La Xina augmenta la pressió sobre Taiwan

PequínIncursions d’avions xinesos en l’espai aeri de Taiwan acompanyats d’exercicis militars al voltant de l’illa, contradesplegament de portaavions nord-americà i vaixell d’assalt amfibi al mar de la Xina Meridional. No és el guió d’una pel·lícula, sinó una realitat que marca el to de les relacions entre la Xina i Taiwan en una zona geoestratègica que implica altres actors, com els Estats Units.

El llarg conflicte entre l’illa i la República Popular cada vegada s’allunya més d’una solució negociada. Pequín no renunciarà a la seva política d’“una sola Xina” i a la reunificació amb el que considera una província rebel. És una perspectiva que no sedueix Taiwan, que porta més de 70 anys vivint de facto com un país independent: és una democràcia i ha elegit una presidenta independentista.

El risc d’un accident

La retòrica bel·licista entre les dues ribes de l’estret de Taiwan és habitual, però l’aterratge de la nova administració dels Estats Units, dirigida per Joe Biden, i la seva voluntat d’estrènyer aliances a l’Àsia, ha caldejat la situació. No es pot obviar que sempre hi ha el risc que qualsevol incident mal resolt provoqui un conflicte armat que implicaria la Xina i altres països, ja que els Estats Units tenen signats tractats de defensa mútua amb Taiwan, el Japó, Corea del Sud o les Filipines.

El gegant asiàtic fa demostració de la seva fortalesa militar i competeix amb els Estats Units. La setmana passada el portaavions Liaoning, amb els seus escortes, va dur a terme diversos simulacres al voltant de l’illa i l’aviació ha mantingut la tensió amb violacions de l’espai aeri de Taiwan. El 26 de març passat va protagonitzar la incursió més gran: 20 avions xinesos van entrar en la zona d’identificació de defensa aèria de Taiwan i alguns van sobrevolar el canal Bashi, que separa Taiwan i les Filipines, un gest que es pot considerar un simulacre d’atac a vaixells estatunidencs. Tot un avís a Washington, que ha enviat el seu portaavions Theodore Roosevelt amb escorta naval a la zona.

Els Estats Units potencien el que es coneix com a Quad, una aliança defensiva que inclou el Japó, Austràlia i l’Índia per contenir la Xina, que també té friccions amb els seus veïns.

Aquesta setmana les Filipines han presentat una queixa formal davant Pequín per la presència de vaixells xinesos dins de la seva Zona Econòmica Exclusiva (ZEE), reconeguda per un arbitratge internacional el 2016. En l’últim mes es van concentrar més de 200 naus prop de l’escull Whitsun. Mentre la Xina sosté que són pesquers exercint la tradició mil·lenària de pescar en aquestes aigües, Manila denuncia que són flotilles paramilitars encobertes, el que es coneix com a tàctiques de “zona grisa”, per aconseguir controlar les aigües.

El futur de l’illa rebel

Taiwan s’ha sentit molt còmode amb la presidència de Trump. El seu enfrontament dialèctic i comercial amb la Xina va acostar Washington i Taipei. L’illa va aconseguir un augment de la venda d’armament, millorar els intercanvis i un tracte deferent per a la seva presidenta, Tsai Ing-wen.

Joe Biden pot mantenir un to més moderat que Trump, però res sembla indicar que la relació s’hagi de deteriorar. La primera prova és que al març es va signar un acord de cooperació per al patrullatge i la vigilància marítima en resposta a la nova llei xinesa que permet als seus guardacostes disparar contra embarcacions estrangeres.

La possibilitat d’un enfrontament militar per recuperar Taiwan és molt present a la Xina. A la televisió abunden els programes amb analistes que defensen sense complexos la invasió per annexionar l’illa per la força. Des de l’inici del segon mandat de Xi Jinping, el 2018, fins i tot es posen terminis de no més de deu anys per a la definitiva solució al problema. L’objectiu de Xi del “rejoveniment de la nació xinesa”, que vol deixar com a llegat, no es concep sense la reunificació amb Taiwan.

Modernització de l’exèrcit

A favor seu compta amb la modernització de l’exèrcit. El comandant de la Flota del Pacífic estatunidenca, John Aquilino, alertava fa unes setmanes que Pequín podria aconseguir la capacitat militar per envair Taiwan en sis anys. Un informe del Pentàgon sobre el poder militar de la Xina preveu quatre possibles escenaris: un bloqueig marítim i aeri de l’illa per tallar els seus subministraments, un operatiu limitat contra infraestructures clau i líders polítics, una campanya d’atacs aeris amb míssils inclosos i, finalment, el desembarcament amfibi i la invasió de l’illa. L’última opció és la més improbable per l’alt cost militar i en vides que pot representar per a la Xina. A més, llançaria un missatge perillós a la resta de països veïns.

Mentrestant, Taiwan va fent petits passos i intenta esquivar com pot el setge de Pequín. Per exemple, ha dissenyat un nou passaport per diferenciar-lo clarament del de la República Popular. També estudia reformar la Constitució per fixar que el territori es limita a l’illa i així marcar la seva independència del continent. Davant les pressions comercials, Taipei es mostra creatiu. El veto de Pequín a la importació de pinyes taiwaneses imposat a principi de març s’ha resolt amb una campanya de patriotisme per potenciar el consum local de pinyes. En quatre dies es van vendre 20.000 tones addicionals d’aquesta fruita per ajudar els productors.