La Xina acusa l’OTAN i els EUA de provocar la guerra a Ucraïna

BarcelonaEl portaveu del ministeri d’Afers Estrangers xinès, Zhao Lijian, ha acusat aquest dimecres els moviments de l’OTAN en general i, especialment, dels Estats Units, d’haver portat la tensió entre Rússia i Ucraïna a un "punt de ruptura". En una compareixença de premsa aquest dimecres, Lijian ha instat els Estats Units a prendre’s seriosament les preocupacions de la Xina i a evitar debilitar els seus drets o interessos a l’hora de gestionar la qüestió d’Ucraïna i els llaços amb Rússia.

"El que l'OTAN, liderada pels Estats Units, ha fet és el que gradualment ha portat el conflicte entre Rússia i Ucraïna al límit", ha sostingut el portaveu xinès. "Obviant les seves pròpies responsabilitats, en el seu lloc, els Estats Units critiquen la posició de la Xina en la qüestió ucraïnesa" i intenten "perjudicar la Xina i Rússia alhora per mantenir la seva hegemonia", ha afegit.

Per bé que des del principi del conflicte la Xina ha expressat preocupació pel patiment dels civils ucraïnesos, el país manté una posició ambigua respecte a l’atac rus i intenta mantenir l’equilibri entre el suport al president rus, Vladímir Putin, i la voluntat de no perjudicar les relacions amb els socis comercials, com la Unió Europea, el seu segon soci comercial. Però ara la Xina, amb les paraules de Lijian, ja s’ha posicionat més i ha agafat distància amb les declaracions que va fer fa només dos dies el ministre d’Afers Estrangers xinès, Wang Yi, que aleshores va mostrar la disposició de fer la funció de mediador.

El ministre va qualificar de "sòlides com una roca" les relacions amb Rússia, malgrat la invasió d’Ucraïna i els bombardejos. Aquesta aliança amb Putin va fer que el ministre també assegurés que la Xina "està disposada a treballar amb la comunitat internacional per dur a terme la mediació necessària quan faci falta". Diversos experts internacionals expliquen que el suport de la Xina a Moscou la descarta com a mediadora perquè no és neutral i, alhora, alguns analistes xinesos rebutgen aquest paper perquè Occident no confia en el país.

Les declaracions de Lijian, a més, arriben un dia després de la conversa telemàtica entre el president xinès, Xi Jinping; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron, en un esforç per avançar en la via diplomàtica per posar fi al conflicte i en què van acordar donar suport a les converses entre Rússia i Ucraïna. Fins ara, Pequín no ha condemnat la invasió de Rússia i s'ha abstingut en les votacions sobre aquest assumpte a les Nacions Unides. Alhora que ha evitat qualificar l'operació russa d'"invasió", també ha insistit en el "respecte a la integritat territorial de tots els països", un punt crucial per al país asiàtic, que s'oposa a qualsevol gest que suggereixi la independència de Taiwan.

A principis de febrer, coincidint amb la inauguració dels Jocs Olímpics d'Hivern a Pequín, Xi Jinping i el president rus, Vladímir Putin, van anunciar que creaven una “aliança sense límits” i van signar nombrosos acords comercials que poden ser un salvavides per a Rússia davant les sancions occidentals.

Crítica a les sancions

Lijian també ha insistit en la crítica que la Xina ha fet en diverses ocasions a les sancions que Occident ha imposat a Moscou com a represàlia per l'atac a Ucraïna. "La Xina s'oposa fermament a qualsevol forma de sancions unilaterals", ha remarcat, argumentant que aquestes mesures "no porten pau i seguretat", sinó "serioses dificultats econòmiques als habitants dels països afectats". A més, ha alertat que les sancions "intensifiquen la confrontació" i condueixen a un escenari "en què tothom surt perdent", en referència a l'embargament de gas i petroli russos per part dels Estats Units. El portaveu xinès ha volgut remarcar la "cooperació sòlida" en el terreny energètic entre la Xina i Rússia, i ha insistit que es mantindrà, en una relació de "respecte i benefici mutus i igualtat".

Malgrat evitar qualificar la invasió com a tal o no voler parlar de guerra, Lijian ha anunciat que la Xina ha enviat a la Creu Roja d'Ucraïna el primer carregament d'ajuda humanitària, que inclou aliments i articles de primera necessitat per valor de 5 milions de iuans (uns 722.000 euros), un gest simbòlic.