La Xina acusa l'OTAN de "calumniar-la" per haver dit que presenta "desafiaments sistèmics"

BarcelonaLa nova estratègia de l'OTAN, que posa oficialment la Xina en el punt de mira, no ha estat gens ben rebuda pel govern de Xi Jinping. La primera cimera de l'Aliança amb el nou president dels EUA, Joe Biden, aquest dilluns, va acordar una declaració en què acusava Pequín de presentar "desafiaments sistèmics" a l'ordre internacional i a la mateixa OTAN. Una afirmació que aquest mateix dimarts ha estat rebatuda pel portaveu de la missió xinesa davant la Unió Europea, que ha acusat l'OTAN de "calumniar el desenvolupament pacífic de la Xina i jutjar erròniament la situació internacional i el seu propi rol". "Això representa una continuació de la mentalitat de la Guerra Freda i dels blocs polítics", afegia el comunicat, publicat a la web de la missió diplomàtica.

Empesos per l'administració Biden, els socis de l'Aliança van aprovar ahir una declaració conjunta en què denunciaven les "polítiques coercitives" de la Xina, la seva ràpida expansió nuclear i la seva "opaca" modernització militar, unes acusacions que la missió diplomàtica xinesa desmentia assegurant que la seva política militar era del tot "defensiva" i que la seva despesa en defensa era de l'1,3% del PIB, per sota del 2% que marca l'OTAN per als seus països membres. També al·legava que l'Aliança tenia molts més caps nuclears que la Xina i assegurava que la seva política era de "no primer ús" de les armes nuclears.

"Seguirem atentament l'ajust estratègic de l'OTAN i la seva política cap a la Xina. La Xina no presentarà desafiaments sistèmics a ningú, però no s'estarà quieta i sense fer res si se'ns acosten desafiaments sistèmics", afegia el comunicat del portaveu de la missió de la Xina a la UE. També el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, Zhao Lijian, ha comentat la declaració de l'OTAN des de Pequín i ha subratllat que els EUA i Europa tenen "interessos diferents" en la seva relació amb la Xina i que alguns països europeus "no s'implicaran a la guerra de quadrigues antixinesa dels Estats Units".

Feia al·lusió així al pes que han tingut els Estats Units de Biden en la nova estratègia transatlàntica, que contrasta amb els lligams que alguns països europeus mantenen amb la Xina, com l'Hongria de Viktor Orbán. El president nord-americà va urgir els seus aliats a plantar-se davant de la pujança militar xinesa i les seves polítiques autoritàries i contràries als drets humans. A més dels abusos a la minoria ètnica dels uigurs, les potències transatlàntiques veuen amb preocupació el retrocés democràtic que Pequín està imposant a Hong Kong i les amenaces militars sobre Taiwan. També la cimera del G-7 celebrada el cap de setmana passat al Regne Unit, la primera parada de la gira europea de Biden, va criticar aquestes polítiques xineses i va reclamar, a més, que es tornés a investigar l'origen del covid-19 a la Xina.