Els xilens escullen qui escriurà la nova Constitució
El text, que substituirà el de Pinochet, serà redactat per un òrgan amb paritat de gènere i representants indígenes
Santiago de XileXile celebra aquest dissabte i diumenge les eleccions més importants des del 1990, quan es va posar fi a la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990). Més de 14 milions d’electors estan convocats a les urnes per escollir les 155 persones que escriuran la nova Constitució del país, una fita històrica que permetrà deixar definitivament enrere el llegat del dictador. En total, més de 1.000 candidats es presenten per ser part de la Convenció Constitucional, l’òrgan encarregat d’elaborar el nou text, que, a més, serà el primer i únic paritari al món, és a dir, format pel mateix nombre d’homes i de dones. Entre els qui s'han postulat per al càrrec hi ha perfils molt diversos: des d’acadèmics o advocats constitucionalistes fins a activistes de diferents àmbits, passant per professors, metges, esportistes o actors, entre altres. “Hi ha un interès de la gent per ser part d’aquest procés inèdit a la història del país perquè per primera vegada el poble xilè està convocat a debatre una nova Constitució”, comenta Pedro Cayuqueo, periodista i candidat a constituent pel districte de Valparaíso.
A més de ser paritària, la Convenció inclourà representants dels pobles originaris. Se’ls han reservat 17 escons, tot i que la xifra podria augmentar perquè hi ha candidats indígenes que es presenten fora de la llista reservada. Un altre grup rellevant –més de 700– és el dels independents, ciutadans sense militància de partit que representen el sentiment de desafecció vers la política institucional amb què s’identifica bona part de l’electorat. A part d’ells, les llistes es divideixen en tres grans blocs: la dreta, que forma un tot unitari; el centreesquerra, que agrupa els partits vinculats a la socialdemocràcia més tradicional, i l’esquerra, representada per la suma de la coalició Front Ampli i del Partit Comunista. Cada elector escollirà un nom d’una de les llistes. Més enllà dels noms propis, però, els resultats es llegiran en clau de bloc ideològic perquè les decisions de l’assemblea s’hauran d’aprovar per una majoria de dos terços (104 escons).
“Consensuar un nou pacte social”
Els xilens fa mesos que discuteixen dins i fora de la política formal quin país volen ser. La clau del procés constituent que transiten és que, excepte el principi democràtic, és moment de poder posar-ho tot en discussió: des del sistema polític (presidencial, semipresidencial o parlamentari) fins al model social i econòmic. “El més important és consensuar un nou pacte social que deixi enrere l’herència de la dictadura i el biaix neoliberal”, diu Cayuqueo. Segons ell, “consagrar” drets socials, descentralitzar el poder fora de la capital, reconèixer un estat plurinacional i els seus pobles indígenes i “avançar cap a la cohesió social” són temes “ineludibles” del debat. Javiera Arce, membre de la Xarxa de Politòlogues, hi afegeix: “Tenim una oportunitat per repensar el país i construir una societat més equilibrada i justa”.
Una de les grans incògnites del cap de setmana és la participació. Des que el 2012 Xile va aprovar el vot voluntari, la concurrència a les eleccions presidencials –les que atreuen més ciutadans a les urnes– no arriba al 50% del cens. L’excepció va registrar-se, amb un 51%, en el plebiscit de l’octubre de l’any passat, quan la ciutadania va votar a favor de canviar la carta magna actual i obrir el procés constituent. Enquestes i experts pronostiquen un percentatge inferior per a aquests comicis. En part, perquè creuen que els més joves potser no hi participaran i, en part, per la pandèmia de covid-19.
La situació sanitària avui és pitjor que la de l’octubre, amb més de 5.000 nous contagis diaris i un 8,9% de positivitat (indicadors de la mitjana setmanal). La majoria del país està en confinament de cap de setmana o permanent. “Tenim un ambient de pandèmia i de restriccions sanitàries, però això no impedeix que hi hagi una gran expectació. La quantitat de gent que voti serà clau per legitimar el procés”, indica el periodista. Com Arce, considera que la participació s’hauria d’estendre més enllà de la fita electoral: “Durant la revolta social [de l'octubre del 2019] la gent va deliberar com mai abans [en trobades i assemblees de pobles i barris], això no es pot perdre”, diu la politòloga, que afegeix: “La gent està demanant a crits un canvi substantiu en les formes de fer política”.
Un exemple per a la regió
Les megaeleccions d’aquest cap de setmana, en què també s’escullen alcaldes, regidors i governadors regionals, arriben més d’un any i mig després de l’esclat social del 2019, una crisi que va obligar polítics de tots els colors a acordar la possibilitat d’establir un nou marc polític, social i econòmic per al país a través d’un plebiscit constitucional. Amb l’aprovació majoritària (80% a favor) d’aquesta via per part de la població en el plebiscit de fa set mesos, el procés avança. Avui que diversos països de la regió travessen etapes convulses, el cas de Xile és vist com un exemple a seguir de sortida democràtica i pacífica a una profunda crisi social i política.