Xile porta a referèndum la Constitució per aplacar la protesta

Santiago de XileL’acord més important des del final de la dictadura a Xile es va tancar quasi a les tres de la matinada de divendres a l’antic Congrés de Diputats de Santiago, la capital. Partits del govern i de l’oposició van firmar un document consensuat de manera transversal que defineix els punts principals per obrir un procés constituent i deixar enrere la carta magna actual, dissenyada i instaurada l’any 1980, sota el règim d’Augusto Pinochet. Aquesta era una de les principals demandes dels manifestants que ocupen els carrers a Xile des de principis d’octubre. Amb tot, és una incògnita saber si això posarà fi a les mobilitzacions.

“Aquesta nit és històrica per a Xile”, va dir el president del Senat, Jaime Quintana, encarregat d’anunciar l’acord. “Som responsables, efectivament, de moltes de les injustícies que els xilens ens han assenyalat”, va afegir, a més de remarcar que es tracta d’“una sortida pacífica i democràtica a la crisi” que “busca un nou contracte social a Xile”.

Un dels principals assoliments és la convocatòria d’un plebiscit que l’abril de l’any que ve preguntarà a la ciutadania si vol o no una nova Constitució i, en cas afirmatiu, si l’òrgan que haurà de redactar-la ha d’estar conformat per parlamentaris i membres de la societat civil o només per aquests últims.

Les negociacions han provocat discrepàncies entre coalicions i partits, fins al punt que un sector de l’esquerra xilena -el Partit Comunista i part del Front Ampli- va decidir apartar-se de la discussió. Si no hi ha sorpreses, el més probable és que la societat xilena aposti pel canvi, que ha estat una de les demandes principals durant les setmanes de protestes. Segons les enquestes, vuit de cada deu ciutadans volen una nova carta magna. El dubte principal, però, recau ara en la reacció del carrer a l’anunci dels polítics. Els partits van reconèixer ahir que aquesta fita històrica és el resultat de la pressió constant de la ciutadania, però encara està per veure si la notícia pot arribar a frenar definitivament la mobilització.

Si el procés avança, es podrien impulsar els “canvis estructurals” que la ciutadania reclama. Però ¿quines són les principals controvèrsies que provoquen el rebuig de la Constitució actual? Hi ha dos punts fonamentals de la carta magna que són la base de la legalitat que se’n deriva i que articulen el model neoliberal que fixa les polítiques econòmiques i socials a Xile.

Propietat privada

Més cabdal que els drets humans

El primer punt polèmic de la carta magna actual és que dona tanta rellevància al dret a la propietat que el col·loca fins i tot per sobre dels drets humans. Un dels exemples més clars d’això és la regulació de l’aigua, que estableix el Codi d’Aigües aprovat el 1981. Segons aquest reglament, l’estat entrega drets d’ús d’aigua a les persones que els sol·liciten, que automàticament es converteixen en propietàries de l’aigua (superficial o subterrània) d’una zona concreta.

Majories parlamentàries

Obstacles per a canvis legislatius

El segon punt polèmic de la Constitució té a veure amb els quòrums parlamentaris necessaris per aprovar lleis orgàniques i altres normes. Per modificar una llei de certa importància, les majories han de ser tan àmplies que pràcticament mai s’hi arriba, cosa que facilita el veto de les minories parlamentàries. Aquestes dues premisses -la del quòrum parlamentari i el dret a la propietat privada- van permetre a la dictadura construir un model que no garanteix l’accés a drets bàsics com les pensions, la salut i l’educació.

Sistema de sanitat

Tots els serveis són privats

En matèria de salut, la Constitució obre la porta a privatitzar la seguretat social, i això és el que va passar a Xile. A partir del 1981 es van crear les anomenades institucions de salut preventiva (Isapres), una mena d’assegurances mèdiques privades que integren els grans grups econòmics del país, però també clíniques, centres mèdics, farmàcies, drogueries i laboratoris. Tots operen sota la lògica de la lliure competència i, per tant, a Xile només existeix la sanitat privada.

Pensions

En mans d’empreses financeres

Aquell mateix any, José Piñera, germà de l’actual president xilè, va posar en marxa un model de pensions privat, de “capitalització individual”, a través del qual empreses financeres (conegudes com a administradores de fons de pensions, AFP) inverteixen els estalvis dels contribuents en el mercat de valors. En altres paraules, només existeixen els plans de pensions privats. Les AFP concentren el 75% del PIB xilè, però malgrat això les pensions actualment són un 80% més baixes que l’últim salari percebut pels treballadors.

Educació

Preus desorbitats

La Constitució també avala que entitats privades puguin administrar escoles i instituts d’educació amb recursos públics i sense garanties de qualitat de cap tipus. Sota la mateixa lògica, la liberalització total de l’educació superior va provocar un augment exorbitant del preu de les carreres universitàries i en va restringir l’accés. Avui els estudis de grau en una universitat pública a Xile costen entre 20.000 i 50.000 euros -quasi el mateix que a les privades-, i la majoria dels joves i les seves famílies han de recórrer a un préstec bancari per estudiar.

Reivindicació als premis Grammy

La cantant xilena Mon Laferte va aprofitar ahir l’escenari de la catifa vermella, per on va desfilar com a guanyadora d’un premi Grammy Llatí, per reivindicar les protestes al seu país contra el govern neoliberal de Sebastián Piñera i les desigualtats socials a Xile.

“Això és per a Xile”, va dir en la pregala dels Grammy Llatins mentre mostrava el seu tors nu, sobre el qual havia escrit amb lletres negres “A Xile violen i torturen”. Laferte també va llegir uns versos d’una cantautora xilena, La Chinganera: “Chile, me dueles por dentro, me sangras por cada vena, me pesa cada cadena, que te aprisiona hasta el centro. Chile afuera, Chile adentro ”. La cantant va ser guardonada ahir amb el millor disc de música alternativa pel seu últim treball, Norma.