Xile fa marxa enrere en la despenalització de l’avortament

Santiago De XileLa llei de despenalització de l’avortament en tres supòsits (risc per a la mare, inviabilitat fetal i violació) va ser una de les fites més emblemàtiques de l’expresidenta de Xile Michelle Bachelet. Potser precisament per això el seu successor, l’empresari Sebastián Piñera, l’ha escollit per començar a desplegar els canvis que va anunciar durant la campanya electoral. I ho ha fet buscant el punt més dèbil de la normativa: l’objecció de consciència.

Poques setmanes abans d’acabar el mandat, l’anterior executiu va aprovar un protocol que establia que un professional de la salut podia negar-se individualment a practicar la interrupció voluntària de l’embaràs. La mesura també es feia extensiva als centres de salut privats. Divendres passat, però, quan tot just feia 12 dies de l’arribada al poder del nou govern, el ministeri de Salut va aprovar un altre document que amplia aquesta opció als centres de salut concertats. La nova disposició, decretada per via administrativa, afecta onze clíniques i hospitals que atenen centenars de dones de qui el sector públic no es pot fer càrrec per falta de recursos.

El nou text també redueix al mínim les exigències i tràmits burocràtics necessaris perquè una clínica o hospital es declari objector, i allibera els centres de justificar i acreditar la decisió basant-se en una voluntat col·lectiva del seu personal i d’una ideologia preexistent.

Una galleda d’aigua freda

L’aprovació del protocol ha caigut com una galleda d’aigua freda entre les organitzacions feministes i pels drets de les dones, l’oposició i bona part de la societat, que considera que la llei d’avortament, que va trigar més d’una dècada a aconseguir-se, queda truncada només mig any després de la seva promulgació.

“S’ha transformat l’excepció en norma per beneficiar el sector privat, que seguirà rebent recursos de l’estat per a les prestacions ginecològiques i obstètriques, però, en canvi, no tindrà cap obligació de complir la llei”, apunta la diputada del Partit Comunista Karol Cariola. “S’estan utilitzant recursos públics per vulnerar un dret de les dones garantit per la legislació”, afegeix.

Diversos exministres i ex alts càrrecs de Bachelet han reaccionat de manera conjunta a la decisió de l’executiu i han denunciat que “s’ha atacat l’esperit de la llei”. La diputada progressista Marisela Santibáñez ha assegurat: “Aquest govern portava una lletra petita que implica molts retrocessos, però no farem ni un pas enrere”.

La setmana passada diversos parlamentaris de l’oposició van presentar un recurs davant la justícia perquè es pronunciï sobre el nou reglament. Durant els últims dies, el rebuig al govern també s’ha traslladat als carrers de la capital xilena, on s’han convocat protestes davant del ministeri de Salut.

Precisament, el ministre d’aquesta cartera, Emilio Santelices, va assegurar, durant la primera reunió amb la comissió de salut de la Cambra de Diputats, que aquesta normativa es revisaria conjuntament amb les organitzacions i els sectors implicats en el debat. Finalment, però, ha tirat pel dret i l’ha modificat pel seu compte. “El govern ha sigut molt deslleial i poc honest”, lamenta Cariola.

Oposició de centres privats

Els canvis han arribat després que alguns dels centres privats més importants del país, com l’Hospital de la Universitat Catòlica i la Clínica Alemanya Osorno, critiquessin durament l’antiga proposta i, fins i tot, presentessin un recurs de protecció als tribunals per evitar sotmetre-s’hi.

L’objecció de consciència va introduir-se a la llei de despenalització de l’avortament per les pressions del Partit Demòcrata Cristià. El debat parlamentari va durar dos anys i, finalment, va aprovar-se considerant només els professionals a títol individual. Finalment, el Tribunal Constitucional va decidir oferir aquesta opció també a les institucions privades.