Xile ja té la nova Constitució, ara els ciutadans han d'aprovar-la

Santiago de Xile388 articles i 57 normes transitòries és el contingut final de la proposta de nova Constitució que aquest dilluns la Convenció Constitucional ha presentat de forma oficial i ha entregat al president xilè, Gabriel Boric. “Avui és un dia que quedarà als annals de la nostra pàtria”, ha expressat el mandatari. “Vostès, convencionals, han conclòs la missió encomanada pel poble de Xile l'octubre del 2020”, ha afegit en referència al plebiscit en què un 80% va votar a favor del canvi constitucional.

“Se’ns va encarregar escriure aquest text i avui, amb molta humilitat i satisfacció, l’oferim complint tots els terminis establerts”, ha dit la presidenta de la Convenció, María Elisa Quinteros. La limitació temporal de com a màxim 12 mesos era un dels principals reptes que tenia l’assemblea, que es va crear tot just avui fa un any i ha quedat dissolta aquest dilluns en acabar la cerimònia. 

Quinteros i el vicepresident, Gaspar Domínguez, han firmat el text entre aplaudiments de centenars de convidats, entre ells parlamentaris, alcaldes i ministres, però sense la presència de cap dels quatre expresidents del país. En un primer moment la Convenció va decidir no convidar-los i, tot i que les crítiques van fer canviar d’opinió la mesa, finalment tots han acabat declinant la invitació. 

Cap al plebiscit de sortida

La proposta constitucional recull una sòlida cartera de drets socials, inclou la perspectiva de gènere de forma transversal –amb fites fins ara inèdites al món com la democràcia paritària– i proposa un model de país orientat cap a la descentralització, el reconeixement dels pobles indígenes i un enfocament ecologista i mediambiental.

A partir d’ara comença la campanya pel plebiscit del 4 de setembre, quan els ciutadans hauran de decidir si aproven o no el text. El president ha firmat el decret de convocatòria abans d’acabar l’acte institucional. Segons les enquestes, hi ha possibilitats que es rebutgi la nova normativa i ha augmentat el nombre d’indecisos. També es preveu que incrementi l’ambient de divisió social que ha marcat tot el procés constituent. “Els plebiscits normalment solen provocar la circulació de notícies falses i la polarització”, indica l’acadèmica de la Universitat Andrés Bello i directora de l’Associació Xilena de Dret Constitucional, Tania Busch.

“Avui comencem una nova etapa per llegir i estudiar la proposta constitucional, i com a president tinc el deure de garantir que cada ciutadà del país prengui una decisió lliure i informada”, ha expressat Boric. Els partits que formen la coalició de la dreta ja han anunciat que votaran en contra de la proposta i alguns representants del sector fins i tot han posat sobre la taula un pla B perquè, si no s’aprova, es pugui reformar l’actual carta magna o elaborar-ne una de nova a través del Congrés.

D’altres, més avesats al centreesquerra, esperen aprovar el text per reformar-lo a posteriori, mentre que els sectors progressistes l’aplaudeixen tal com és. “El principal repte que tenim ara és donar a conèixer la proposta perquè no és una norma concreta, sinó un sistema en conjunt que toca diversos temes, uns més fàcils d’explicar que d’altres”, sosté Beatriz Sánchez, que ha estat una de les 154 redactores del nou text. Per a ella, un dels punts clau serà el “combat contra la desinformació”.

Dificultats per a la implementació

Analistes i experts consideren que un dels inconvenients per instal·lar la nova norma, en cas que s’aprovi, serà la correlació de forces del Parlament, que a les eleccions legislatives del novembre va quedar molt dividit. “Això pot provocar un retard en la implementació”, sosté Busch. Beatriz Sánchez recorda que la Constitució no defineix llei i normes, sinó el seu marc general, i que, per tant, “la discussió democràtica per a la seva elaboració” requerirà un cert temps. “És un canvi estructural que implica feina legislativa, recursos i un canvi cultural i de formació en el sentit i lògica que la nova Constitució ordena”, conclou l’acadèmica.