Xile camina cap a un procés constituent amb nous protagonistes

BarcelonaLa contundència amb què Xile ha votat a favor d’una nova Constitució dona pas a l’inici d’un procés constituent que serà de llarga durada i amb altes expectatives. Més del 78% dels electors han escollit canviar la carta magna (contra el 22% favorables a mantenir-la), un resultat que enterra definitivament la Constitució heretada de la dictadura de Pinochet (1973-1990). La participació ha superat el 50% malgrat les restriccions forçades per la pandèmia, una xifra històrica en els 8 anys que fa que el país té aprovat el vot voluntari.

També ha sigut categòrica l’elecció de l’òrgan que escriurà la nova Constitució: el 79% han preferit una assemblea sense parlamentaris i han optat per l’anomenada Convenció Constituent, una comissió formada íntegrament per 155 ciutadans –els constituents– escollits directament per la ciutadania. El pròxim 11 d’abril, coincidint amb les eleccions municipals i regionals del país, serà quan s’escolliran els membres d’aquesta comissió, redactora del nou text. La particularitat més rellevant de la Convenció és que compta amb un mecanisme per assegurar la paritat de gènere, és a dir, tindrà el mateix nombre d’homes que de dones. Cap dels dos gèneres podrà superar el 55% de representació, un pas endavant per a les xilenes i un fet inèdit al món.

Un procés amb nous actors

La Convenció Constituent preveu la conformació de llistes tant de partits polítics com d’independents, i també s’està treballant per assegurar que hi participen representants dels pobles indígenes. “Els nous actors són claus per a l’èxit del procés. En primer lloc, perquè la legitimitat i el resultat de tot el recorregut depèn, en gran mesura, del fet que la ciutadania s’apropiï del procés i s’hi reconegui. Per això cal obrir els canals de participació de manera radical i democràtica”, explica l’advocat constitucionalista Jaime Bassa.

Per a Carolina Garrido, membre de la Xarxa de Politòlogues de Xile, la legitimitat del procés dependrà “del perfil de candidatures que es presentin a la ciutadania per ser membres de la convenció i dels mecanismes de participació que es definiran”. Segons ella, si una cosa ha demostrat la votació d’aquest diumenge és que “la gent vol participar en la política d’una manera més activa”.

La incorporació de noves veus –dones, pobles indígenes i persones independents o procedents del món social– és, segons Bassa, “fonamental per garantir la participació dels sectors de la societat que han estat en condicions d’inferioritat les últimes dècades i per generar un text realment diferent al de l’actual Constitució”. La politòloga afegeix: “Tenim evidències que si els grups oprimits i exclosos de les decisions polítiques no tenen presència en les grans discussions veuran vulnerats els seus drets”.

Mentre estiguin en el càrrec, els constituents cobraran 2,5 milions de pesos xilens (uns 2.700 euros), quasi vuit vegades el salari mínim del país.

Grans temes de debat

El debat constituent suposarà tocar per primera vegada l’esquelet de l’ordre polític pinochetista. Segons Bassa, això inclou abordar “la gran concentració de poder tant en clau territorial com institucional”. L’advocat comenta que el model actual es regeix per “un fort desequilibri” entre el president i la resta de poders de l’estat. Seguint el model nord-americà, Xile té una llarga tradició presidencialista. De fet, alguns experts consideren que és el país d’Amèrica Llatina que entrega més poders al president. Durant els mesos previs al referèndum es va parlar d’encaminar l’estat cap a un model semiparlamentari, per reduir el poder presidencial però no entregar-lo tot al Parlament.

El rol de l’estat serà un altre dels melons que s’obriran en els pròxims mesos: mantenir l’estat subsidiari i de poca intervenció pública que ha imperat fins ara o transitar cap a un model més solidari, amb més protagonisme de l’aparell estatal. La pandèmia va col·locar aquest assumpte al centre del debat, però serà ara quan per primera vegada la discussió es traslladarà més enllà de l’opinió pública.

Sobre la taula de la Convenció també hi haurà, sens dubte, la qüestió dels drets socials. Les millores dels sistemes de salut, pensions, educació o habitatge van ser les grans demandes de la revolta social que va omplir els carrers ara fa un any. “Mentre una cara dels drets socials genera precarietat per a una part important de la població, l’altra cara d’aquest mateix dret genera riquesa i veritables fortunes individuals i familiars al país”, apunta Bassa. Per a ell, el gran “repte” del nou procés constituent passa per “desmercantilitzar la garantia dels drets i assegurar la titularitat universal”. Garrido, per la seva banda, opina que “siguin quins siguin els temes que es toquin i els nous drets fonamentals que s’estableixin, s’han de tractar amb perspectiva de gènere sempre”.

La Convenció Constituent tindrà un termini de 9 mesos per escriure la nova carta magna, prorrogables fins a un any. Si el calendari es compleix, la nova Constitució se sotmetrà a referèndum l’any 2022, després de les eleccions presidencials de l’any que ve, a les quals ja no es podrà presentar l’actual president, Sebastián Piñera.