Xi Jinping s’emmiralla en Mao Zedong

PequínLa imatge de Mao Zedong continua presidint els símbols del poder polític de la Xina i, lluny de caure en l’oblit o revisar el seu paper en la història, la presidència de Xi Jinping ha fet reviure la seva figura. 40anys després de la seva mort, que justament se celebren avui, i malgrat els clarobscurs que envolten el personatge, el retrat de Mao Zedong continua penjat a l’entrada de la Ciutat Prohibida, davant de la plaça de Tiananmen, on descansa la seva mòmia i centenars de turistes fan cua cada dia per visitar-la.

En les quatre últimes dècades, en què la Xina ha galopat cap al capitalisme amb característiques xineses, la imatge de Mao ha quedat congelada en les fotos oficials i relegada al marxandatge dels souvenirs per als turistes. Però no s’oblida. Continua mirant cada dia als xinesos des dels bitllets de 100 iuans i, sobretot, no es qüestiona.

Mao Zedong va néixer el 26 de desembre del 1893 a Shao-shan, a la província de Hunan, al centre de la Xina, i va morir el 9 de setembre del 1976, quan la Revolució Cultural ja es donava per liquidada. La seva llarga vida recorre un dels períodes més convulsos de la història de la Xina i, en general, de tot el món. Va ser el vencedor de la guerra civil i el fundador de la República Popular el 1949.

Durant tota la seva vida Mao va fomentar el culte a la seva personalitat com un dels pilars de la seva força política, que entroncava amb la tradició imperial del país. Es definia com “el gran timoner” que conduïa el poble. I almenys en dues ocasions el va dirigir cap al desastre.

El Gran Salt Endavant (1958-1961), una campanya per transformar l’economia, va enfonsar el país en la misèria i va provocar entre 30 i 40 milions de morts a causa de la fam. Anys més tard la Revolució Cultural (1966-1976) va sumir el país en el caos provocant, a més de mort i sofriment, una paràlisi econòmica i la destrucció de la vida intel·lectual.

El pare de la pàtria

Malgrat això, la figura de Mao es manté com la del pare de la pàtria, heroi de la guerra d’alliberament i un dels símbols de la nació. La paraula genocida, que reben altres figures com Stalin, ni es planteja remotament malgrat els milions de morts dels quals Mao es pot considerar responsable.

El 1981 el Partit Comunista de la Xina (PCX) va revisar els fets de la Revolució Cultural i els va qualificar oficialment de “període de turbulència interna”. No s’ha anat més lluny.

I és que obrir un debat sobre la figura de Mao inevitablement implicaria la revisió del paper del PCX en la història. Per a molts nostàlgics, Mao representa una època més pura i més igualitària. Des de la cúpula del poder s’utilitza la seva figura com a heroi per reafirmar l’orgull de ser xinesos i exacerbar el nacionalisme.

Xi té tant poder com Mao

Justament ara, quan es compleixen 40 anys de la mort de Mao, l’actual president, Xi Jinping, coqueteja amb la seva simbologia. I ja ha aconseguit convertir-se en el president amb més poder des de Mao.

Al contrari que els seus antecessors i trencant la tradició instaurada en l’època de Deng Xiaoping de mantenir una direcció col·legiada que eviti els personalismes i els errors de Mao, Xi Jinping treballa per concentrar el poder al voltant de la seva figura.

A les seves mans ha sumat el control d’àrees com l’economia, l’exèrcit, la seguretat nacional i el ciberespai. Aquest estiu acaba de donar un últim cop a un dels pilars del poder, les Joventuts del Partit Comunista. A més, i sense cap rubor, Xi Jinping ha demanat “lleialtat incondicional” als comandaments del partit.

Mentrestant la campanya anticorrupció li ha servit per eliminar poderosos rivals polítics, com va fer Mao durant la Revolució Cultural.

Al control polític hi ha afegit el reforç ideològic, i ho ha fet aprovant una bateria de lleis que afecten des dels programes educatius de les universitats, que han d’evitar expandir el pensament occidental, fins al control dels continguts de les sèries de televisió, que hauran de deixar d’utilitzar formats estrangers i no difondre una mala imatge de la Xina.

Al contrari que els seus antecessors, que van governar en moments de bonança amb gran creixement econòmic, Xi Jinping ha de fer front a la desacceleració de l’economia, que pot generar molt malestar social i desestabilització. I el culte a la personalitat d’un líder fort i el rearmament nacionalista poden ser dues bones eines per frenar el descontentament.

De la figura de Mao, Xi Jinping en reivindica l’heroi i el patriota, que va guanyar una guerra civil, i obvia el Mao que va provocar, sense grans escrúpols, la mort de milions de conciutadans.