Xi Jinping, el nou emperador xinès
Arrenca a la Xina la cita anual de les dues assemblees, un termòmetre de l'estat de l'opaca política del país on l'actual president es consolida com un nou Mao
PequínLa cita anual amb el 'lianghui' (dues assemblees) representa un termòmetre, en l'opaca política xinesa, per comprovar si la figura de Xi Jinping es reforça o apareix algun signe de dissidència davant el seu ferri programa de recentralització i control del poder.
Xi Jinping, que va arribar a la presidència amb un aire renovador i que va ser saludat des d'Occident com una esperança d'obertura i modernitat que deixava enrere l'encotillada etiqueta comunista, s'està consolidant com un nou Mao.
L'aire proper i popular dels primers moments, al costat de la seva mediàtica esposa, una popular cantant molt més coneguda que ell, ha propiciat que la premsa oficial es tenyeixi de rosa per comentar àmpliament el vestuari de la primera dama, però poca cosa més.
En tres anys, Xi Jinping s'ha convertit en el president que més poder acumula a les seves mans. Ha emprès una contundent campanya per ofegar la dissidència, controlar encara més la informació i rearmar la ideologia socialista davant del que qualifiquen de pensament occidental. Tot això recolzat en un nacionalisme exaltat i populista.
El president Xi controla personalment set comitès, en els quals ha col·locat persones del seu directe cercle de confiança.
Les reformes que el país necessita
Aquesta obsessió per recentralitzar el poder i controlar-lo amb mà de ferro es justifica per la necessitat d'implementar les reformes que el país necessita. Oficialment ningú dubta de la necessitat de canviar el model productiu i redistribuir riquesa. Però les reformes xoquen amb els interessos dels governs locals que són els que, d'una banda, s'han acostumat a viure 'dopats' amb inversions milionàries en infraestructures i, per un altre, pateixen en primera persona els conflictes que generen la reconversió i els acomiadaments.
Malgrat això, els dubtes són si a Xi Jinping només el mou la necessitat de controlar el poder per impulsar els canvis necessaris després de 25 anys de creixement espectacular o, més que res, està interessat en el control del poder en si mateix.
La campanya anticorrupció ha permès a Xi augmentar la seva popularitat alhora que es desfeia de rivals importants. Més de cent mil persones han estat sotmeses a investigació, inclosos alts funcionaris i polítics molt destacats sota la consigna de “perseguir tigres i mosques”.
Però l'altra cara de la lluita contra la corrupció és la paràlisi de l'administració. Els funcionaris, davant el temor de represàlies, opten per la inactivitat. Per primera vegada en els últims dos anys els exàmens per convertir-se en funcionari han deixat d'atreure candidats i en alguns casos ni tan sols es cobreixen les places.
Culte al lider sense condicions
Xi exerceix el control polític a través de comitès de direcció que supervisen aspectes clau del govern com les reformes econòmiques, la reforma militar, Internet, o els canvis de legislació.
Però els tentacles del control s'estenen a altres àmbits. S'han aprovat normes que prohibeixen als membres del Partit Comunista fer “crítiques sense fonament”, al mateix temps que s'ha impulsat entre quadres del partit una campanya de lleialtat a Xi, que recorda les imposades per Mao.
Es duen a terme persecucions contra tot tipus de dissidència, des dels advocats que defensen casos de drets humans a sindicalistes o ONGs.
La universitat no se n’escapa i s'ha aprovat una nova normativa que controla els temaris i prohibeix l'ensenyament de “teories occidentals” a les aules.
El control sobre Internet s'ha reforçat i sota les acusacions d'expandir rumors s'han tancat blogs, censurat comentaris a les xarxes socials i empresonat als seus autors.
Fins i tot l’obsequiosa televisió oficial ha rebut la visita de Xi, just abans de l'Assemblea, on ha demanat als periodistes “lleialtat absoluta” al partit i a les accions de govern.
Les seves obres, publicades
El culte a la personalitat del líder inclou la publicació de les seves obres, en les quals reflexiona sobre l’acció de govern i que generen aduladores crítiques. Fins ara només Deng i Mao havien publicat llibres mentre exercien el poder.
Tot aquest ampli ventall de mesures coercitives acompanyades d'exaltades adulacions té dues interpretacions: o Xi Jinping controla els ressorts del poder i aspira a convertir-se en un nou emperador –fins i tot es parla que podria intentar romandre al poder un tercer mandat– o, al contrari, existeixen poderoses lluites internes que ell intenta apagar.
L’Assemblea Popular Nacional pot no mostrar grans canvis, però sí petits gestos que revelin si Xi Jinping tindrà forces per col·locar als seus en la propera renovació del politburó, al Congrés del Partit, que se celebra el 2017.