Xi Jinping consolida el seu poder a la reunió anual del legislatiu xinès

PequínLa Xina celebra la reunió anual de l'Assemblea Nacional Popular (ANP) que completarà la transició iniciada al Congrés del Partit Comunista d'octubre i reforçarà el poder del president, Xi Jinping, amb un govern de lleials a les principals institucions.

El primer ministre, Li Keqiang, ha inaugurat aquest diumenge el plenari del Parlament amb la presentació de l'informe de treball en què ha exposat l'agenda de govern. En el seu pràcticament últim acte com a primer ministre, ha dedicat 25 pàgines del discurs a repassar els èxits i problemes dels últims cinc anys, i només sis pàgines a exposar els plans per al 2023. Li Keqiang, de 67 anys, s'acomiada del govern després de deu anys com a primer ministre i compleix la tradició de no repetir més de dos mandats, com va anunciar fa un any.

Estabilitat ha estat la paraula clau en el document de treball. "Aquest any és essencial prioritzar l'estabilitat econòmica i buscar el creixement alhora que es garanteix l'estabilitat", ha advertit Li. La Xina es marca com a objectiu augmentar el PIB al voltant d'un 5% el 2023. És una previsió conservadora que té en compte les dificultats que travessa el país per superar la paralització de l'economia per les polítiques de covid zero. La xifra va en concordança amb l’avançada per l’FMI divendres i que situa l’augment del PIB en el 5,2%. Es calcula que l'economia xinesa contribuirà a un terç del creixement del PIB global el 2023. L’any passat la previsió de creixement era del 5,5%, però la realitat és que l’economia xinesa només va créixer un 3%.

Li Keqiang ha anunciat la creació de 12 milions de llocs de treball en zones urbanes, un milió més que l'any passat, per evitar que la desocupació superi el 5,5% i es mantingui estable. És una xifra que no reflecteix l'atur entre els joves urbans, que se situa al voltant del 17%. Es calcula que aquest any s’incorporin al mercat laboral 11,58 milions de graduats.

Pressupost de defensa conservador

El pressupost de defensa creixerà un 7,2%, només una dècima respecte a l'any anterior, i arribarà als 225.000 milions de dòlars. Darrere de la despesa de defensa, la segona més gran del món després dels Estats Units, hi ha les tensions amb Taiwan. La Xina no descarta fer servir la força per recuperar l'illa i ha demanat intensificar “la preparació per al combat” de l'exèrcit.

L'augment de la despesa militar també genera preocupació en altres països asiàtics com el Japó, que manté obert un contenciós pel control de les illes Senkaku; l'Índia, amb conflictes fronterers a l'Himàlaia; o les Filipines. La percepció de la Xina com una amenaça ha impulsat el rearmament de la regió. Corea del Sud ha incrementat la despesa militar per al 2023 en un 4,4%, i l'Índia en un 13%. El Japó ha anunciat que pretén duplicar la despesa de defensa fins a assolir el 2% del PIB el 2027.

A l'informe el govern ha felicitat Hong Kong i Macau per la situació d'estabilitat. Ha destacat que aquestes dues regions han aplicat amb fermesa el principi d'una “administració de patriotes”, en referència al desmantellament de l'oposició i la persecució de qualsevol tipus de dissidència sota l'aplicació de la nova llei de seguretat nacional.

La política de covid zero, abandonada de forma fulminant al desembre després de manifestacions de protesta, no ha estat mencionada en el discurs. Amb tot, el primer ministre sí que ha assegurat que el govern ha aconseguit una victòria sobre el coronavirus i ha elogiat el poble xinès pels sacrificis.

D'altra banda, el document també reivindica la voluntat d’una diplomàcia amb característiques xineses. "Ampliem activament les aliances globals, treballem per construir una economia mundial oberta, salvaguardem el multilateralisme i promovem la construcció d'una comunitat humana amb un futur compartit", detalla. El pressupost per a la diplomàcia creixerà un 12,2%, un senyal que la Xina vol tenir una presència activa al món. Prova d'això és que a finals de febrer va presentar un pla de pau per a Ucraïna que no preveu, però, la retirada de les tropes russes.

“Dues sessions” de transició

El gran desplegament policial al centre de Pequín i els milers de voluntaris amb braçalet vermell i insígnies del partit que vigilen els carrers de la ciutat posen en evidència que la capital acull la cita política de l'any. Les “dues sessions” (lianghui, en xinès) és com es coneix popularment la reunió anual del legislatiu. Dissabte va començar la sessió amb la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès (CCPPX), un òrgan assessor que reuneix més de dos mil representants de la societat civil i proposa iniciatives al parlament. Aquest diumenge Li Keqiang ha inaugurat l'Assemblea Nacional Popular (ANP) al Gran Palau del Poble davant d'uns tres mil delegats. És un plenari que ha d'aprovar l'informe de treball per al 2023 i sobretot nomenar el nou govern i els dirigents dels principals organismes estatals.

La transició iniciada al congrés del partit a l'octubre es consolidarà ara i servirà per presentar les noves cares dels líders del país. L'exemple més clar és que la roda de premsa amb què l'ANP finalitzarà el dia 13 de març ja no la farà Li Keqiang, sinó el seu substitut. Gairebé amb tota probabilitat, Li Qiang serà el nou primer ministre. És un home fidel a Xi Jinping i excap del partit a Xangai, on va aplicar un dur confinament de dos mesos.

Xi Jinping reorganitzarà les estructures de l'estat especialment per augmentar el control sobre el sector financer i tecnològic. L’objectiu és incrementar el poder del partit sobre tots els àmbits de govern, inclòs el sector privat, i sota la direcció personal de Xi Jinping.