L’extrema dreta avança a Suècia però es manté com a tercera força
Els socialdemòcrates guanyen amb el seu pitjor resultat i els conservadors resisteixen l’embat ultra
Malmö (Suècia)La ultradreta avança a Suècia, tot i que menys del que es preveia durant la campanya, centrada en la política migratòria. Els Demòcrates de Suècia (SD) van ser la formació que més va créixer a les eleccions legislatives, però no va aconseguir superar les dues forces fins ara majoritàries al país i continua sent la tercera formació parlamentària. Amb el 17,7% de vots, el partit de missatge antiimmigració es converteix en la clau de les negociacions que arrencaran a partir d’avui per intentar formar govern.
El Partit Socialdemòcrata, liderat per l’actual primer ministre, Stefan Löfven, es manté com a primera força, i amb el 95% escrutat se situava amb el 28,3% dels sufragis, tres punts menys que l’any 2014 i el resultat més baix de la seva història. No obstant, a la seu de la formació els simpatitzants van celebrar uns resultats que no confirmaven les enquestes prèvies, que auguraven l’enfonsament electoral. En definitiva, la formació perd però aguanta més de l’esperat. Per darrere i en segona posició queden amb un 19,7%, els Moderats d’Ulf Kristersson, de centredreta, que també perden tres punts respecte l’anterior votació. De fet, els resultats dels dos partits tradicionals és la mostra del fracàs del bipartidisme a l’hora de fer front al populisme xenòfob.
Conscient que és el centre de les mirades, el líder dels ultradretans, Jimmie Akesson, va manifestar estar “disposat” a “parlar i col·laborar” amb tots els partits, tot i que ja va deixar clar que la seva primera opció són els conservadors. Els Demòcrates han obtingut el 17,7% dels vots, una xifra inferior al 20% que preveien, però amb tot es poden apuntar un triomf, ja que han crescut gairebé cinc punts respecte als anteriors comicis.
Els resultats de les eleccions deixen una Suècia difícil de governar perquè s’ha complert la previsió i cap dels dos grans blocs polítics que han dominat fins ara al país podran formar una majoria absoluta al Parlament. D’una banda, la coalició que es va crear per a les eleccions del 2014 que formen l’esquerra de socialdemòcrates, ecologistes i l’esquerra postcomunsita es queda amb el 43,6% dels vots. Però a diferència de fa quatre anys, tampoc no està clar si tots els socis donarien suport al primer ministre Löfven.
De l’altra, l’aliança de centredreta de moderats, liberals, centre i democristians suma poc menys del 40% a falta d’acabar el recompte total. L’empat tècnic dels dos blocs sembla insinuar que Suècia trigarà un llarg període a renovar el govern, perquè les negociacions seran dures. El conservador Kristersson va demanar al primer ministre que faci el pas de dimitir per facilitar les converses.
El sistema parlamentari suec no requereix majoria absoluta per investir el nou primer ministre, sinó que només cal majoria simple. I aquí és on poden tenir el seu paper els Demòcrates de Suècia, que amb la força dels seus diputats poden tombar qualsevol investidura si hi voten en contra. Durant la campanya, Akesson havia assegurat que estava disposat a col·laborar amb qualsevol dels dos blocs mentre poguessin influir en la política d’immigració, que s’ha de revisar l’any que ve. La formació ha fet bandera d’acabar amb la protecció de demandants d’asil i del missatge de por contra els immigrants, i és on ha trobat l’espai per créixer electoralment. Caldrà veure si els altres partits mantenen el cordó sanitari que han mantingut fins ara per marginar la formació ultradretana, d’arrels neonazis. La progressió del partit d’Akesson ha sigut exponencial des que va entrar per primera vegada al Parlament, el 2010. En aquell primer intent, la formació es va estrenar obtenint un 5,7% dels vots (20 escons). A les eleccions del 2014 ja va obtenir un 12,9% dels vots, i es va situar com a tercera força amb 49 escons. Ara ha guanyat 14 diputats.
També baixen el Partit Verd, fins ara quart amb 21 escons (5,7%), que ha caigut fins a l’última posició, amb un 4,4%, però per contra creixen l’esquerra postcomunista -que passa de sisena a cinquena força- i el Partit de Centre i els Democristians.