Xenofòbia i populisme per reeditar l’Hongria d’Orban

Budapest“No conec cap immigrant, però porten problemes”, diu Janos P., dependent en una botiga de telefonia prop de l’estació de Keleti a Budapest. Quan se li pregunta com ha arribat a aquesta conclusió, repeteix el que es llegeix als cartells de propaganda electoral penjats als carrers: “Aquí la vida és tranquil·la, amb ells seria perillós”.

Paraules semblants a les dels eslògans de campanya del Fidesz, el partit del primer ministre Viktor Orbán, i Jobbik, el partit de l’extrema dreta hongaresa que ha moderat el seu discurs per captar més vots. Entre les terrasses al costat del Danubi, on els turistes s’aturen a fer-se selfies, destaca un cartell que mostra persones suposadament estrangeres caminant a través d’un camp. Damunt la imatge, estampat, un STOP. A ningú sembla molestar-li la imatge, però a Abdul Alshami, que és de Síria, li fa por. “Hi ha molta gent que em mira malament per això, només per aquest cartell”, diu.

El dia anterior a les eleccions, aquesta propaganda xenòfoba, que és oficial, ja que la promou el mateix partit al govern, enganxada a plena llum del dia, conviu amb la rutina d’un dissabte qualsevol. “Els ciutadans s’han convertit en ostatges de la propaganda”, diu Agnes Patakfavi Czirjak, antropòloga de l’Acadèmia Hongaresa de Ciències. Tant és així que els cartells d’Orban i els seus irreals enemics han envaït la ciutat, competint en grandària i agressivitat amb Jobbik, sobretot als barris obrers. “Al centre la propaganda és discreta, els fa por que un turista s’enfadi. En canvi, quan arribes a la perifèria comença el festival”, explica Alshami. En la seva xenòfoba campanya, les propostes de Fidesz rivalitzen amb les de l’extrema dreta de Jobbik en matèria d’immigració: penalitzar les organitzacions que treballen amb immigrants, portar els refugiats a habitatges contenidor sense llibertat de moviment, acusar de tràfic de persones els qui allotgen les persones amb estatus de refugiat.

Jubilats, aturats o camperols

Lena A., jubilada del districte 10 de Budapest, un barri de treballadors, diu que no té “cap por dels immigrants”. “Però voto Orban perquè és el que fa alguna cosa per a nosaltres”, afegeix. Les polítiques de Fidesz també inclouen mesures populistes dirigides sobretot als aturats i habitants del camp.

“Orban ha explotat el malestar de la gent. Ha ofert programes populistes de treball i ha convertit els immigrants en bocs expiatoris”, explica l’antropòloga.

El programa econòmic conegut com Orbanomicss’ha dirigit, sobretot, a la gent dels pobles, amb altes taxes de desocupació, cosa que ha influït en una baixada maquillada de l’atur al 3%, lloat en la seva propaganda. Es tracta, però, d’ocupació mal pagada: entre 180 i 200 euros que amb prou feines asseguren la supervivència, però que sí que asseguren el vot a Fidesz a les eleccions. “La gent als pobles no vota programes polítics, sinó candidats concrets en funció de les poques ajudes que hagin rebut”, explica Pap Istvan, periodista del moviment cívic opositor Un País per a Tots, que intenta aglutinar la dividida alternativa a l’extremisme. “Aquesta xarxa de vots clientelars ha fet que Fidesz pugui tenir un cabal per explorar els afores de Budapest, sobretot les zones econòmiques deprimides on competeix amb Jobbik, segons les estimacions”, diu. “L’escenari és catastròfic i l’oposició sembla que ni vol guanyar”, es queixa Viktor Tamas, jove del mateix moviment.

Les enquestes auguren una nova victòria de Fidesz, que donaria a Orban el seu tercer mandat, i situen Jobbik en segon lloc. Gábor Vona, el seu candidat, va assegurar al seu electorat que les primeres mesures que prendrà seran contra la immigració i contra els qui ajuden els immigrants. Gens diferent de les frases d’Orban en el seu míting a Székesfehérvár: “Si els immigrants s’estableixen aquí, no hi haurà ingressos per a les famílies i per pagar les pensions”, va dir.

Després de Jobbik, els tercers en els sondejos serien els partits de la coalició dels socialistes hongaresos (MSZP) amb una nova formació política, Parbeszed (Diàleg). Gergely Karácsony, candidat de la coalició, forma part del partit Parbeszed i representa sobretot un intent dels socialistes de canviar les cares en el partit, atès que els seus polítics van quedar desacreditats en els últims vuit anys per casos que els vinculaven amb la corrupció. “Tenen una base i una ideologia clarament socialistes, però moltes de les seves figures han perdut credibilitat. Mitjançant la coalició, s’han actualitzat”, explica l’antropòloga.

Els segueix el partit Lehet Más a Politika (La política pot ser diferent), un grup del partit verd que manté un programa basat en una millora de la sanitat i l’educació apostant per votants joves desencantats amb els socialistes pel seu passat. Però fins i tot els partits del bàndol més liberal de l’oposició moderen el seu discurs sobre immigració. “Els joves formats se’n van. En els últims tres anys, mig milió de persones; molt per a un país de 9,5 milions. Llavors diuen que necessitem immigrants com a mà d’obra”, diu Patakfavi. Davant d’aquesta perspectiva desoladora, marcada per l’auge de l’extremisme, les eleccions encara poden donar un resultat imprevisible. “Ha d’haver-hi un canvi, ningú s’imagina més anys amb Fidesz”, conclou el jove Tamas.