Xarxes socials i vídeos virals: les altres armes en el conflicte d'Ucraïna
Les campanyes de rumors i desinformació del Kremlin han fet reaccionar Washington i Brussel·les
Brussel·les"El rumor, difós amb l'objectiu de confondre l'enemic, pot valer moltes divisions i molts esquadrons d'avions". És una reflexió de Ronald Turnbull, agregat de premsa de l'ambaixada britànica a Copenhaguen, al director de propaganda estrangera del ministeri d'Informació, Ivone Kirkpatrick, el 1940. La recollia la periodista d'aquest diari Sílvia Marimon en una ressenya sobre el llibreRumors en guerra. Desinformació, internet i periodisme (A Contravent) de Marc Argemí, en què s'analitzen les mentides que el Regne Unit va difondre en la Segona Guerra Mundial. Els rumors i les mentides ja van ser aleshores utilitzats com una poderosa arma bèl·lica. Ara el seu efecte s'ha multiplicat.
Com bé deia el president Joe Biden aquesta setmana, "quan russos i americans comencem a disparar-nos els uns als altres, això ja és una guerra mundial". Per ara, s'estan fent tots els esforços per evitar-la, però el que ja fa mesos que es produeix és una intensa batalla global de la informació, com la que descriu Argemí, a la qual internet dona una dimensió que Turnbull aleshores no podia imaginar-se.
El Kremlin fa anys que explota al màxim internet i les xarxes socials com una eina desestabilitzadora per a Occident, i en el conflicte d'Ucraïna s'ha intensificat especialment des de finals de l'any passat. Les autoritats europees i nord-americanes han sigut més reactives que actives a l'hora de gestionar aquest front de batalla, però han anat guanyant consciència de la importància de contrarestar la fàbrica de rumors de Moscou. El Servei d'Acció Exterior de la Unió Europea, que encapçala el cap de la diplomàcia Josep Borrell, ha reforçat la divisió dedicada a lluitar contra les fake news que tot just es va crear el 2018 i els últims dies ha desplegat esforços per desmentir la campanya desinformativa que Rússia ha anat teixint per crear l'atmosfera que provoca que ara estiguem parlant del risc d'invasió.
Així, segons una anàlisi de dijous passat de la brigada antidesinformació, EUvsDisinfo, els mitjans pro Kremlin han continuat alimentant la tensió a Ucraïna malgrat que simultàniament el president Vladímir Putin hagi estat prenent part de les converses diplomàtiques al més alt nivell amb Occident assegurant que no hi hauria invasió. Així, aquest portal recull tot un seguit de notícies de mitjans com Sputnik o RT en què es difonien afirmacions com ara que la cadena pública internacional Deutsche Welle (DW) és una font de propaganda de l'OTAN. Després que Alemanya negués la llicència d'emissió a RT perquè no s'havia renovat correctament, Moscou replicava tancant l'oficina de DW al país.
Finançar neonazis
Aquest és només un exemple recent, però segons han detectat també centres d'estudis especialitzats com Alliance for Securing Democracy del German Marshall Fund o el mateix departament d'Estat nord-americà, des de finals de novembre del 2021 que Rússia escampa notícies com ara que Occident està finançant neonazis a Ucraïna perquè ataquin Rússia o fins i tot que desenes de milers de soldats de l'OTAN ja fa temps que són sobre el terreny. A grans trets, es construeix un relat en què Kíev, Brussel·les i Washington són els responsables de la situació actual, se situa Ucraïna com el focus del perill, s'acusa Occident de "russofòbia" i es ven el projecte Nord Stream 2 com l'única manera de resoldre la crisi energètica d'Europa.
"Enquestes del Levada Center demostren que gairebé la meitat dels russos culpen els Estats Units i l'OTAN de l'actual escalada i al voltant d'un 4% culpen Rússia", diu la brigada anti fake news de la UE, que afegeix que "aquestes actituds són fruit de la tasca russa de teixir una xarxa de mitjans controlats per l'estat que ha cultivat el mite d'una Rússia rodejada".
Però des d'Occident també fa mesos que s'incrementen esforços per contrarestar-ho i s'intenten denunciar públicament aquests rumors o, fins i tot, permetre que transcendeixi que el president francès, Emmanuel Macron, desconfia tant del Kremlin que es va negar a fer-se una PCR perquè Rússia no tingués el seu ADN. "En el passat, els Estats Units s'havien vist atrapats de ple per les operacions d'informació russes. Exposar les trames russes en temps real sembla ser una resposta eficaç, tot i que fer-ho genera preocupacions per exposar les "fonts i mètodes" de la comunitat d'intel·ligència dels Estats Units, i els periodistes qüestionen si es pot confiar en les afirmacions del govern", explicava dijous passat l'investigador Max Bot del Council on Foreign Relations en un article en què descriu alguns exemples, com quan el 3 de febrer Washington va destapar un "pla rus per filmar un atac fals a russoparlants a l'est d'Ucraïna per elaborar una justificació per a una invasió".