El xampany francès continuarà sent 'xampany' uns mesos més a Rússia

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, va signar al mes de juliol una llei que decretava que només els champansoke (el nom amb el qual s'anomena el xampany a Rússia) podia etiquetar-se com a xampany a Rússia. La conseqüència més directa d'aquesta llei, i la que va reobrir un debat que fa anys que dura, va ser que la resta de productes provinents de països estrangers, inclòs l'original xampany francès produït a la Xampanya, havien de ser classificats com a vins escumosos. Tres mesos després, el ministre de Comerç Exterior francès, Franck Riester, ha anunciat que França ha obtingut una moratòria fins al 31 de desembre sobre l'aplicació d'aquesta llei. A propòsit d'això, se suposa que la producció francesa de xampany està protegida per una denominació AOC (denominació d'origen controlada).

El Comitè Interprofessional de Vi de Champagne (CIVC) va aconsellar als productors francesos, a principis de juliol, que aturessin les exportacions a Rússia temporalment, però al setembre es van reprendre els enviaments en un gest d'apaivagament. Tot i que la moratòria sembla ser una resposta, el ministre francès ha recalcat que "això no ho soluciona tot", i ha fet paleses les seves intencions: "Ens mantenim totalment mobilitzats per protegir els nostres exportadors, defensar les nostres indicacions geogràfiques i promoure la nostra excel·lència agrícola".

El proteccionisme rus

Rússia és, amb els Estats Units i Haití, un dels estats que no reconeixen la denominació d'origen (AOC) xampany. Utilitza el terme xampany (champanskoye) per a un vi escumós barat, un invent de Ióssif Stalin de l'any 1920 per posar aquest producte a l'abast de la classe treballadora. Segons l'Associació Russa de Productors de Vi Escumós, les fàbriques del país poden produir fins al 2022 milions d'ampolles a l'any, la gran majoria (216 milions) basant-se en un mètode de producció molt diferent del que s'utilitza a França.

El xampany és un dels productes sagrats pels francesos, juntament amb la baguet i el croissant, motiu pel qual aquesta llei es rep com un clar atac a la seva identitat. La llei proteccionista se suma a les ja existents que restringeixen o veten productes com el pernil ibèric, el gouda o el formatge parmesà. Des d'Europa es llegeixen com a resposta a les sancions occidentals contra el Kremlin, i a la intenció evident d'aquest de tancar-se cada cop més a l'exterior.