Els whatsapps de Boris Johnson en què titlla el ministre de Sanitat d'"inútil total"

LondresEl triangle que formen Boris Johnson, primer ministre britànic, Dominic Cummings, exmàxim assessor polític i ara enemic a mort del premier, i Matt Hancock, ministre de Sanitat, ha ofert aquest dimecres un espectacle sorprenent i prou compromès. Cummings, foragitat de Downing Street el novembre de l'any passat, ha revelat a través d'un bloc i d'un llarguíssim fil de Twitter uns missatges de WhatsApp que es va creuar amb Johnson en els primers moments de la crisi de covid l'any passat. Suposadament, el cap de l'executiu titllava Hancock de "totally fucking hopeless" ("un coi d'inútil total").

El context és un xat en què el llavors home més influent del govern sense formar-ne part, Cummings, criticava la ineficàcia del ministre per resoldre el problema de la falta de testos, de material de protecció del personal sanitari i de ventiladors. Cummings ha difós així el que qualifica com "l'evidència" que demostra la veracitat del seu testimoni durant una compareixença al Parlament el 26 de maig, en què per activa i per passiva va denunciar la frustració que Johnson sentia cap al seu ministre de Sanitat. En els missatges fets públics, de fet, el premier també va titllar la gestió de Hancock de "desastre", fins al punt que suggeria que li acabaria traspassant la responsabilitat en la lluita contra la pandèmia al ministre secretari del govern, Michael Gove. A més, el relat de Cummings també sosté que fins al 14 de març no es va modelar cap estratègia de confinament alhora que ha publicat documents oficials que preveien 250.000 morts en la primera onada de la pandèmia.

Amb el nou capítol de la guerra entre Cummings i Johnson, d'una banda, i Cummings i Hancock, de l'altra, el primer vol rebatre les acusacions de "falsedat" que el ministre va etzibar contra Cummings quan, la setmana passada, li va tocar el torn de comparèixer als Comuns i explicar –i rebatre– què hi havia de veritat en totes les acusacions de l'exassessor. De retruc, Cummings també ha volgut desfer la versió del portaveu del primer ministre, segons el qual Johnson li donava suport i n'hi havia donat al llarg de tota la crisi.

Fer diners i passar-s'ho bé

Crucialment, Downing Steet no ha denegat la veracitat del contingut dels missatges desvelats per Cummings. Més encara, el portaveu del primer ministre s'ha limitat a assegurar que l'objectiu del govern és la lluita contra la pandèmia i que el premier té "absoluta confiança" en el seu ministre. Sigui com sigui, la divulgació dels xats privats posen, una vegada més, en un compromís Johnson i atien inevitablement les especulacions sobre el futur del ministre. En cap cas, però, Hancock ha expressat la intenció de dimitir.

Més enllà de la guerra personal oberta entre qui va dur, ara fa cinc anys, Johnson al triomf en el referèndum del Brexit, el que desvelen els missatges i les paraules de Cummings és el veritable caos amb què el govern britànic –potser com la majoria de governs del món– va començar a fer front a la pandèmia. En el cas de Johnson, però, hi ha encara alguns agreujants, ja que és ben sabut, d'acord amb els testimonis de la premsa britànica, que el primer ministre es va perdre les primeres cinc reunions del comitè Cobra, de seguretat, per seguir l'evolució de la pandèmia, durant el mes de febrer del 2020. La raó és que es va prendre quinze dies de vacances per acabar un estudi sobre Shakespeare que s'acaba de publicar, The riddle of genius. La bestreta que en va obtenir li va servir per pagar el seu acord de divorci amb la segona dona.

Potser encara més greu, sempre d'acord amb el relat que en fa Cummings, és que en les primeres reunions sobre la pandèmia en què finalment Johnson va participar es va limitar a "explicar divagacions i acudits" i en cap moment no va respondre a les preguntes dels especialistes en salut pública.

La visió poc seriosa del primer ministre encaixa també amb la revelació de Cummings al seu bloc, segons la qual la intenció de Johnson és continuar dos anys més després de les pròximes eleccions per, aleshores, retirar-se a "guanyar diners i passar-s'ho bé".