Westminster lliga curt el futur ‘premier’ per evitar un Brexit dur

LondresVictòria del Parlament britànic i més problemes per al futur primer ministre, ja sigui Boris Johnson o Jeremy Hunt. Per una majoria de 41 vots, els Comuns van votar ahir una esmena que impedirà a l’imminent nou premier -el nom se sabrà dimarts vinent- suspendre les sessions dels Comuns els dies previs al 31 d’octubre, data oficial del Brexit. Una possibilitat que, si es dugués a terme, podria evitar que els diputats aturessin, amb alguna mesura legislativa o fins i tot amb una moció de censura, la sortida de la Unió Europea (UE) sense acord.

Aquesta opció, que comportaria la necessària implicació de la reina en el debat polític, ha estat damunt la taula del candidat Boris Johnson, el favorit segons les enquestes per ocupar la vacant que deixa lliure Theresa May. Dimecres al vespre, en l’últim míting electoral de les primàries conservadores, celebrat a Londres, Johnson va fer l’orni una altra vegada a l’hora de descartar la polèmica mesura com una forma de forçar el no acord.

La decisió adoptada pels diputats llança un missatge molt clar al futur ocupant de Downing Street, com li va recordar pocs minuts després que se sabés el resultat el parlamentari laborista Hilary Benn: “No té cap sentit suspendre el Parlament perquè hem esmenat una llei segons la qual s’haurà de tornar a convocar. És a dir, la idea que el Parlament no celebri sessions en aquests moments crucials per al futur del país, entre setembre i octubre, quan hem d’estar pendents de si el nou primer ministre torna [de Brussel·les] amb acord o sense, o si intenta forçar el no acord, no té sentit: el Parlament serà aquí fent la seva feina. I si algú es pensa que ens poden impedir fer-la tancant les portes i dient-nos que ens n’anem, no funcionarà. El Parlament ho té molt clar”.

La nova derrota del govern (321-275) en l’enèsim capítol de la sèrie del Brexit posa de manifest les dificultats que tindrà el futur cap de govern per tirar endavant qualsevol iniciativa legislativa. De moment, l’executiu compta només amb una majoria de tres diputats. Però en la votació d’ahir 17 conservadors han votat a la contra, entre els quals la secretària d’estat de Cultura, Margot James, que immediatament després va presentar la dimissió.

Ministres que s’abstenen

D’altra banda, quatre pesos pesants de l’encara govern de Theresa May -el ministre de Justícia, David Gauke; el del Tresor, Philip Hammond; el de Desenvolupament Internacional, Rory Stewart, i el d’Energia, Greg Clark- es van abstenir, tot i que estaven obligats a votar a favor del govern, d’acord amb la disciplina imposada pel grup.

En circumstàncies normals, May hauria hagut de fer-los fora de l’executiu, però la mesura és del tot innecessària. Tant si l’escollit és Boris Johnson com si ho és Jeremy Hunt, cap d’aquests ministres tornarà a seure a la gran taula del 10 de Downing Street. La seva abstenció s’ha de llegir també com un advertiment seriós dirigit a Johnson, en el sentit que poden arribar fins a les últimes conseqüències i contribuir amb els seus vots a una moció de censura per ensorrar el govern i forçar eleccions per tal d’evitar el que consideren el desastre de l’ara previsible no acord.

La suspensió del Parlament no és un fet excepcional en la política britànica. De fet, és habitual al final de cada sessió legislativa dels Comuns, és a dir, quan es tanca el període generalment d’entre dotze i divuit mesos en què el govern presenta un programa amb el Queen’s Speech i la fi de les iniciatives legals.

Seria excepcional, però, suspendre -en anglès en diuen prorogation - el Parlament per interessos polítics del govern. L’executiu ho hauria de sol·licitar i la reina, en principi, ho hauria de concedir, sempre després d’escoltar el seu consell privat. Però com han assenyalat molts diputats durant el debat previ a la votació, si el Brexit significava recuperar la sobirania del Parlament era un contrasentit negar-li que es pronunciés sobre aquest afer.

La dinàmica parlamentària de Westminster ha obligat els promotors de l’esmena a presentar-la durant la tramitació de la llei d’Irlanda del Nord. L’esmentada esmena, que dimecres va ser sancionada pels Lords -prèvia modificació-, obliga el Parlament a seure com a mínim cada catorze dies per discutir els avenços de la llei nord-irlandesa. Durant les sessions, com ha passat ara, els diputats poden presentar tota mena d’esmenes o, fins i tot, la moció de censura, com a últim recurs per evitar el no acord.

Possible moció de confiança contra Corbyn

Si les aigües conservadores baixen tèrboles, les del laborisme no estan gaire més netes. El líder del partit, Jeremy Corbyn, s’enfronta a una possible moció de confiança impulsada pels lords -membres no electes del Parlament- pel que consideren una pobre resposta en relació a la crisi desfermada sobre el tractament de l’antisemitisme dins de la formació. Problema endèmic que s’allarga des de fa dos anys, dilluns passat la BBC va emetre un programa en què set extreballadors del partit implicaven el cercle de confiança més pròxim a Corbyn de no posar fre al que consideren un atac als jueus. Dos dies després, més de 60 lords pagaven un anunci a The Guardian donant a Corbyn la màxima responsabilitat en l’afer. La direcció va respondre amb el cessament de la ministra del Brexit a l’ombra i els lords decidiran dilluns si posen en marxa el mecanisme d’una guerra total.