Westminster lliga May per evitar un Brexit sense acord
El Parlament restringeix la capacitat pressupostària del govern
LondresLa primera ministra britànica, Theresa May, va perdre ahir una molt simbòlica batalla en el tortuós camí cap al Brexit. Aprofitant una esmena en la llei de pressupostos, presentada conjuntament per una diputada laborista, Yvette Cooper, i una de conservadora, Nicky Morgan, el Parlament va expressar el seu refús total a sortir de la Unió Europea (UE) sense la signatura d’un acord de transició amb el bloc dels 27. El resultat de la votació va ser molt ajustat: 296 vots contra 303.
A la pràctica, l’esmena aprovada limita la capacitat del govern per utilitzar recursos econòmics destinats a preparar el país per a una sortida de la Unió sense acord. El departament del Tresor només podria destinar-hi partides pressupostàries si els Comuns acceptessin explícitament, en una altra votació, el no acord com una opció viable per abandonar finalment la UE.
D’aquesta manera, la gran amenaça de Theresa May -“el meu pacte o cap pacte”-, que fins ara ha exhibit amb obstinada persistència per convèncer els diputats que aprovin el tractat a què va arribar amb Brussel·les el 25 de novembre, ha perdut tota efectivitat. Pràcticament pólvora mullada.
La gran paradoxa
Tot i així, la gran paradoxa de la situació és que encara que el govern no aconsegueixi la llum verda que necessita en la votació que ha de tenir lloc dimarts vinent, la posició per defecte -i de moment l’única legalment vigent- és que el Regne Unit sortirà de la Unió el 29 de març. Amb acord o sense acord.
En les vint-i-quatre hores que van precedir la votació d’ahir va tenir lloc el que alguns analistes ja han qualificat de “revolta dels moderats”. No només per la col·laboració entre parlamentaris de segona fila dels tories i els laboristes per fer tot el possible per aturar un trencament a la valenta, sinó per les expressions públiques de ministres i secretaris d’estat del govern que van afirmar categòricament que deixar la Unió sense un acord no és cap opció realista i només conduiria al desastre. La ministra de Treball i Pensions, Amber Rudd, ho va dir ahir a la reunió setmanal del cabinet, segons les filtracions publicades a la web del Times, que la portaveu de Downing Street no va gosar desmentir. El ministre de Comerç, Greg Clark, també ho va afirmar ahir a la tarda al Parlament, minuts abans de la votació que va perdre Theresa May.
Quines són, doncs, les opcions que té ara May? Només una, si és que realment vol sortir de la UE en la data prevista. Aconseguir l’impossible: és a dir, guanyar la votació per al seu pacte o la setmana vinent o bé en successius intents, després d’esgarrapar més concessions de Brussel·les. De moment, però, la UE no mou peça i, com en el joc de la gallina, espera a veure la magnitud de la més que previsible derrota i les possibles opcions que prengui Westminster i el govern, per tirar -potser- un últim salvavides a Londres.
El que sembla pràcticament descartat és que la premier,tot i la seva amenaça, opti finalment per tirar pel dret i apostar pel no acord si els Comuns l’hi tomben. No només té ara les mans lligades des del punt de vista del pressupost, sinó que molt possiblement no sobreviuria a la revolta dels ministres remainers, que en cap cas l’acompanyarien en la seva ruta cap al precipici.
D’altra banda, la policia metropolitana de Londres va anunciar ahir que enfortiria les mesures de seguretat al voltant del Parlament després que dilluns es produïssin una sèrie d’incidents contra parlamentaris i periodistes molt significats contra el Brexit i a favor d’un segon referèndum. Les principals víctimes van ser la diputada conservadora d’un districte leaver Anna Soubry i el periodista i escriptor Owen Jones. Més de seixanta diputats i el president de la cambra van escriure ahir a Scotland Yard assegurant que les últimes setmanes s’han sentit insegurs davant la presència de manifestants d’ultradreta als voltants dels Comuns .
