Westminster despenalitza l’avortament a Irlanda del Nord

LondresLes restrictives lleis sobre l’avortament a Irlanda del Nord i la prohibició de celebrar matrimonis homosexuals estan a punt de passar a la història a la província britànica.

La crisi política que s’hi viu des de fa dos anys i mig, amb una paràlisi total de les institucions d’autogovern, ha provocat finalment la intervenció del Parlament britànic en uns afers legislatius que, en principi, eren matèria reservada per a la devolució de poders. Si el 21 d’octubre no s’ha format un nou govern compartit i s’ha restituït el Parlament, a partir d’aquesta data tant l’avortament com el matrimoni homosexual seran despenalitzats.

Un triomf històric del moviment feminista i dels col·lectius de defensa dels drets de gais i lesbianes a Irlanda del Nord, i també d’aquells que, des de la Gran Bretanya, han lluitat per l’equiparació de drets a l’Ulster en relació amb els de la resta del Regne Unit. És el cas de la diputada laborista per Walthamstow (nord-est de Londres) Stella Creasy.

La llei sobre l’avortament d’Irlanda del Nord és una de les més restrictives de l’Europa Occidental. Només es permet la interrupció de l’embaràs en cas de perill de mort de la mare o bé si la seva salut física o mental corre un risc permanent. A la província es persegueix penalment els metges que fan avortaments i corren el risc de ser condemnats a més de 10 anys de presó.

Anualment, més d’un miler de residents a Irlanda del Nord viatgen a la Gran Bretanya per sotmetre’s a la intervenció. Fins a l’any passat, i a diferència de les dones d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les, l’avortament no el cobria la seguretat social. També va ser Westminster, a iniciativa de la diputada Creasy, qui va legislar per acabar amb la discriminació. En els tres territoris esmentats, l’avortament és lliure i gratuït durant les dotze primeres setmanes de l’embaràs, amb un termini ampliable a vint-i-quatre en cas de perill per a la vida de la mare.

Sentència judicial de Belfast

A més, la imminent despenalització de l’avortament a Irlanda del Nord ha rebut aquesta setmana una empenta quasi definitiva que fa que, fins i tot en el molt improbable cas que es recuperi el govern compartit abans del 21 d’octubre, sigui impossible fer marxa enrere.

L’Alt Tribunal de Belfast, el de més rang de la província, va dictar dijous una sentència segons la qual les lleis nord-irlandeses d’avortament són contràries a les convencions dels drets humans ratificades pel govern britànic. La sentència feia referència a un cas presentat el 2013 per Sarah Ewart, de 29 anys, que va decidir avortar a Anglaterra després que els escàners a què se sotmetia regularment per controlar la gestació demostressin que el fetus no sobreviuria al part.

Ewart considerava una violació flagrant dels seus drets humans el fet que la legislació nord-irlandesa l’hagués obligat a desplaçar-se a una altra part del país i a sufragar-se els costos de la intervenció.

El tribunal va resoldre: “La demandant s’ha vist afectada per la llei vigent, ja que va haver de viatjar per buscar un avortament en circumstàncies desesperades”. I afegia: “A més, corre el risc de tornar-se a veure directament afectada per les imposicions legals actuals, atès que un [altre] nadó [seu] pot patir una anormalitat fetal de caràcter mortal”.

La batalla per ampliar a Irlanda del Nord el dret a l’avortament de què gaudeixen la resta de dones del Regne Unit es lliura dia a dia, però.

L’esmentada diputada laborista Stella Creasy ha sigut assetjada els últims dies al seu districte electoral per la branca britànica del grup antiavortista nord-americà Centre for Bio-Ethical Reform. Dijous passat, al centre de Walthamstow, a pocs carrers d’on viu Creasy, va aparèixer una tanca publicitària de grans dimensions amb la imatge gegant d’un fetus de nou setmanes en què es llegia “Aturem l’Stella!” Creasy està ara embarassada de vuit mesos.

D’altra banda, el debat de l’avortament a l’Ulster també ha quedat contaminat, com gairebé tot a la vida política britànica, pel Brexit. Divendres, en un intent de restaurar l’autogovern, el ministre per a la província, Julian Smith, va recordar als partits nord-irlandesos que en dues setmanes perdrien el poder de legislar sobre la qüestió llevat que formin, finalment, govern. Al darrere, però, hi havia la necessitat de Londres de restablir les institucions de l’Ulster tan ràpid com fos possible, ja que juguen un paper clau en el nou pla de sortida de la Unió Europea, que Boris Johnson va presentar dimecres. De moment, però, el Sinn Féin no hi està interessat. Una forma d’aconseguir la despenalització de l’avortament i, a més, de retruc, de posar més bastons a les rodes al pla de Johnson.