Les barres i estrelles tornen a l’Havana 54 anys després

WashingtonEl procés de reconciliació engegat pels Estats Units i Cuba a finals de l’any passat tornarà a sumar avui un altre dia històric. La bandera nord-americana de barres i estrelles tornarà a onejar a l’Havana -com ho fa la cubana a Washington des del 20 de juliol-, després de 54 anys de confrontació.

La significativa hissada de bandera serà, a més, presenciada pel secretari d’Estat dels EUA, John Kerry. La seva visita a l’illa és la primera d’un cap de la diplomàcia nord-americana des del 1945. Kerry, que només serà poques hores a l’Havana, espera tractar amb el seu homòleg cubà, Bruno Rodríguez, temes espinosos com l’embargament nord-americà a l’illa, el respecte als drets humans o l’estatus de la base naval nord-americana de Guantánamo.

“Parlarem de manera molt directa sobre una espècie de full de ruta cap a una veritable i plena normalització de les relacions”, va explicar Kerry ahir en una entrevista al diari Miami Herald i el canal espanyol de la CNN. El diplomàtic nord-americà també va assegurar que els Estats Units seguiran donant suport a la dissidència cubana i finançant “programes per la democràcia”, tot i el restabliment dels lligams diplomàtics entre els dos països.

Reunió privada amb dissidents

Amb tot, cap dissident assistirà a la cerimònia de la hissada de la bandera dels Estats Units. Kerry va afirmar que era per una qüestió d’espai, però alguns funcionaris del departament d’Estat nord-americà van admetre a l’agència Associated Pressque s’havia pres aquesta decisió per evitar un boicot del govern cubà.

Kerry sí que té previst reunir-se en privat amb diversos grups de la societat civil cubana, inclosos alguns de la dissidència. A més, també passejarà pels carrers de la capital cubana.

L’absència de dissidents a l’acte oficial de la reobertura de l’ambaixada nord-americana a l’Havana ha provocat malestar entre l’oposició republicana i alguns grups cubano-americans crítics amb la política de reconciliació amb Cuba del president nord-americà, Barack Obama. “Els activistes per la democràcia a Cuba mereixen el respecte dels EUA, i no aquesta bufetada”, va lamentar dimecres Marco Rubio, senador de Florida, candidat presidencial republicà i fill d’immigrants cubans.

El govern d’Obama fa mesos que negocia una nova relació amb l’Havana. Per tenir èxit, alguns experts en temes cubans creuen que els Estats Units han de deixar d’interferir en la política cubana. “La visita de Kerry revela que el govern dels Estats Units vol tenir una relació respectuosa amb el de Cuba tot i els desacords -diu l’exdiplomàtic cubà i analista polític Carlos Alzugaray-. De la mateixa manera que la tenen amb altres països amb els quals també tenen discrepàncies, com la Xina”.

Alzugaray recorda que l’illa és en un moment de canvi, ja que el règim dels germans Castro ha introduït reformes econòmiques i ha iniciat una transició en el poder. De fet, el president cubà, Raúl Castro, va afirmar el febrer del 2013 que es retiraria al final del seu segon mandat de cinc anys, el 2018.

D’altra banda, Alzugaray i altres experts, com el president del Grup d’Estudis Cubans de Miami, Carlos Saladrigas, consideren essencial que es revoqui l’embargament dels EUA a Cuba per aconseguir el ple restabliment de les relacions bilaterals i també un canvi de polítiques a l’illa. “L’embargament econòmic és un obstacle als canvis que Cuba necessita fer en un món més globalitzat i competitiu”, diu Saladrigas.

Aniversari de Fidel Castro

L’expresident cubà, Fidel Castro, va reaparèixer ahir, en el dia del seu 89è aniversari, amb una carta dirigida als seus conciutadans. En el text, el líder històric de la Revolució Cubana va exigir als Estats Units indemnitzacions pels més de 50 anys de bloqueig econòmic i va advocar per seguir perseguint “somnis de justícia i igualtat” i els “drets” que va defensar la Revolució. “Es deuen a Cuba les indemnitzacions equivalents a danys, que sumen milions de dòlars, com va denunciar el nostre país amb arguments i dades irrefutables en les seves intervencions a les Nacions Unides”, va escriure Castro, que no apareix en públic des de mitjans de juliol, quan es va reunir amb membres del ministeri de l’Interior i de les forces armades vestit amb roba esportiva.

Tant les indemnitzacions que exigeix Cuba com les que demanen els Estats Units per la nacionalització de propietats d’empresaris nord-americans a l’illa durant la Revolució són un dels temes que els dos països hauran de discutir en els pròxims mesos. Kerry i Rodríguez ja van advertir a Washington el 20 de juliol que la normalització de les relacions serà llarga.

En una conversa telefònica amb periodistes, funcionaris del departament d’Estat nord-americà van explicar diversos detalls de la cerimònia. Després de la hissada de la bandera hi haurà una gran recepció a la residència del cap de la missió de l’ambaixada nord-americana a l’Havana, Jeffrey DeLaurentis. “L’acte representarà la nova relació entre els dos països”, van comentar.

Wayne Smith, l’home que va tancar l’ambaixada nord-americana a Cuba

Wayne Smith va ser el diplomàtic encarregat de tancar l’ambaixada dels Estats Units a l’Havana el 4 de gener del 1961. Quan s’allunyava de l’illa de Cuba va pensar que el seu país no trigaria gaire a tornar-hi. El seu presagi va resultar ser completament erroni.

Smith, de 82 anys, assistirà a la cerimònia de la hissada de la bandera de barres i estrelles nord-americana a l’Havana més de mig segle després de la ruptura de les relacions entre els governs dels Estats Units i de Cuba. “Serà un moment molt emotiu”, va assegurar en una entrevista a l’agència Efe.

El 1979 l’exdiplomàtic va tornar a Cuba com a cap de la Secció d’Interessos dels EUA, que es va obrir a l’Havana dos anys abans, després d’unes negociacions entre el llavors president cubà, Fidel Castro, i el seu homòleg nord-americà, Jimmy Carter.

Smith va tenir bona relació amb els dos germans Castro -s’hi va entrevistar diverses vegades- i es va mantenir a favor del diàleg i en contra de l’embargament dels EUA a Cuba.