Romania

'Waste Side Story', l’òpera dels gitanos expulsats d'unes barraques a un abocador

L'espectacle, tot just estrenat a Romania, reflecteix la marginació endèmica d'una comunitat de deu milions de persones a la Unió Europea

Júlia Bacardit
i Júlia Bacardit

Cluj-Napoca (Romania)Un joc de paraules amb el títol del famós musical de Leonard Bernstein West Side Story, emprat en aquesta ocasió per al d'una òpera contemporània estrenada recentment a la ciutat de Cluj-Napoca (Romania), evoca la tragèdia de la segregació d'unes 350 persones d'ètnia gitana. L'any 2010, l'alcaldia de Cluj les va expulsar a Pata Rat, una successió de barraques i cases fetes amb materials precaris a set quilòmetres del centre i a tocar –a uns 800 metres– d'un dels abocadors sense control més grans de l'est d'Europa, i també a 200 metres d'unes terres plenes de residus farmacèutics. Era el 17 de desembre, nevava i la temperatura era d’uns quinze graus sota zero.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El passat mes de maig, a l’Opera Nacional de Cluj es va presentar Waste Side Story –waste significa deixalla, escombraries–, una iniciativa de la Fundació AltArt de l’activista István Szakáts i del projecte Opera in your pocket, del Goethe-Institut, amb la participació de la comunitat gitana que va patir l'expulsió. L'òpera commemora la tragèdia, una discriminació més que s'afegeix a una història massa habitual de marginalitat de la població romaní arreu d'Europa.

Cargando
No hay anuncios

Cluj-Napoca és a Transsilvània, a l’oest de Romania, a la frontera amb Hongria. És la ciutat més cara del país en termes d’habitatge des del boom immobiliari de principis de l’any 2000. L'urbs té una gran població universitària, i els darrers anys s’ha omplert de treballadors del sector tecnològic. L'assentament marginal de Pata Rat va créixer com una conseqüència més de la gentrificació i es va omplir de les onades successives d'expulsions dels gitanos que vivien a la ciutat. Als anys 60 hi havia quatre famílies; el 2013, 1.500 persones. Ara al voltant de l'abocador encara viuen entre 20 i 30 famílies. 

Crítica a l'alcaldia

Per a István Szakáts, haver representat l’espectacle a l’òpera de la ciutat i haver fet burla de l’alcalde, del Partit Liberal de centredreta PNL, "és el més gran que s’ha fet els últims 20 anys contra el govern municipal de Cluj, que és una ciutat arrogant, amb un orgull de creure's millor que ningú". Aquest diumenge, coincidint amb les eleccions europees, hi ha eleccions municipals al país. És possible que els liberals tornin a guanyar, però aquesta vegada amb un marge menor de vots.

Cargando
No hay anuncios

El llibret de l’espectacle es va escriure a partir de testimonis de víctimes de l’expulsió massiva. Algunes l'han vist la nit de l’estrena i comenten a l’ARA què pensen, a hores d'ara, del lloc on viuen: "És una zona segregada encara. Com els passava als negres a Amèrica. Ens hem de canviar el padró perquè, si veuen que vius al Pata Rat, no et donen feina". L’any 2014 la justícia romanesa va establir que l’expulsió de l’alcaldia de Cluj era il·legal, però la situació de la comunitat no ha millorat en termes d’habitatge.

Una altra veu que explica com és el gueto és la del Jelu, sacerdot i professor, fill de gitanos camperols sense educació. Els pares, però, es van sacrificar perquè estudiés. "Els nens gitanos no només necessiten una escola, sinó un entorn on poder fer activitats que reforcin la feina de l'escola. Per cobrir les necessitats educatives de la comunitat, caldria una implicació de l’Església o de l’estat, que no existeix i sempre és insuficient", diu. El sacerdot no viu a Pata Rat, però va participar en l’obertura de l’església ortodoxa.

Cargando
No hay anuncios

De fet, a Pata Rat hi ha dues esglésies, una a dalt d'un turó i l’altra a baix. La de dalt és evangelista i la de baix, ortodoxa. La primera, més que una església, sembla una casa. Hi ha un cartell on posa Ministeru Bright Future (ministeri del futur brillant), i hi actua voluntariat per cobrir necessitats bàsiques de la població.

Cargando
No hay anuncios

Romania és un país cristià i conservador, amb una forta implantació ortodoxa. Però, com passa a Catalunya, els gitanos romanesos prefereixen la tradició evangèlica: "A l'Església poden cantar la música que els agrada –continua explicant el Jelu–. La majoria són creients, però a la seva manera. No entenen gaire la distinció entre catolicisme i cristianisme ortodox".

Camp per a la ultradreta

L'activista István Szakáts és ciutadà de Romania, però no és gitano. Forma part de la minoria nacional més gran del país, la minoria magiar, sovint de tradició catòlica. L’oest de Romania fa frontera amb Hongria, i els magiars viuen sobretot a Cluj i altres parts de Transsilvània, territoris que s’integraven en l’antic Imperi Austrohongarès. "Costa molt guanyar-se la confiança dels habitants de Pata Rat –diu–, i és molt fàcil perdre-la. No es refien de la gent perquè estan molt traumatitzats per la policia, per la pobresa, pel sistema".

Cargando
No hay anuncios

Durant el comunisme Romania s’enorgullia de ser un estat socialista i, en aquell context, la comunitat gitana, empobrida de manera desproporcionada en relació amb la resta de la població, tenia unes mínimes garanties que van desaparèixer amb la transició cap a la democràcia liberal després de la caiguda del dictador Nicolae Ceausescu.

La transició del comunisme al capitalisme va ser un campi qui pugui per als més pobres. "A qui et penses que voten la majoria de residents de Pata Rat? Tots voten AUR, el partit d’ultradreta. L'Aliança per a la Unió els Romanesos no és una formació nacionalista, sinó el partit dels pobres, el dels perdedors del capitalisme", afirma. Les enquestes pronostiquen que en les eleccions a l’Eurocambra de diumenge aconseguiran el 17,5% dels vots.

Cargando
No hay anuncios

L'AUR el lidera George Simion, que es va presentar per primera vegada a les eleccions l’any 2019 i en l'actualitat ja se situa en la tercera posició, darrere del PSD i del PNL, partits que governen en coalició. Simion qüestiona que la Unió Europea tracti Romania com la germaneta pobra dels Vint-i-set, enalteix els valors de la família tradicional ortodoxa i apel·la al nacionalisme més popular.

En les manifestacions organitzades per l'AUR, és habitual trobar-hi gitanos. El partit d’ultradreta està més a les antípodes dels dretans liberals del PNL que no pas dels votants socialdemòcrates del PSD, que a Romania també són nacionalistes, tradicionalistes i, en general, més pobres. Res a veure, però, amb la població gitana de Pata Rat, que viu concentrada en barraques, sense aigua corrent i exposada a les escombraries. A la Unió Europea hi ha més de deu milions de gitanos, i la seva esperança de vida està uns cinc anys per sota de la mitjana, que a Romania és la segona més baixa, per sota de Bulgària.