Wall Street es recupera de l'ensurt i posa el focus sobre la Fed

WashingtonSi s'hagués d'explicar amb un dibuix, seria una corba que cau bruscament cap avall i després torna a pujar cap amunt. I no es tracta de la campanya dels demòcrates, sinó dels mercats. Dilluns al matí, els índexs borsaris dels Estats Units obrien amb caigudes després de la patacada per sobre del 12% del Nikkei japonès: el Dow Jones queia un 2,6%; l'S&P, un 3%, i el Nasdaq, on hi ha les tecnològiques, perdia un 3,4%. La baixada de l'índex japonès era una de les causes del pànic, però no l'única. El divendres anterior s'havien publicat les dades d'ocupació del mes de juliol dels Estats Units: s'havien creat 114.000 llocs de treball (molt menys del que s'esperava) i la taxa d'atur havia augmentat fins al 4,3%. Aquesta última xifra, la més alta registrada en gairebé tres anys, és la que va començar a disparar les alarmes.

El cap de setmana després de la publicació de les dades d'ocupació, i abans de la caiguda dels mercats de dilluns, els economistes de Goldman Sachs advertien d'un risc més alt de recessió als Estats Units en un informe als seus clients; la probabilitat d'una desacceleració de l'economia en els 12 mesos següents passava del 15% al 25%. Els inversors havien començat a desprendre's de l'estoc. A més, el magnat Warren Buffett venia la meitat de les seves accions d'Apple per recuperar liquiditat, un moviment que molts inversors en borsa van imitar intentant desfer-se dels estocs del sector tecnològic. "Això va enviar un senyal que, si Warren Buffett estava acumulant efectiu, potser tothom hauria de fer el mateix", exposa David Kass, professor de finances del Center for Finance Policy de la Universitat de Maryland. Aquest fet va ser interpretat com un senyal negatiu, i per això molts altres inversors van córrer a desprendre's del seu estoc.

Com si fos una tempesta d'estiu, després de l'encapotada de dilluns, dimarts el Nikkei es recuperava, i també ho feien els índexs nord-americans. Dijous, en tal sols quatre dies, el S&P tancava amb una pujada d'un 2,3% punts, registrant el millor dia de l'any. El Dow Jones pujava un 1,8% i el Nasdaq recuperava un 2,9% i registrava la seva millor pujada des del febrer. Hores abans, des de Mar-a-Lago, el candidat republicà Donald Trump havia agitat la por d'una possible recessió en l'economia nord-americana per atacar la seva contrincant, Kamala Harris.

El refredament del mercat laboral, amb un 4,3% d'atur, és un símptoma incipient d'una possible recessió. Ara bé, dijous el departament de Treball publicava que les sol·licituds inicials de prestacions per desocupació es van reduir la setmana passada a 233.000, davant les 250.000 que en un principi s'havien esperat. "Això il·lustra una vella dita del mercat, que diu que el mercat de valors ha predit set de les últimes dues recessions", explica a l'ARA James Angel, professor de la Universitat de Georgetown especialitzat en l'estructura de mercats financers i la regulació dels mercats globals.

Angel matisa el pànic de dilluns: "Sempre és segur dir: «Tindrem una altra recessió». És com predir un altre terratrèmol a Califòrnia; sempre n'hi haurà un altre. La qüestió és quan i com serà de greu. Així que no crec que els inversors s'hagin de preocupar gaire". El professor Kass també concorda amb aquesta idea: "L'economia nord-americana es pot estar desaccelerant una mica, però no hi ha cap indici de recessió, ni ara ni tampoc en el futur immediat durant les pròximes setmanes o mesos. L'economia encara és molt forta".

La dada sobre les sol·licituds de prestació per desocupació del dijous ha ajudat a calmar els nervis, però Wall Street ja ha posat el focus sobre la Reserva Federal (Fed) i l'estancament dels tipus d'interès. A l'última reunió que es va celebrar a finals de juliol, la setmana abans que es produís l'ensurt dels mercats, la Fed va tornar a anunciar que mantenia els tipus al voltant del 5%. Molts inversors i economistes assenyalaven al banc central nord-americà com el culpable de l'alentiment de l'economia amb relació a les males dades de l'atur. Però, quina és la relació entre la Fed i les fluctuacions del mercat? "Els tipus d'interès estan inversament relacionats amb els preus de les accions. Es mouen en direccions oposades. I els tipus d'interès són el factor determinant número u de la direcció dels preus de les accions. Quan baixen, els preus de les accions pugen i viceversa", exposa Kass.

El dilluns semblava que esperar fins al setembre seria una travessia de 40 dies pel desert per als inversors. Ara la sensació és que es pot aguantar. "Ara la gent és menys crítica amb la Reserva Federal. El mercat de valors ha recuperat pràcticament el que va perdre dilluns", explica Kass. Tothom dona per fet que al setembre hi haurà una baixada de 0,25 punts. "Però si és necessari podria ser de 0,50 punts. Sembla que l'economia ho necessita per evitar una recessió", puntualitza el professor.

Orient Mitjà i la campanya

Dos altres aspectes fora del mercat i que van influir en la caiguda i la posterior remuntada de la borsa van ser les tensions a l'Orient Mitjà i la campanya electoral. Dilluns Israel es preparava per a les represàlies de l'Iran després del doble assassinat del número dos de Hezbollah, Fuad Shukr, a Beirut, i el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, a Teheran. Llavors l'atac semblava imminent i amenaçava de desfermar una guerra regional que, eventualment, podria acabar arrossegant els Estats Units. Però de moment sembla que les tasques diplomàtiques han aconseguit rebaixar la tensió i contenir l'atac, un fet que, segons apunta Kass, també ha ajudat que els mercats nord-americans es calmessin. La perspectiva de la possibilitat que Washington s'acabés involucrant en un conflicte a l'Orient Mitjà també contribuïa al pànic de dilluns.

Les eleccions del pròxim 5 de novembre podrien influir en si el president de la Fed, Jerome Powell, acaba rebaixant els tipus d'interès el pròxim setembre. "Si baixen els tipus i això fa que el mercat pugi, i per tant l'economia vagi bé, això podria beneficiar el partit que està governant, els demòcrates, és a dir, que beneficiaria Kamala Harris. Els republicans en són conscients i estan posant pressió sobre Powell perquè no sigui així", assenyala Kass. Llavors el professor planteja que, davant la possibilitat que l'acusin de parcial si pren mesures que són favorables a un partit, Powell podria veure's temptat a no fer-ho. "Espero que faci el que sigui bo per a l'economia malgrat les eleccions, però hi ha la possibilitat que no baixi els tipus el setembre per intentar semblar neutre de cara a les eleccions".