Una vuitantena d'entitats demanen a l'Ajuntament de Barcelona que trenqui l'agermanament amb Tel Aviv

BarcelonaEl 1998 l’Ajuntament de Barcelona va formalitzar un doble agermanament amb les ciutats de Tel Aviv i de Gaza, en el marc dels Acords d’Oslo, el procés de pau que havia arrencat uns anys abans. Però després d’anys d’annexió continuada de terres palestines a Israel amb una colonització que s'aprofundeix, aquest procés ha quedat en via morta i creixen les veus que reclamen trencar el silenci internacional davant les vulneracions dels drets del poble palestí i d’un règim que organitzacions globals de defensa dels drets humans com Human Rights Watch qualifiquen obertament d’apartheid. En aquest context més de 80 entitats barcelonines de tota mena –entre les quals hi ha els principals sindicats catalans i el comitè d’empresa de l’Ajuntament de Barcelona, entitats feministes i LGTBI, antiracistes, veïnals i pel dret a l’habitatge, juvenils, partits, ONGs i grups de solidaritat internacional– s’han sumat a la campanya “Barcelona amb l’apartheid no” i reclamen als partits del consistori que trenquin l’agermanament amb la ciutat israeliana. Les entitats volen que la moció s’aprovi al ple del juliol.

“Els Acords d’Oslo són avui totalment obsolets, perquè Israel ha demostrat que no té cap mena d’intenció de respectar els drets del poble palestí. El mateix ajuntament reconeix que no s’han pogut dur a terme les activitats de pau previstes en el marc de l’agermanament, i el mateix ajuntament de Tel Aviv va congelar l’acord fa anys. Quina pau està impulsant l’Ajuntament de Barcelona, més enllà de normalitzar l’ocupació israeliana?”, apuntava Alys Samson, de la Coalició Prou Complicitat amb Israel. La conclusió de les entitats és clara: “No es pot posar al mateix nivell opressor i oprimit”. Davant l’última ofensiva a gran escala contra la Franja de Gaza i la violència a Cisjordània per part de l’exèrcit israelià, el Consell Municipal de Cooperació Internacional de Barcelona va aprovar una declaració el 20 de maig del 2021, a partir d’una proposta de Lafede.cat, per treballar per una pau justa basada en el respecte als drets humans al Pròxim Orient.

Des de Gaza i Israel a Colau

El mateix alcalde de Gaza, Yahya R. Sarraj, s’ha adreçat per carta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, demanant que tingui en consideració “les demandes de la gent de Gaza i d’altres ciutats de Palestina per aturar l’acord d’agermanament amb la ciutat de Tel Aviv”. També grups israelians contraris a l’ocupació de Palestina, com Boicot From Within [boicot des de dins] han instat Colau a trencar l’acord: “Tal com va passar amb l’apartheid a Sud-àfrica, serà impossible canviar la naturalesa del règim [israelià] sense suport exterior".

Alex Hinno, de la comunitat palestina de Catalunya, ha recordat com el seu pare va haver de fugir amb la seva família de la ciutat de Jaffa quan tenia sis anys: “Avui se la considera un barri annexionat a Tel Aviv i 400 pobles palestins han desaparegut del mapa”. Hinno ha demanat valentia als responsables municipals i ha recordat que “ser antisionista no és ser antijueu, és precisament el contrari, és prendre part contra una neteja ètnica”.

En la roda de premsa també s’ha recordat el cas de Juana Ruiz, la cooperant madrilenya resident a Cisjordània que va ser empresonada el 13 d’abril. El tribunal militar que l’havia de jutjar demà dimecres ha ajornat la vista fins al 27 de juliol.