Vuit hores de televisió al dia: Navalni explica la "violència psicològica" a què és sotmès a la presó

MoscouEl pres més famós de Rússia, el líder opositor Aleksei Navalni, passa la major part del temps endreçant el seu mòdul, llegint cartes i anant a la cantina per fer els àpats, consistents sovint en farinetes de civada. Però potser el més exasperant, diu, és que l’obliguin a mirar la televisió estatal russa durant més de vuit hores al dia, en el que les autoritats presenten com un programa de “conscienciació” que ha substituït els treballs forçats per als presos polítics. Ho explica en una entrevista al New York Times, la primera que concedeix des que el van detenir al gener. L’intercanvi, per escrit, de preguntes i respostes ocupa 54 pàgines manuscrites.

“Llegir, escriure o fer cap altra cosa” està prohibit, afirma Navalni sobre les estones en què l’obliguen a estar-se davant de la pantalla. “Has de seure a la cadira i mirar la tele”, diu, i si algun dels reclusos fa un cop de cap els guàrdies criden: “No dormis, mira!” Segons ell, cada dia hi ha cinc sessions de televisió, la primera de les quals arriba just després de la gimnàstica matinal, l’esmorzar i escombrar el pati. Després d’una estona lliure hi ha dues hores més davant la pantalla, dinar, més televisió, sopar i més televisió a la nit. Durant una de les sessions de tarda s’accepta com a alternativa jugar a escacs o al backgammon.

“Veiem pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial o sobre com un dia, fa 40 anys, els nostres atletes van guanyar els nord-americans o els canadencs”, explica Navalni, que afegeix que, mirant la televisió, entén “l’essència de la ideologia del règim de Putin: el present i el futur són substituïts pel passat, un passat realment heroic, o adornat, o completament fictici”. “Totes les formes del passat han de centrar constantment l’atenció per ocupar l’espai dels pensaments sobre el futur o de les preguntes sobre el present”, reflexiona l’opositor, que considera aquestes llargues estones davant del televisor com un dels elements centrals de la “violència psicològica” de què són víctimes els presos polítics avui dia a Rússia.

“Tot està organitzat de tal manera que estic sota el màxim control les 24 hores del dia”, explica Navalni. Tot i que no ha rebut atacs ni amenaces de cap altre pres, calcula que al voltant d’un terç són el que es coneix com a “activistes”, és a dir, informants dels guardes.

"Un accident de la història"

Navalni va posar en marxa un gran moviment d’oposició per exposar la corrupció d’alt nivell i desafiar el president rus, Vladímir Putin, a les urnes. El van empresonar al març, després que tornés a Rússia des d’Alemanya sabent que s’enfrontava a un incompliment de la llibertat condicional per una condemna en un cas que es considera que té motivacions polítiques. Fins llavors havia estat fora del país per rebre tractament mèdic després d’haver sigut enverinat per agents russos amb una arma química, el Novitxok, segons els governs occidentals.

Malgrat les circumstàncies, Navalni (a qui Amnistia Internacional reconeix com a pres polític) es mostra optimista sobre les perspectives de futur de Rússia. “El règim de Putin és un accident de la història, no és inevitable. Va ser la tria de la família de corruptes Ieltsin”, diu, en referència al fet que l’expresident Borís Ieltsin va designar Putin com a president en funcions el desembre del 1999. “Tard o d’hora aquest error es corregirà i Rússia avançarà cap a un camí europeu i democràtic, senzillament perquè és el que vol la gent”, afegeix.

En opinió de Navalni, una de les grans preocupacions del govern de Putin és l’estratègia electoral que ell ha concebut de cara a les eleccions del 19 de setembre, coneguda com a vot intel·ligent i consistent en concentrar el vot opositor de cada circumscripció en el candidat amb més opcions de guanyar. Segons diu, el Kremlin estava tan preocupat per aquests comicis que va engegar una campanya de mà dura no només contra el seu grup i altres activistes sinó també contra polítics opositors moderats, grups de la societat civil i mitjans de comunicació independents.

Encara que, a curt termini, aquesta persecució pugui resultar exitosa per a Putin, Navalni considera que en el futur es pot convertir en una càrrega. “Putin va solucionar la qüestió tàctica: no permetre’ns aconseguir la majoria a la Duma. Però per aconseguir-ho va haver de canviar completament el sistema polític i arribar a un nivell d’autoritarisme molt més sever”, diu l’opositor.

Des del seu punt de vista, aquest gir posa de manifest una de les grans debilitats del sistema polític de Putin: mentre que l’esquerra i els nacionalistes estan representats per partits lleials al president, no hi ha cap partit estable pro-Kremlin de centredreta, que pugui representar la classe mitjana emergent de russos relativament rics i urbans. “L’oposició existeix a Rússia no perquè Aleksei Navalni ni ningú altre la dirigeixi des d’un quarter general, sinó perquè un 30% del país, majoritàriament la població urbana i amb estudis, no té representació política”, assenyala.

Per això, està convençut que quan “l’anomalia reaccionària de Putin” s’esvaeixi, Rússia tornarà a la governança democràtica. “Som específics, com qualsevol nació –diu Navalni–. Però som Europa. Som Occident”.