Els votants enfadats acaparen les primàries presidencials

Davenport (iowa)Avui dia sembla que molts nord-americans hagin escoltat el presentador de televisió fictici Howard Beale, de la pel·lícula de Sidney Lumet Network (1976), que animava els espectadors a treure el cap per la finestra i cridar: “Estic furiós i ja no ho puc suportar més”. Estan enfadats, frustrats i cansats amb els seus polítics i l’ statu quo.

Aquesta ira explica el lideratge del magnat Donald Trump en la cursa republicana per la nominació presidencial i, en menys mesura, el creixent suport de votants demòcrates a la candidatura del senador de Vermont, Bernie Sanders. Tots dos han sabut capitalitzar les frustracions dels votants. Una majoria de republicans estan farts de la presidència de Barack Obama i les seves polítiques, enfadats per la immigració, pels salaris baixos, i perquè creuen que l’amenaça terrorista ha augmentat i els Estats Units han perdut poder en el món. Molts demòcrates, per la seva banda, estan enfadats per la desigualtat econòmica, per Wall Street i per un govern que creuen corromput pels plutòcrates.

“El que uneix els votants enfadats [dels dos partits] és la seva desconfiança en els polítics tradicionals -afirma Elaine Kamarck, experta en política americana de l’institut Brookings-. Sembla que alguns votants han arribat a la conclusió que només es pot salvar el país si es trenquen motlles amb l’elecció d’un multimilionari o un socialista [així es descriu Sanders]”.

Trump i Sanders, que com Beale atien la indignació de la gent, podrien guanyar els caucus d’Iowa, que se celebren demà, la primera cita de les primàries presidencials que duraran fins al juny. L’empresari novaiorquès i exestrella d’un reality show haurà de superar el senador de Texas, Ted Cruz, que té un gran suport entre els votants més conservadors. Per la seva banda, Sanders espera que el vot dels més joves l’ajudi a obtenir una victòria contra pronòstic davant la favorita de la cursa demòcrata, Hillary Clinton.

Radiografia del votant enfadat

Els votants enfadats han acaparat les primàries. Una enquesta recent de la televisió NBC revelava que un 49% dels nord-americans està avui més enfadat que l’any anterior. Aquest percentatge creixia fins al 54% entre els blancs i el 61% entre els que voten el Partit Republicà.

És, precisament, l’adjectiu enfadat una de les característiques principals que defineix els seguidors de Trump. Molts, a més, són homes blancs, de classe treballadora i amb pocs estudis. Aquests votants estan frustrats perquè no han notat la millora de l’economia, però també perquè veuen que el país que coneixien està desapareixent a poc a poc. I observen amb angoixa els canvis actuals demògrafics -amb un creixement de les minories- i socials -els joves són més progressistes en temes com el matrimoni homosexual i l’avortament.

Aquest malestar no és nou, ja era present durant l’auge del moviment ultraconservador Tea Partyen plena crisi financera. I tampoc és exclusiu dels republicans ni dels Estats Units. La frustració amb la classe política tradicional s’ha fet sentir a Europa amb la creació de nous partits o el creixement dels partits d’ultradreta.

Sanders i Trump, de diferent manera, seguiran utilitzant el descontentament de la població per mobilitzar els seus votants i els potencials. La retòrica incendiària del multimilionari contra immigrants i musulmans, però, augura una campanya presidencial negativa.