Von der Leyen s'obre a modificar els Tractats de la Unió Europea

Brussel·les"No us quedeu només amb aquelles propostes que no impliquen canvi", ha demanat sense manies Laura Maria Cinquini. Aquesta italiana de 23 anys s'adreçava directament al president francès, Emmanuel Macron; les presidentes del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre portuguès, António Costa. La jove italiana és una de les ciutadanes que han participat en la Conferència per al Futur d'Europa (CoFoE), amb motiu del Dia d'Europa, que s'ha tancat amb una cerimònia a Estrasburg en què han traslladat als líders europeus 39 demandes després d'un procés participatiu que ha involucrat 800 persones d'arreu del continent. I la presidenta Von der Leyen ha volgut assegurar que aquestes demandes, que per escrit no tenen cap garantia de ser aplicades, com a mínim han sigut "escoltades". Per això, l'alemanya ha obert la porta a modificar els tractats de funcionament de la UE, un tabú per la seva complexitat.

"Ens heu explicat on voleu que vagi Europa i ara és cosa nostra trobar la manera més directa d'arribar-hi. Ja sigui portant al límit el que podem fer dins els Tractats o, també, canviant-los quan sigui necessari", ha dit Von der Leyen. Que Europa està en un moment redefinitori ja no està en discussió. La pandèmia del coronavirus primer i ara la invasió russa d'Ucraïna han portat la Unió a prendre mesures sense precedents que van molt més enllà de les capacitats que fins ara se li havien permès, per exemple, amb l'emissió de deute comú, la compra conjunta de vacunes o el finançament de l'entrega d'armes a Ucraïna.

Però el fet que, per exemple, l'última ronda de sancions contra Rússia estigui costant tant d'aprovar té a veure amb la necessitat de prendre una decisió com aquesta per unanimitat. Cada vegada és superior el consens polític que cal canviar aquesta exigència i permetre prendre certes decisions (en política exterior, per exemple) per majoria qualificada. La setmana passada va ser el primer ministre italià, Mario Draghi, qui va reclamar que s'obrissin els Tractats i desfer-se de la unanimitat, i altres líders com Macron o també Pedro Sánchez s'hi han mostrat favorables. La CoFoE també ho demana en un dels seus 39 punts i Von der Leyen no hi ha tancat la porta. Metsola, en nom de l'Eurocambra, ha anat més enllà i ha demanat convocar ja una convenció justament per abordar la modificació de la Constitució europea, una convenció a la qual Macron ha donat suport amb entusiasme.

Però la modificació dels Tractats és un tabú per a molts països europeus i, de fet, un grup nombrós de països com Dinamarca, els Països Baixos, Bulgària, Finlàndia o Polònia s'han afanyat a emetre un comunicat que consideren "prematur" qualsevol canvi dels Tractats.

"Aquesta conferència no s'aturarà aquí", ha dit Macron, que ha posat en valor la concreció de les propostes de la ciutadania. De fet, una de les conclusions és que la ciutadania involucrada demana més implicació de la UE en qüestions que actualment són sobretot competència nacional o que requereixen modificar els Tractats de la UE per atorgar-li més competències o fer més fàcil la presa de decisions. Per exemple, se suggereix crear una Unió Sanitària, permetre llistes transnacionals de cara a les eleccions europees o, fins i tot, la possibilitat de convocar "referèndums excepcionals" arreu de la UE. Les 39 propostes també inclouen harmonitzar d'una vegada la política de migració i d'acollida de refugiats o una harmonització fiscal amb un impost de societats mínim per evitar el dúmping fiscal entre socis europeus.

L'acte també s'ha convertit inevitablement en una reivindicació d'Europa davant l'amenaça russa. "Aquesta és una imatge molt més poderosa que qualsevol desfilada militar pels carrers de Moscou", ha etzibat Von der Leyen, que, de manera simbòlica, s'ha reunit virtualment aquest mateix dilluns amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que li ha fet arribar les 500 pàgines de resposta al qüestionari d'adhesió al club europeu. Però aquest també és un procés que obre esquerdes dins la UE, cosa que s'ha notat en les paraules del mateix Macron, segons el qual Ucraïna és "membre de cor" d'Europa, però ha recordat que l'adhesió pot trigar dècades pels requisits que cal complir i ha proposat que hi hagi "altres vies" per a la integració europea, per exemple creant una nova "comunitat" política.