Von der Leyen i Macron exhibeixen sintonia en l'estratègia de "fotre" els no vacunats

Brussel·lesEmmanuel Macron arrenca al capdavant de la presidència rotatòria de la Unió Europea amb la satisfacció d'haver encetat el debat sobre els drets, llibertats i responsabilitat dels no vacunats. Després de les seves polèmiques declaracions a Le Parisien en què va assegurar que "fotria" els no vacunats "fins al final", aquest divendres s'hi ha pogut reafirmar encara amb més força al trobar la comprensió i sintonia de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha viatjat fins a París per inaugurar la presidència gal·la de la UE. "És una discussió molt important, la discussió de què vol dir llibertat. La llibertat sempre s'ha de combinar amb la responsabilitat, envers nosaltres mateixos, però també amb els altres", ha reblat la presidenta alemanya.

Metge de formació, Von der Leyen ja s'havia obert fins i tot a títol personal a debatre sobre la vacunació obligatòria, un extrem que França per ara rebutja però que d'altres països com Itàlia ja han impulsat en certes franges d'edat. Des de l'inici de la pandèmia, l'estratègia de la Comissió Europea ha sigut la de "vacunar, vacunar i vacunar" i des de Brussel·les s'han fet esforços per combatre la desinformació i l'escepticisme contra les vacunes de certs grups de ciutadans europeus. De fet, la mateixa comissària de Salut, Stella Kyriakides, va arribar a qualificar de "risc" per al conjunt d'Europa els clústers de països amb menys vacunats. Macron no s'ha retractat de les seves paraules, sinó tot al contrari, ha dit que la seva obligació com a governant és fer sonar l'alarma quan és necessari i protegir el conjunt dels ciutadans. A més, ha recordat que no està sol, sinó que l'enfocament és europeu. Països com Àustria ja van optar fa mesos per restringir la vida social dels no vacunats.

La sintonia exhibida en aquesta qüestió entre Brussel·les i París, però, ha sigut general. En realitat, era l'objectiu de la visita i l'esdeveniment en si mateix ara que Macron s'erigeix com el líder europeu amb més experiència, a qui ha tocat assumir el barret de la presidència rotatòria de la UE just després de la retirada d'Angela Merkel. I, al cap i a la fi, Von der Leyen va ser exministra de Merkel i no comparteix color polític amb el seu successor, Olaf Scholz. A més, en la seva designació com a presidenta de la Comissió, Macron hi va tenir un paper fonamental. D'aquí que la mandatària germànica s'hagi mostrat "contenta" que sigui un país amb el "pes i l'experiència política" de França qui assumeixi aquesta tasca en un "moment tan delicat".

La Comissió Europea en conjunt és a París des de dijous en un seguit d'actes i reunions, habitual en cada canvi de presidència rotatòria (que dura sis mesos). Ara, doncs, França té la possibilitat de marcar encara de manera més explícita l'agenda europea dels pròxims sis mesos i Von der Leyen es mostrava esperançada. Les expectatives que hi ha sobre la presidència francesa a Brussel·les són altes, també perquè Macron ha promès "avançar amb resultats concrets", en qüestions com el canvi climàtic, l'agenda digital, l'estratègia de defensa europea o el pacte migratori.

Una de les qüestions que cal abordar de manera inevitable sota la presidència de Macron és la relació entre la Unió Europea i Rússia, en plena escalada del conflicte a Ucraïna. Justament aquest divendres els ministres d'Exteriors de l'OTAN es reuneixen de manera extraordinària per abordar la qüestió en l'avantsala d'un seguit de trobades la setmana que ve, amb especial rellevància de la que mantindran la Casa Blanca i el Kremlin a Ginebra. En aquest sentit, tant Von der Leyen com Macron han reivindicat la necessitat que Europa formi part d'aquest diàleg, com ja va fer l'alt representant, Josep Borrell, aquesta setmana des de Kíev. Macron veu amb bons ulls que els Estats Units parlin amb Rússia, però defensa que la UE també ho ha de fer perquè Rússia és un actor inevitable a l'hora de garantir la seguretat europea.