Europa reacciona contra l'homofòbia d'Orbán
El primer ministre hongarès haurà de donar explicacions davant la resta de líders mentre edificis institucionals es tenyeixen dels colors LGTBI
Brussel·lesViktor Orbán tensa la corda. Amb una setmana de retard, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha respost aquest dimecres amb contundència a la llei que el Parlament hongarès va aprovar per prohibir parlar d'homosexualitat a les escoles o en programes de televisió infantils. "És una vergonya", ha deixat anar la presidenta abans d'anunciar l'obertura d'un procés contra el govern hongarès. El líder ultraconservador haurà de donar explicacions aquest dijous en una cimera europea en què es trobarà amb una quinzena de líders que van demanar per escrit a l'executiu comunitari que prengui totes les mesures necessàries. Però Orbán no afluixa i a través d'un comunicat ha replicat que el que és "una vergonya" són les declaracions Von der Leyen.
La contundència de Von der Leyen no ha arribat fins després de la pressió exercida per una quinzena de governs que van demanar-li per carta que, com a presidenta de la institució guardiana dels tractats de funcionament de la Unió, prengués mesures. "La llei discrimina les persones per la seva orientació sexual, va en contra de tots els valors fonamentals de la Unió, de la dignitat humana i de la igualtat, i no renunciarem a aquests principis", ha dit l'alemanya. El context i el moment, però, estan jugant en contra d'Orbán, que rep cada vegada més crítiques públicament. Queda menys d'una setmana per al dia de l'Orgull LGTBIQ+ i les seleccions nacionals de futbol masculí d'Hongria i Alemanya s'enfronten aquest dimecres a els 21 hores a l'estadi Allianz Arena a Munic.
El conflicte arriba al futbol
L'Ajuntament de la ciutat germànica havia proposat il·luminar l'Allianz Arena amb els colors de la bandera LGTBIQ+ en senyal de protesta de la llei hongaresa, però la UEFA s'hi ha oposat, cosa que ha desencadenat una onada de reaccions de protesta. L'Associació Bavaresa de Lesbianes i Gais ha anunciat protestes davant de l'estadi i Amnistia Internacional distribuirà desenes de milers de banderes per als assistents. Representants polítics germànics de tots els colors s'han sumat a les crítiques, com també ho ha fet la mateixa Comissió Europea, a través del vicepresident Margaritis Schinas: "Trobo molt difícil d'entendre el que la UEFA intenta fer anant en contra d'aquesta iniciativa. No hi trobo cap excusa raonable", ha reblat.
Fonts diplomàtiques apunten que en el context de la cimera europea s'emprendrà "alguna mesura" al respecte. Des de l'àmbit comunitari, les fonts recorden que l'edifici Europa on es reuneixen els líders s'il·lumina dels colors de l'arc de Sant Martí cada vegada que s'acosta el dia de l'Orgull LGTBIQ+. "Per descomptat, si rebem qualsevol proposta hi respondrem", asseguren les mateixes fonts. És de cara a l'hora del sopar quan s'espera que els caps d'estat i de govern de la Unió abordin la qüestió. El president del Parlament Europeu, David Sassoli, per la seva banda, sí que ha decidit rebre Orbán amb banderes LGTBIQ+ en tots els edificis de la institució.
L' avís de la Comissió
Abans de veure's les cares, Brussel·les ha fet arribar per escrit l'avís a la ministra de Justícia d'Hongria, Judit Varga. El comissari de Justícia, Didier Reynders, i el de Mercat Interior, Thierry Breton, signen una missiva en què enumeren tots els drets i principis fonamentals que la llei hongaresa vulnera, com ara la prohibició de discriminació per raó de sexe i orientació sexual, el dret a la llibertat d'expressió i informació o el respecte a la vida privada i familiar. El text presenta, doncs, totes les objeccions legals a la legislació que encara no ha entrat en vigor a Hongria. Demana explícitament que es freni l'aplicació de la llei. "Si entra en vigor, la Comissió Europea no dubtarà en emprendre les accions necessàries previstes en el Tractat de la Unió Europea", conclou la missiva.
El problema, però, és que Brussel·les ha trigat massa a començar a prendre aquestes mesures. O, com a mínim, així ho considera el Parlament Europeu, que ha activat la via per exigir a la Comissió que sancioni Hongria per incomplir els principis europeus. Hongria i Polònia fa temps que tensen les costures de la Unió amb lleis discriminatòries i vulneracions de l'estat de dret. L'últim exemple és el fons de recuperació davant la pandèmia del coronavirus, que van bloquejar durant dies perquè la majoria de països de la UE insistien en vincular-los al compliment dels valors democràtics i de l'estat de dret. A la pràctica, Budapest i Varsòvia tenen activat l'article 7, que en últim terme pot deixar els dos governs sense dret a vot al Consell, però mai s'ha arribat fins aquí perquè, com admeten fonts diplomàtiques, aquesta via no ha sigut "satisfactòria" fins ara.
Tot plegat ha acaparat l'agenda d'una cimera europea en què els líders europeus tenen sobre la taula el pacte migratori a petició de Mario Draghi, tot i que evitaran entrar en el fons de la qüestió i se centraran només en la dimensió exterior (és a dir les relacions amb tercers països). Segons l'últim esborrany de conclusions, els líders condemnaran els països que "instrumentalitzen" persones migrants amb propòsits polítics. L'altre gran punt de l'agenda és la relació amb Rússia, que implicarà un debat de fons després que França i Alemanya hagin presentat a última hora una proposta per revifar el diàleg amb Moscou.
