Von der Leyen eleva la pressió per evitar que el Green Deal descarrili

BarcelonaTement-se que l’aturada del covid faci descarrilar la lluita contra l’emergència climàtica, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, pretén avui tornar a posar al centre del debat la urgència d’aconseguir “una Europa climàticament neutral el 2050”, objectiu del seu Green Deal o Pacte Verd. El primer pas és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE un 55% el 2030 respecte del 1990 (el compromís actual és del 40%). Elevar l’objectiu europeu al 55% és el que Von der Leyen ja va proposar en el seu discurs de presa de possessió l’any passat, però és també el que va ser impossible posar per escrit en el text de la llei climàtica que la Comissió va presentar a principis de març, a causa de les resistències dels països de l’est, altament dependents encara del carbó.

En el seu discurs de l’estat de la Unió, la presidenta de la Comissió es refermarà avui en aquest compromís i detallarà als eurodiputats l’avaluació de l’impacte de la mesura. “El text que presentarà demà [per avui] inclou algunes sorpreses, perquè la Comissió planteja ara canviar la manera de comptabilitzar les emissions per tenir en compte la compensació dels embornals (boscos, oceans i altres captadors naturals de CO 2 ), cosa que ens sembla un truc per reduir menys”, explica Tatiana Nuño, de Greenpeace. Aquesta ONG, de fet, reclama a la UE que l’objectiu per al 2030 sigui reduir un 65% les emissions, no només perquè com a emissor històric li pertoca fer un esforç més gran sinó també perquè si vol complir el que demana l’ONU, que és reduir cada any un 7,6% les emissions des d’ara mateix, “li caldria reduir encara més d’un 65%”, diu Nuño.

Fer pressió sobre els reticents

De fet, els eurodiputats de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu van aprovar la setmana passada demanar que s’elevi al 60% la retallada per al 2030. Amb tot, els sindicats europeus s’alineen amb l’objectiu del 55% que ja van demanar l’abril de l’any passat. “Els sindicats polonesos també hi van estar d’acord, o com a mínim no van bloquejar la proposta”, explica Montserrat Mir, del Centre per a la Transició Justa de la Confederació Sindical Internacional. Tot i així, Mir recorda que l’acord no està fet i creu que l’anunci d’avui de Von der Leyen està pensat “per pressionar” perquè a l’octubre els líders europeus debatran per arribar a un acord a finals del 2020 que permeti incorporar un objectiu per al 2030 en la llei climàtica, i alhora poder portar aquest compromís a la cimera climàtica de l’ONU, que s’havia de fer a Glasgow al desembre però es va suspendre pel covid.

“Al darrere hi ha les negociacions dels règims de comerç dels drets d’emissions i el fet que la Xina continuï promovent l’ús del carbó com a principal font energètica”, diu Mir. El Green Deal europeu, de fet, preveu implantar una taxa frontera per gravar els productes extracomunitaris intensius en carboni. Però caldrà primer desllorigar l’acord, afegeix Mir: “¿Com es pot pressionar la Xina si a Europa no hi ha consens?”

A la pressió de Von der Leyen sobre els sectors i països europeus més reticents a la lluita climàtica s’hi van sumar ahir 150 executius de grans empreses com Google, Coca-Cola, Ikea, Renfe o Ferrovial, que van reclamar a la UE que es comprometi amb la reducció del 55% el 2030. Però les dades que aporta avui mateix Von der Leyen deixen clar que queda molt per fer, diu Nuño, “perquè diuen que amb els actuals plans estatals d’energia només arribaríem a reduir el 41% de les emissions el 2030”.