Arriba a Madrid el vol de refugiats afganesos més nombrós un any després del retorn dels talibans

MADRIDGairebé un any després de l'últim vol més nombrós amb refugiats afganesos procedents de Kabul, aquest dimecres n'ha aterrat un altre a Madrid, a la base aèria de Torrejón de Ardoz. Entremig, l'octubre del 2021 i ja amb la capital afganesa en mans dels talibans, van ser 150 refugiats els que van arribar a Espanya. L’avió ha aterrat a Torrejón de Ardoz aquest dimecres passades les deu de la nit. “Busquem que aquestes persones s’integrin, perquè no poden tornar en un futur pròxim a l’Afganistan, i per això venen grups familiars i hem fet un perfil de cadascun”, deia el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, des de la pista de l’aeroport.

Ara es tracta de 294 persones i, per tant, de l'operació d'evacuació més gran des que els exèrcits occidentals, entre els quals l'espanyol, es van retirar del país l'agost passat. L'operació d'evacuació s'ha pogut fer gràcies a un avió protegit per l'executiu central que ha sortit a primera hora d'aquest dimecres des del Pakistan. Com a l'octubre, també es tracta d'antics col·laboradors del govern espanyol al país asiàtic, en concret dels ministeris de Defensa i Exteriors, que s'havien quedat atrapats a l'Afganistan. Les gairebé tres-centes persones no van poder sortir de Kabul quan la ciutat va ser presa pels talibans i, de fet, la gran majoria dels refugiats que han arribat aquest dimecres van sortir del país més tard, pel seu propi preu, fins a arribar a Islamabad, capital del Pakistan. Allí, l'ambaixada espanyola els ha facilitat la feina per poder agafar l'avió i arribar a Espanya.

"Espanya no deixarà sols els afganesos. Es mantindrà una feina discreta per seguir ajudant els col·laboradors a sortir [de l'Afganistan]", sostenia Pedro Sánchez poc després de la retirada definitiva de les tropes, ara fa un any. Des d'aleshores, les autoritats espanyoles han continuat gestionant els contactes amb tots els possibles refugiats i han aconseguit que, per terra, molts d'ells hagin arribat al Pakistan. "Una tasca encara per completar, la de poder portar els col·laboradors al nostre país, que no ens eximeix de seguir ajudant a salvar aquelles persones perseguides per la seva oposició a un règim repressor [als talibans]", han apuntat des de la xarxa People Help, que col·labora en l'acollida de refugiats afganesos.

Un any de la retirada de les tropes

"Tot ha anat molt ràpid", reflexionava la ministra de Defensa, Margarita Robles, en una entrevista a El País després de la retirada de les tropes espanyoles del país, i assumia que es tractava d'una retirada "precipitada". "Hem de reflexionar i crec que cal dir-ho: és un fracàs sense pal·liatius d'Occident", afegia. En dues setmanes, Espanya va arribar a evacuar 2.200 persones, la gran majoria col·laboradors de les tropes espanyoles o institucions internacionals. L'operació es va donar per conclosa el 27 d'agost de l'any passat, dies després que els talibans declaressin la victòria al país amb la caiguda de Kabul, el 16 d'agost, i en ple atemptat a l'aeroport des d'on s'evacuava la gent i que va deixar almenys 73 morts.

El 31 d'agost era la data que els Estats Units havien marcat perquè l'exèrcit nord-americà sortís definitivament del país després de la seva invasió l'any 2001. Una decisió que Joe Biden, ja com a president, no va revocar. "Els EUA no han de morir en una guerra que les forces afganeses no volen lluitar", argumentava. Amb la seva retirada també van venir les retirades de la resta de països occidentals que havien col·laborat en la invasió, com és el cas d'Espanya. La decisió va donar ales a la recuperació del territori per part dels combatents talibans sense trobar-hi resistència. Des d'aleshores, el país està en mans dels insurgents que controlen les polítiques però també el moviment de les persones, en particular, de les dones.