Vist per a sentència el judici per la mort de George Floyd

En el seu al·legat final, el fiscal Steve Schleicher ha subratllat que el judici que s'està celebrant a Minneapolis és contra Derek Chauvin, "no contra la policia". És més, ha intentat aclarir que, segons ell, el de policia és un "ofici noble". Una noblesa que Chauvin hauria traït el 25 de maig de l'any passat quan va mantenir el seu genoll pressionant contra el coll de George Floyd durant nou minuts i vint-i-nou segons sense que l'afroamericà, emmanillat, suposés una amenaça per a la seva integritat. Genoll que va seguir al coll més de dos minuts després que un altre agent li indiqués a Chauvin que Floyd no tenia pols. La seva obligació, segons Schleicher, era haver-li fet pràctiques de reanimació.

El matís de l'argument del fiscal no és innocent. La divisió política del país és també una divisió sobre com es percep la policia, entre els que reclamen una reforma integral de la institució (i, fins i tot, en alguns casos, la reducció dràstica del seu finançament) i els que perceben qualsevol crítica com un atac radical contra la llei i l'ordre procedent de l'extrema esquerra, argument habitualment dels republicans i que l'expresident Donald Trump va tractar d'utilitzar a favor seu durant la campanya electoral. Amb independència de la intencionalitat de les paraules del fiscal, la realitat és que a Minneapolis discorren diversos judicis en paral·lel.

El que afecta la sort de l'expolicia Derek Chauvin queda vist per a sentència aquest dilluns. Els dotze membres del jurat hauran de decidir per unanimitat si l'exagent és culpable d'algun dels tres càrrecs dels quals se l'acusa: assassinat en segon i tercer grau i homicidi en segon grau. El primer podria portar Chauvin a la presó per un màxim de 40 anys, el segon per 25 i el tercer per 10. Per condemnar-lo del càrrec més greu no cal provar que hi hagués intencionalitat o no per part de l'acusat, però requereix donar-se per provat que Chauvin va causar la mort de Floyd.

Mentre els testimonis de l'acusació han coincidit en assenyalar que va morir asfixiat pel pes del genoll de Chauvin, la defensa, liderada per l'advocat Eric Nelson, ha buscat crear almenys un dubte raonable i ha insistit en apuntar a la seva addicció a les drogues i problemes coronaris com a possible causa de la seva mort. Fins i tot, com ha apuntat Nelson aquest dilluns a partir de la declaració d'un dels seus testimonis, que el monòxid de carboni emès pel cotxe policial va poder contribuir a la seva mort. Només necessita sembrar el dubte en un membre de jurat per aconseguir l'exculpació del seu client. En l'al·legat final, Nelson ha defensat que Derek Chauvin va seguir al peu de la lletra el reglament de la policia de Minneapolis i que les seves decisions van ser pròpies d'"un policia raonable".

Els dotze integrants del jurat quedaran aïllats en un hotel fins que assoleixin el veredicte. Una decisió que no consideri l'acció de Chauvin com a assassinat serà percebuda com una injustícia tant per la família de la víctima com pels que des de la seva mort han sortit repetidament als carrers de tot el país per protestar contra la violència policial i el racisme institucional. A Minneapolis l'espera és tensa. A partir de dimecres, les escoles públiques de la ciutat oferiran les classes exclusivament a través d'internet, per por de la reacció quan es conegui la sentència.

Una espera més tensa si és possible des de fa uns dies per les protestes per la mort la setmana passada d'un altre afroamericà, Daunte Wright, a mans de la policia als afores de Minneapolis. En aquest cas, l'argument va ser que l'autora del tret, Kim Potter, va confondre la pistola amb la Taser, que li hauria permès paralitzar-lo amb una descàrrega elèctrica. Tant Potter com Chauvin són blancs. L'esperança dels moviments de lluita pels drets civils, com Black Lives Matter, és que el judici contra Derek Chauvin no es limiti a ser un procés contra l'acusat, sinó que sigui un punt d'inflexió per a l'exercici policial als Estats Units.

Segons un estudi del New York Times, des que el 29 de març van començar les compareixences de testimonis, almenys 64 persones han mort al país en encontres amb la policia. Fins dissabte passat la mitjana era de tres morts diaris. I, segons una base de dades del Washington Post, des del 2015 hi ha hagut més de 5.000 morts en tirotejos policials. Només l'any passat van ser gairebé un miler, amb els afroamericans afectats de manera desproporcionada. Tot i ser només un 13% de la població, el risc dels afroamericans de morir en trobades amb la policia és el doble que per a la població blanca.