La visita d’Erdogan sacseja Alemanya

BerlínLa respiració s’ha aturat als carrers de Berlín durant els dos últims dies. Moltes artèries viàries han quedat buides parcialment o totalment. Els veïns no podien sortir als balcons i els turistes han hagut d’esperar dins de les botigues mentre passava la limusina Maybach del president turc en direcció a l’Hotel Adlon. Fins a 4.200 policies han flanquejat voreres i cantonades i l’alerta de seguretat a la ciutat s’ha situat en el nivell1. El president Recep Tayyip Erdogan ha visitat Alemanya una dotzena de vegades durant els últims quinze anys, però aquests dies és el primer cop que fa una visita d’estat convidat pel president, Frank-Walter Steinmeier.

El plat fort de la visita de tres dies va ser ahir, quan es va reunir amb la cancellera Angela Merkel. “Veig diferències substancials”, va admetre Merkel a la roda de premsa conjunta, i va assegurar que el seu govern està fent esforços per alliberar els cinc ciutadans alemanys empresonats a Turquia. “Un estat no es pot ficar en el sistema judicial d’un altre, els estrangers no poden resoldre processos judicials oberts a Turquia. Simplement s’han de respectar les decisions dels jutges”, va contestar aleshores Erdogan.

La manca de llibertat d’expressió i de premsa són els aspectes que Alemanya més critica a Turquia. Durant la compareixença de Merkel i Erdogan davant dels mitjans, els agents de seguretat van fer fora el fotògraf turc Adil Yigit perquè portava una samarreta amb la inscripció “Llibertat per als periodistes a Turquia”. El portaveu de Merkel, Steffen Seibert, va justificar després l’acció amb una piulada en què va argumentar que a les rodes de premsa “a la cancelleria o al Bundestag no es poden fer manifestacions ni accions polítiques”.

De fet, un periodista turc exiliat a Alemanya, Can Dündar, estava acreditat per a la roda de premsa, però finalment no hi va assistir. Corria el perill de ser detingut, ja que el govern d’Erdogan el considera un agent terrorista: “Hem demanat a Alemanya que el deportin. Dündar ha publicat secrets d’estat, i aquesta sentència es manté en vigor”. Amb gest incòmode i voluntat diplomàtica, Merkel s’afanyava a aclarir que Alemanya “té un punt de vista diferent sobre Dündar” i que espera “acostar posicions” en un futur amb Turquia. Pel que fa a les deportacions, Turquia també ha sol·licitat extradir milers de membres del PKK que viuen a Alemanya. El PKK és il·legal a Alemanya des del 1993 i es considera una organització terrorista des del 2002. Berlín, però, encara no s’ha posicionat sobre el moviment gülenista FETÖ.

També polèmic va ser el banquet d’estat al palau presidencial d’ahir al vespre. Alguns parlamentaris de l’oposició es van negar a participar-hi per “no alimentar la propaganda d’Erdogan”. L’exlíder dels Verds Cem Özdemir, d’origen turc, sí que va assistir-hi: “M’haurà d’aguantar al banquet, a mi, que soc clarament crític amb la seva política autoritària”. Durant l’acte, el president Steinmeier va fer notar a Erdogan que cada cop hi ha més ciutadans turcs que busquen refugi a Alemanya a causa de la “pressió creixent” que viu la societat civil al seu país.

La diàspora turca més gran és a Alemanya, on viuen entre 3 i 3,5 milions de turcs, i Merkel va prometre ahir a Erdogan que protegiria aquests ciutadans. Per la seva banda, Erdogan va encoratjar els turcs que s’integrin al país.

Manifestacions de protesta

“Erdogan no és benvingut” va ser el lema de la principal manifestació, que va tenir lloc ahir a Berlín i que va reunir unes 6.000 persones al parc central de Tiergarten, a tocar d’on transcorria al vespre el sopar d’estat. Va ser una protesta conjunta de partits i entitats alemanyes i turques, en la qual es van poder llegir pancartes com “Cap tracte amb Erdogan: aturem els acords armamentístics” o “Acabem amb el genocidi contra la societat kurda”. Es va produir un petit incident pirotècnic i la policia va arrestar alguns manifestants que duien símbols del PKK.

Ahir a la tarda Erdogan també es va reunir amb representants alemanys de l’àmbit econòmic. Malgrat el caràcter marcadament polític que s’ha volgut donar a la visita, el viatge ha tingut sobretot un objectiu econòmic. A la roda de premsa, la cancellera va afirmar: “Ens interessa una Turquia estable”. I també: “Reunirem els diners necessaris per mantenir l’acord sobre immigració entre la Unió Europea i Turquia”. Des de l’inici de la crisi de la lira, que Erdogan atribueix als Estats Units i als mercats financers occidentals, 4.600 milions d’euros han anat de Turquia a Alemanya. Fa un any van ser 400 milions.

A finals d’octubre el ministre d’Economia i Energia alemany, Peter Altmaier, viatjarà a Turquia amb una delegació de 80 experts per treballar en la creació d’una comissió econòmica bilateral i per tractar a fons el tema energètic. També el mes vinent es reunirà el quartet format per Turquia, Alemanya, Rússia i França per intentar resoldre el conflicte de Síria.

Inauguració d’una mesquita

Avui, el seu tercer i últim dia a Alemanya, Erdogan serà a la ciutat de Colònia, al sud del país, per inaugurar una nova mesquita. Gestionada per la Unió Turcoislàmica d’Afers Religiosos (DITIB, en les sigles en alemany) i amb capacitat per a 4.000 fidels, la mesquita serà la més gran d’Alemanya amb 48.000 metres quadrats i un minaret de 55 metres d’alt. Colònia té un milió d’habitants, dels quals uns 63.000 són turcs.