Els visats d’or: la porta per accedir a la UE sense controls

BarcelonaL’Europa fortalesa que aixeca murs i tanques contra els immigrants pobres també ofereix passaports i permisos de residència legal a qui estigui disposat a invertir grans sumes en el mercat immobiliari o en deute públic, o a obrir empreses. Són els anomenats visats d’or, a través dels quals els superrics poden obtenir la residència legal en 13 estats europeus. En l’última dècada aquests països han proporcionat almenys 6.000 passaports i 100.000 permisos de residència, segons l’informe de les ONG Transparency International i Global Witness presentat aquest dimecres. El negoci és suculent: els estats han atret amb aquest sistema 25.000 milions d’euros en inversions estrangeres en l’última dècada. La majoria de titulars dels visats d’or són xinesos (aproximadament el 70%), russos i de països del Golf.

“Els estats s’haurien d’assegurar que els beneficiaris dels visats d’or han obtingut legalment les seves fortunes, però no ho fan”, explica a l’ARA Carl Dolan, director de l’oficina europea de Transparency International. L’informe alerta que el negoci és molt perillós, perquè ha obert la porta al blanqueig de diners i als criminals. “Xipre i Portugal, dos dels països que proporcionen més visats d’or, senzillament no comproven d’on surten els diners”, afegeix.

I és que els visats d’or són, sobretot, un negoci opac. Només Àustria i Malta fan públiques les llistes de milionaris que s’han convertit en nous residents o ciutadans per aquest mecanisme. Set estats no informen del volum de les inversions que han obtingut d’aquesta manera. El Regne Unit, Letònia i Hongria van acceptar gairebé el 100% de les sol·licituds.

Amb gairebé 25.000 persones beneficiades, Espanya és un dels països -juntament amb Letònia, Portugal i el Regne Unit- que han ofert més permisos de residència en l’última dècada a inversors i les seves famílies. Madrid ha obtingut de mitjana 976 milions d’euros anuals venent permisos de residència. Però en termes relatius les petites economies de Xipre i Malta són les més sospitoses, per l’elevat volum d’inversions i pel fet que no hi ha cap mena d’escrutini sobre l’origen dels fons. En el cas de Malta, segons l’informe, tampoc es descarten els candidats amb antecedents penals, les sol·licituds dels quals es processen amb l’etiqueta de “circumstàncies especials”.

Tot i l’opacitat del sistema, alguns escàndols ja han sortit a la llum. El setembre del 2017 el diari britànic The Guardian va revelar que empresaris brasilers implicats en l’afer de corrupció del Lava Jato havien pogut refugiar-se a Europa a través del programa de visats d’or de Portugal. El mateix va passar amb empresaris ucraïnesos pro-russos acusats de corrupció que van accedir a la ciutadania europea després d’invertir grans sumes de diners a Xipre.

“En el cas que les coses es compliquin a casa, els titulars de vises d’or i les seves famílies poden evitar la presó i garantir-se la llibertat de moviments”, alerta l’investigador. La premsa hongaresa va destapar el cas d’Atiya Khoury, un ciutadà sirià sancionat pels Estats Units per vendre combustible al règim de Baixar al-Assad, que va obtenir el permís de residència el 2016. El règim de Viktor Orbán oferia aleshores aquesta documentació a tothom que invertís un mínim de 300.000 euros en bons de l’estat. El sistema es va suprimir aquest estiu perquè el cost d’aquests bons per a l’estat estava per sobre de la resta de deute públic.

I és que els investigadors qüestionen també l’argument econòmic per justificar la venda al millor postor de la ciutadania per part dels estats. A Espanya es pot obtenir el permís de residència amb una inversió immobiliària de més de mig milió d’euros: “En teoria aquests sistemes es justifiquen per atreure una inversió estrangera que d’una altra manera no arribaria. Però al final el volum de la inversió és força baix. I no sembla gaire intel·ligent que en un país on va esclatar la bombolla immobiliària es promoguin aquestes pràctiques, que la tornen a inflar. La pregunta és qui hi guanya amb aquestes inversions, i no sembla que precisament sigui la majoria de la ciutadania”, apunta Dolan. L’investigador recorda que Espanya tampoc fa públics els noms de les persones que obtenen el permís de residència gràcies als seus diners ni de les sol·licituds que són rebutjades.

La Comissió Europea s’ha compromès a publicar abans del desembre una investigació detallada sobre els visats d’or a la UE. Transparency International reclama a Brussel·les coses molt bàsiques: que s’estableixi un estàndard europeu clar per evitar que corruptes i criminals puguin accedir a la residència legal a Europa i que s’incloguin els visats d’or en la lluita contra el blanqueig de diners. Per als estats membres l’informe recomana que es comprovin l’origen dels fons i els procediments civils i criminals oberts contra els sol·licitants, que es defineixin criteris clars de concessió i que els permisos concedits siguin revocables.