La violència contra Gaza posa a prova l'acostament d'Israel als països àrabs

El CaireEls estralls que està causant els últims dies l'ocupació israeliana dels territoris palestins, amb bombardejos sobre Gaza, assalts policials a la mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem, l'amenaça de desarrelament de més famílies palestines a l'est ocupat de la ciutat o el terror sembrat per extremistes jueus en diferents localitats del país hebreu, han tornat a posar abruptament en el centre de l'agenda regional la qüestió palestina. I amb ella, l'aposta de diversos països àrabs de normalitzar relacions o acostar posicions amb Israel en els últims mesos està travessant el seu primer gran test amb dificultats.

A finals de l'any passat, coincidint amb la recta final de Donald Trump a la Casa Blanca, els Emirats Àrabs Units i Israel van signar una sèrie d’acords diplomàtics batejats com els Acords d’Abraham als quals també van sumar-se, tot i que amb menys protagonisme, Bahrain i el Marroc i, sota forta pressió, el Sudan. Sobre el paper, els acords, anunciats amb pompa, havien d'obrir un nou capítol a la regió marcat per la cooperació en àmbits com la seguretat i les relacions econòmiques i comercials entre les parts, que al·legaven que, d'alguna manera, aquesta reconfiguració oferiria incentius per a la pau a Palestina. Així, qualsevol pretensió de mantenir el tradicional consens de molts països àrabs, almenys nominalment, de vincular la normalització a un acord de pau va quedar del tot enterrada.

La realitat, però, ha demostrat ser més previsible i ha col·locat els països àrabs signants dels Acords d’Abraham en un compromís. D'una banda, els acords no han pogut evitar que la situació degenerés fins al punt actual, i, de l'altra, la capacitat d'influir sobre Israel que s'havia suggerit que els acords els concedirien està quedant en evidència. Fins i tot els intents de mediació d'Egipte, que manté ponts amb totes les parts implicades i relacions diplomàtiques amb Israel des de fa dècades, estan sent en va.

En aquest sentit, en els últims dies oficials dels Emirats, Bahrain, el Marroc i el Sudan han condemnat Israel amb més o menys intensitat, l’han instat a rebaixar la tensió i han enviat missatges de suport al poble palestí. “Els Emirats donen suport als drets dels palestins, amb el final de l'ocupació israeliana, amb la solució dels dos estats, i amb un estat palestí independent amb Jerusalem Est com a capital”, va expressar per Twitter dimarts Anwar Gargash, ministre d'Exteriors del país fins al febrer. L'Aràbia Saudita, que malgrat no haver-se sumat als Acords d’Abraham va donar el vistiplau als seus aliats del Golf per fer el pas i que ha anat acostant posicions amb Israel al seu ritme en els últims anys, també va criticar dimarts en un comunicat els atacs a Al-Aqsa, i abans havia rebutjat l’expulsió de palestins d'un barri de Jerusalem Est. De moment, però, sense cap incidència.

Resposta i pressió ciutadana

El sentit d'urgència dels líders d'aquests països per atenuar la situació com més aviat millor, encara que sigui tornant a un escenari com l'anterior, considerat àmpliament insostenible, es deu també a les contundents crítiques a Israel i mostres de solidaritat amb Palestina exhibides des de fa dies per amplis sectors de les respectives societats, sobretot a les xarxes, a causa que l'espai públic es troba majoritàriament tancat amb mà de ferro.

Per ara, però, i a menys que es produeixi una escalada molt significativa de la violència, la majoria d’analistes descarta que l’acostament que s’ha oficialitzat en els últims mesos entre els anteriors països àrabs i Israel s’interrompi i molt menys que salti pels aires, sobretot pel seu caràcter estratègic i pels beneficis que pot reportar a les elits dels primers en àmbits com la seguretat i la tecnologia.

Tot i això, el nivell de violència actual podria empènyer les parts a haver de mantenir les relacions en un perfil baix, com era el cas abans de la firma dels Acords d’Abraham, i congelar nous avenços fins que existeixi un context que considerin més procliu. Diversos analistes també han assenyalat que països com l’Aràbia Saudita, que havien apostat per esperar i veure com evolucionava la normalització de relacions entre els països que van firmar els Acords d’Abraham, podrien decidir ara refredar la possibilitat d'acabar fent el pas a curt termini. I per sobre de tots ells planeja l'ombra d'acabar corrent la mateixa sort que l'acord de pau entre Israel i Egipte firmat fa més de 40 anys, que mai ha pogut anar gaire més enllà d’assegurar una pau freda entre ells.