Almenys 122 menors assassinats a les Filipines per la guerra contra la droga de Rodrigo Duterte

BarcelonaViolacions constants dels drets humans i com a mínim 122 menors d’edat assassinats en la “guerra contra les drogues” del president de les Filipines Rodrigo Duterte, després de quatre anys de mandat. Els nens no se salven dels trets en aquesta guerra declarada pel govern contra els consumidors i els petits camells de les zones més deprimides i pobres del país, sobretot a Metro Manila, als afores de la capital, però que ha derivat en milers d'execucions extrajudicials –també d'activistes i opositors– amb moltes víctimes col·laterals, segons denuncien les ONG.

L’Organització Mundial Contra la Tortura, després d’un estudi, fa una crida a l’ONU perquè investigui de manera independent els abusos de Duterte. Des de l’inici del seu mandat el 2016, diu, desenes de milers de persones podrien haver sigut assassinades il·legalment, i entre elles es compten almenys 122 nens d'entre 1 i 17 anys.

L’informe explica que la policia o persones desconegudes amb la cara tapada amb vincles amb els cossos de seguretat van cometre les morts entre el juliol del 2016 i el desembre del 2019. Habitualment afirmen que ho fan en defensa pròpia, però en molts casos podrien haver executat algunes persones al confondre-les amb unes altres o testimonis dels homicidis que havien perpetrat.

Molt probablement, avisa l'informe, hi deu haver més morts, perquè els familiars són amenaçats si es posen en contacte amb grups de drets humans per demanar ajuda o denunciar. Aquests grups i els activistes s’enfronten també a amenaces constants. Des de principis d’any, set nens més han perdut la vida amb absoluta impunitat. Un informe recent de Human Rights Watch també advertia de la mort de més d'un centenar de menors en la guerra contra les drogues de Duterte.

El govern del país rebutja les denúncies que fan les organitzacions en defensa del drets humans, però la preocupació a les Filipines augmenta. A mitjans d’aquest mes, Maria Ressa, editora executiva del portal de notícies Rappler, va ser declarada culpable per difamació cibernètica, amb una clara motivació política, per la seva oposició al govern.

Malgrat la necessitat d’informació fiable amb l’escalada de la pandèmia, l’emissora ABS-CBN, la més gran del país, es va veure obligada a deixar d’emetre per la prohibició del govern, en un intent clar de silenciar els mitjans, segons el diari The Guardian. Mentrestant s’ha aprovat una llei antiterrorista que permet les detencions extrajudicials d’opositors al govern. De fet, cada cop hi ha més persones detingudes que critiquen les autoritats, de vegades aprofitant les lleis especials imposades pel covid-19.

Amb la pandèmia, l’informe de l’Organització Mundial contra la Tortura avisa que molts nens i nenes han sigut detinguts per saltar-se el confinament i en alguns casos retinguts en caixes per a gossos o taüts. “El Consell de Drets Humans ha de fer tot el possible per evitar que aquests abusos contra el poble filipí continuïn”, van dir a la declaració que va ser firmada per més de 20 activistes pels drets humans, com Agnès Callamard, relatora especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries, i Diego García-Sayán, relator especial sobre la independència de jutges i advocats.