Aquests són els nous alts càrrecs de la Unió Europea

Brussel·lesDesprés de les eleccions del 26 de maig, socialistes i populars van perdre la majoria de l'Eurocambra i els liberals d'Emmanuel Macron van entrar en el joc amb força. Tot i això, els guanyadors dels comicis van tornar a ser els populars i han fet valer la seva força. Malgrat els intents durant dos dies de trencar l'hegemonia conservadora al capdavant del govern de la Unió Europea, finalment els 28 líders han consensuat que sigui la ministra de Defensa alemanya, la conservadora Ursula von der Leyen, qui substitueixi Jean-Claude Juncker. És la primera vegada que una dona ocupa aquest càrrec.

Juntament amb aquesta proposta, s'entrega el Consell Europeu als liberals, amb el primer ministre belga, Charles Michel, com a proposta dels líders. D'altra banda, la diplomàcia europea quedaria en mans de Josep Borrell, i el Banc Central Europeu seria per a la francesa Christine Lagarde, que té una llarga carrera al capdavant del Fons Monetari Internacional però, a diferència de Mario Draghi, no és banquera sinó que, abans de passar per l'FMI, va encapçalar diversos ministeris en el govern francès també des de la família conservadora.

D'aquesta manera, el repartiment que depèn directament del Consell Europeu aconsegueix paritat de gènere. Per primera vegada, serà una dona qui presidirà la Comissió Europea i també per primera vegada serà una dona qui pilotarà el Banc Central Europeu. Queda per delimitar què passa amb la presidència del Parlament Europeu, que es vota demà. Al llarg del dia s'ha discutit que quedés en mans socialistes, però també que es repartís la meitat del mandat amb els populars. En tot cas, pel repartiment geogràfic tot sembla indicar que hauria de ser per a algun polític de l'Est, ja que els del sud queden representats amb Borrell.

Qui és Ursula von der Leyen?

Ursula von der Leyen és una convençuda europeista. En el passat es considerava que seria la potencial successora de la cancellera Angela Merkel, però finalment serà la primera dona que es converteix en presidenta de la Comissió Europea. Ja va ser pionera en aquest sentit a Alemanya, on també va ser la primera dona a encapçalar el ministeri de Defensa. Va ser ministra de Família i té set fills.

Von der Leyen forma part des de fa temps d'una organització suprapartidista que vol una major integració de la Unió Europea, amb l'objectiu d'arribar a un federalisme europeu. En les dues primeres legislatures de l'era Merkel es considerava que era la ministra estrella del govern. Malgrat això, sempre va rebutjar el títol de "delfí de Merkel", assegurant que cada generació tenia el seu canceller i que ella i Merkel pertanyien a la mateixa generació.

La idea que Ursula von der Leyen algun dia es podia convertir en cancellera va perdre força amb el desgast a què s'ha vist sotmesa com a ministra de Defensa a Alemanya. L'octubre passat va admetre "errors" en la contractació d'assessors externs pel seu departament, qüestió que va provocar crítiques de l'oposició i investigacions preliminars per part de la Fiscalia.

La primera proposta, fracassada

Ni es trenca l'hegemonia conservadora, ni es respecta l'Eurocambra

Aquest dimarts, els líders han anat arribant a l'edifici abans de les 11 del matí, quan estava prevista la represa de la cimera que es va suspendre ahir. Mentrestant, durant la nit s'han reunit els membres del Partit Popular Europeu, un dels principals obstacles per a l'acord. També hi ha hagut reunions bilaterals i, vista la situació, l'inici de la cimera a 28 s'ha anat ajornant fins més enllà de les 16 hores. Vist el bloqueig d'ahir, els líders estan buscant alternatives sobre el paquet inicial proposat que implicava donar la presidència de la Comissió Europea als socialistes, el Parlament Europeu i l'alt representant als populars i el Consell als liberals.

Però l'oposició dels països de l'Est (Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia), a més d'Itàlia i, sobretot, el bloqueig de diversos països governats pels conservadors van fer encallar absolutament la primera proposta ahir. Malgrat tot, aquest matí els líders han arribat al Consell amb l'optimisme de sortir amb acord però disposats a cedir i ja treballant sobre altres paquets. I així ha sigut.

"Avui tornem a la feina amb creativitat renovada. Crec que tots saben que han de cedir i ho dic amb claredat: tots i totes. Tenim la possibilitat d'aconseguir resultats i entro a treballar ferma i decidida", ha dit a l'entrada la cancellera alemanya, Angela Merkel, que és un dels focus de la polèmica. La proposta de cedir la presidència de la Comissió va ser aprovada per Merkel, la més destacada líder conservadora a Europa, i això va aixecar una rebel·lió entre altres primers ministres de la seva família política, com ara l'irlandès, Leo Varadkar, que havia sonat com a candidat per presidir la Comissió. Per això, aquest matí, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que se l'havia tractat injustament.

Però no només es frustra l'objectiu de trencar l'hegemonia conservadora al capdavant de les institucions més rellevants, sinó que s'abandona el sistema dels candidats oficials ('spitzenkandidaten') pels quals els candidats a presidir la Comissió Europea eren designats per les principals famílies polítiques. D'aquesta manera, el ciutadà europeu tenia una possibilitat més directa d'elecció. Per això aquest és el sistema que ha defensat sempre el Parlament Europeu. Amb l'elecció d'aquest dimarts, cap dels proposats prové d'aquest sistema. De fet, s'assumeix que passaran a tenir vicepresidències rellevants de la Comissió Europea, cosa que Frans Timmermans (candidat socialista) i Margrethe Vestaguer (candidata liberal) ja tenen.