"Cal armar-se i combatre la presidenta Cristina", l'última provocació de Videla

BarcelonaL'any 79, Videla, en resposta a les primeres indagacions sobre la repressió de la dictadura argentina, va dir que una persona "mentre sigui un desaparegut no pot tenir cap tractament especial, és una incògnita, és un desaparegut, no té cap entitat, no està mort ni està viu, està desaparegut". El terme 'desaparegut' es va convertir en aquella època en l'eufemisme utilitzat per referir-se a les 30.000 víctimes.

En una entrevista, Videla va explicar que cada desaparició podia ser "entesa com l'emmascarament, la dissimulació d'una mort" per no provocar noves protestes. "No hi havia cap altra solució, estàvem d'acord que era el preu que s'havia de pagar i necessitàvem que no fos evident perquè la societat no se n'adonés. S'havia d'eliminar un gran conjunt de persones que no podien ser portades a la justícia ni tampoc afusellades", va dir.

En escoltar la sentència pel cas de robatori i ocultació de menors per la qual el dictador va ser sentenciat a més de 50 anys de presó, Videla ni tan sols es va immutar ni va tenir cap gest de penediment. En el judici va declarar: "Aquelles parteres usaven els seus fills embrionaris com a escuts".

Les últimes polèmiques

Aquest passat març, i ja des de la presó de Marcos Paz, el dictador argentí es va dirigir als seus excamarades de les forces armades "de 58 a 65 anys" que encara estiguessin "en plena aptitud física" perquè "combatessin" i s'armessin per enfrontar-se "a la presidenta Cristina i als seus sequaços".

"L'Argentina suporta avui una nova guerra sense fer ús de la violència física, prenent les institucions com a ostatges i desacreditant els principis i valors que els van donar origen i raó de ser", va dir recentment Videla.

En ser preguntat sobre com li agradaria que el recordessin va assegurar que "per l'honestedat de la meva conducta pública i privada, però també per la prudència de les meves decisions no mancades de fermesa".