La vida de la dona a l’Iran ja val el mateix que la de l’home

TeheranL’Atefeh, esposa i mare de dos fills, acaba de ser atropellada mortalment a Teheran. Fins fa poc, la indemnització econòmica que hauria rebut la seva família seria la meitat que si l’atropellat hagués sigut el seu marit. Però les coses estan canviant a l’Iran i, recentment, la legislació ha fet un pas endavant sense precedents a favor de la igualtat de gènere. El Consell dels Guardians, l’òrgan no electe encarregat de garantir que el que aprovi el Parlament respecti els principis islàmics, ha donat llum verda a un projecte de llei que estableix que en cas d’accident de trànsit amb víctimes mortals les companyies asseguradores han de compensar econòmicament les famílies amb independència del sexe del difunt.

Aquesta sorprenent normativa s’explica pel que fins fa poc suposava una discriminació de la dona en tota regla. La xaria, codi de dret islàmic que regeix la vida a l’Iran, estableix que, com que l’home és el cap de família, si mor en accident de trànsit la indemnització que tenen dret a percebre la vídua i els fills ha de ser superior que si morís la seva cònjuge. Però a finals del mes passat el mateix òrgan que l’any 2008 va rebutjar la proposta per equiparar les compensacions econòmiques en cas de mort d’un home o una dona hi va donar el vistiplau definitiu. El següent pas és convertir-la en llei.

El canvi d’opinió s’explica per l’evolució de la mateixa societat iraniana, que, segons els experts juristes i religiosos que integren el Consell dels Guardians, tendeix cap a un model on cada vegada les dones assumeixen més el rol de cap de família.

Una realitat social diferent

Tot i integrar una societat fortament conservadora, les iranianes són inquietes i lluitadores i no els convenç el paper de mestressa de casa. O, almenys, no només. Especialment les dones joves, formades i professionals, que pel fet de ser mares o esposes no volen deixar de formar part del món laboral. A causa d’aquest fenomen, la contribució financera que fa la dona cada vegada s’acosta més a la de l’home, cosa que converteix en obsoleta la llei ara modificada.

“El canvi és un èxit en la lluita per la igualtat de gènere i espero que això només sigui el principi”, explica el Milan, un periodista que quan es va assabentar de la notícia no s’ho podia creure. Per a Ziba Mir-Hosseini, investigadora del Centre d’Estudis de Dret Islàmic de la Universitat de Londres, l’avenç és molt important perquè, tot i que la Constitució iraniana ja estableix el principi d’igualtat entre home i dona, aquest canvi suposa un “reconeixement d’aquest principi” en la vida real.

Segons aquesta experta, la societat iraniana “és molt més avançada i igualitària que la seva legislació”. Però, malgrat aquest triomf, les dones a la República Islàmica segueixen estant discriminades en el cas de la diyya o “diners de sang”, l’expressió que designa la compensació econòmica que en el món musulmà rep la família de la víctima. Així, atropellar una dona -sense desenllaç mortal- suposa per al conductor haver d’abonar la meitat de la quantitat que hauria de desemborsar si l’atropellat fos un home. El mateix passa en els casos d’assassinat. Matar una dona està tipificat amb el mateix càstig que matar un home: la pena de mort. Però, si la família de la víctima decideix acceptar la diyya, la compensació econòmica que haurà de pagar l’assassí serà la meitat en cas que la víctima sigui una dona.

Discriminació en l’herència

Amb les herències, la legislació torna a ser discriminatòria i estableix que les filles rebran dels seus pares difunts la meitat que els seus germans. Però cada vegada són més els homes que rebutgen aquestes lleis arcaiques i, en contra del que assenyala la normativa, deixen dit per escrit que quan morin els seus hereus rebran tots la mateixa herència.