Victòria socialdemòcrata a Dinamarca

CopenhaguenLes enquestes no es van equivocar a Dinamarca. Com preveien tots els sondejos, els socialdemòcrates van guanyar ahir les eleccions al Parlament, i la seva líder, Mette Frederiksen, serà previsiblement la nova primera ministra del país. Tampoc van fallar a l’hora de predir la desfeta de l’ultradretà Partit Popular Danès (PPD), que va perdre la meitat dels vots.

Els socialdemòcrates van aconseguir un 26,2% dels vots, una xifra pràcticament idèntica a la de fa quatre anys (26,3%). A les anteriors eleccions també van ser la primera força, però en aquella ocasió el bloc de centredreta va aconseguir més escons -un més, 89 a 90- i el liberal Lars Lokke Rasmussen es va convertir en el primer ministre d’un govern liberalconservador que va comptar amb el suport extern de la ultradreta. Amb el que sí que van fallar les enquestes va ser amb el resultat del Partit Liberal del primer ministre Rasmussen, a qui auguraven una lleugera caiguda i que va acabar registrant una millora significativa: va passar del 19,9% de fa quatre anys a un 23,7%, trepitjant els talons als socialdemòcrates.

Amb aquest escenari podria agafar força l’oferta que Rasmussen feia fa només dos dies, quan va llançar el guant a Frederiksen per a una possible aliança que trencaria la tradicional política de blocs, com ja va passar fa mig any a la veïna Suècia, quan centristes i liberals van donar suport a la investidura del socialdemòcrata Stefan Löfven. Tot i això, la candidata socialdemòcrata ha deixat clar des de fa mesos que la seva intenció és formar un govern en solitari i buscar acords puntuals amb diferents formacions.

Repartiment de forces

A les eleccions al Folketing (el Parlament danès) s’escullen 179 diputats -dels quals quatre corresponen a representants dels territoris autònoms de Groenlàndia i les Illes Fèroe-, per la qual cosa en calen 90 per obtenir la majoria absoluta. Aquesta vegada, el bloc vermell n’ha aconseguit 91, i el blau, 75 -s’exclouen els partits que no formen part d’aquests dos grans sectors i que no és clar a quin candidat donarien suport-, mentre que una suposada coalició dels dos grans partits sumaria 91 escons.

En aquest sentit, el principal responsable d’aquesta diferència és el nefast resultat del Partit Popular Danès, que ha perdut la meitat dels vots (del 21,1% al 8,9%). La formació, que fins ara havia tingut el monopoli del discurs dur contra la immigració, s’ha vist afectat pel gir a la dreta dels socialdemòcrates, que durant l’última legislatura han votat a favor de totes les lleis impulsades pel govern de dretes per restringir els drets dels refugiats.

A això s’hi suma un escàndol de malversació de fons públics i el sorgiment de dos nous partits d’ultradreta. D’aquests, Nye Borgerlige (Nova Dreta), que aposta per endurir encara més la política migratòria, va aconseguir entrar al Parlament, mentre que Stram Kurs (Línia Dura), que pretén prohibir l’islam a Dinamarca i expulsar tots els estrangers no europeus, en va quedar a les portes.

Pel que fa als altres dos partits de centredreta de la coalició de govern, l’Aliança Liberal és el que en va sortir més malparat, ja que va veure perillar fins i tot la seva continuïtat al Parlament (passa del 7,5% al 2,3%), mentre que el Partit Popular Conservador va millorar, del 3,4% al 6,7%. Al bloc roig, les principals millores se les han emportat el centrista Partit Social Liberal, que va doblar suports (del 4,6% al 8,3%), i el Partit Socialista (de 4,2% a 7,5%), mentre que l’Aliança Roig-i-Verda baixa del 7,8% al 6,6% i passa de ser quarta força a setena.

Retorn als països nòrdics

Aquesta victòria socialdemòcrata a Dinamarca se suma a la de fa menys de dos mesos a Finlàndia. Tots dos països venien de tenir governs de dretes amb el suport de partits populistes i xenòfobs (el PPD a Dinamarca i els Autèntics Finlandesos a Finlàndia).

Una vegada recuperada l’economia i amb el punt àlgid de la crisi dels refugiats ja superat, els països nòrdics tornen a tenyir-se de vermell, a excepció de Noruega, on governa la conservadora Elna Solberg en coalició amb l’ultradretà Partit del Progrés, els liberals i els democristians.