Macron promulga la llei de la impopular reforma de les pensions

ParísEl president francès, Emmanuel Macron, va promulgar la nit de divendres a dissabte la llei sobre la reforma de les pensions, que inclou la impopular mesura d'allargar l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys. La signatura presidencial arriba hores després que el Consell Constitucional avalés totes les mesures clau de la reforma, que el govern va haver de passar per decret perquè no va tenir majoria parlamentària a l'Assemblea. La polèmica reforma de les pensions ja ha superat tots els obstacles i entrarà en vigor al setembre. Macron ha anunciat una compareixença dilluns al vespre.

Divendres, després d'alguns dies de debats, l'òrgan de garanties va avalar la reforma, excepte algunes qüestions menors, i va determinar que la resta del text respecta la Constitució francesa. Macron no ha volgut cedir malgrat la gran resposta social que ha generat no només la reforma en si, sinó també el fet que el govern l'adoptés sense el vot de l'Assemblea Nacional.

El govern vol passar pàgina després de tres mesos de mobilitzacions que han obert una crisi social i política de dimensions històriques i ha convocat els representants dels sindicats a l'Elisi, aquest dimarts, per intentar rebaixar la tensió al carrer i reprendre el diàleg social, però no ho tindrà fàcil. Els líders sindicals ja han anunciat que no hi aniran i que preparen una mobilització "excepcional" de cara a l'1 de maig. "Demanem solemnement que [el president Macron] no promulgui la llei", afirmen els sindicats en un comunicat conjunt. "La porta de l'Elisi està oberta, sense condicions, per al diàleg", han assegurat aquest divendres fonts del palau presidencial.

La decisió pot tornar a encendre els carrers. "La meva prioritat és calmar la situació", ha destacat la primera ministra, Élisabeth Borne, que també ha assegurat que "no hi ha ni vencedors ni vençuts". Davant de possibles aldarulls, les protestes al voltant del Consell, en ple centre de París, han estat prohibides, i l'edifici està blindat per la policia i ho estarà tot el cap de setmana.

Manifestants violents

El govern tem protestes violentes dels radicals. Després de fer-se pública la decisió del Constitucional, milers de persones van sortir al carrer a protestar tant a París com en altres ciutats de França. A Rennes, un grup de manifestants van calar foc a la porta d'una comissaria de la policia –tancada al públic i sense ningú a dins– i van atacar un antic convent reconvertit en centre de congressos, uns fets que el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ha qualificat "d'inacceptables". A la capital francesa, grups violents també van cremar mobiliari urbà. La policia va detenir a París més d'un centenar de manifestants.

El Consell Constitucional ha rebutjat també aquest divendres la iniciativa presentada per les esquerres per impulsar un referèndum d'iniciativa compartida (RIP) sobre el text legal. Tot i això, encara hi ha sobre la taula una segona proposta de RIP que l'òrgan està estudiant. És l'esperança dels partits de l'oposició i dels ciutadans contraris a la reforma. Si s'acceptés, s'obriria la porta a permetre que es pugui celebrar una consulta ciutadana sobre la reforma de les pensions, però el procés és llarg i tindria poques possibilitats d'arribar al final i que el referèndum se celebrés. De fet, mai s'ha fet un RIP perquè cap de les iniciatives presentades ha aconseguit complir amb tots els requisits.

Ex primers ministres al Constitucional

La decisió del Consell Constitucional francès beneficia els interessos de Macron. L'òrgan té unes funcions molt semblants al Tribunal Constitucional espanyol, però la seva composició és molt diferent: a França no està integrat per magistrats, sinó que la majoria dels membres són expolítics que han format part del govern i que han estat diputats o senadors. De fet, segons el reglament en pot formar part qualsevol persona major d'edat, fins i tot sense tenir coneixements de dret. Els anomenats "savis" són nomenats directament pel president de la República i pels presidents de l'Assemblea Nacional i del Senat, tot i que el seu rol ha de ser imparcial.

Entre els nou membres actuals hi ha dos ex primers ministres –el socialista Laurent Fabius i el republicà Alain Juppé– i dos exministres –Jacqueline Gourault i Jacques Mézart–. El líder de l'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, ha acusat l'òrgan d'estar polititzat i al servei de Macron. "La decisió del Consell Constitucional demostra que està més pendent de les necessitats de la monarquia presidencial que de les del poble sobirà", ha afirmat.