Què passa després del Brexit? El difícil camí de negociar la futura relació

Brussel·lesL'aclaparadora victòria de Boris Johnson a les eleccions britàniques de dijous aplana el camí per al Brexit el 31 de gener però inaugura un procés que encara pot ser més complicat. Hi ha poc temps i molta feina pendent. Fins ara, l'estira-i-arronsa entre Londres i Brussel·les que ha costat més de dos anys només estava centrat en fixar les bases per a una separació ordenada. Però ara cal determinar quina és la relació que totes dues parts volen tenir a partir de finals de gener: la circulació de persones, la relació comercial, la cooperació judicial i de seguretat o la política de defensa. I cal decidir-ho tot abans del 31 de desembre del 2020.

Brussel·les, amb tots els líders europeus reunits, ha respirat alleujada aquest divendres al conèixer el resultat de les eleccions. Poden marxar de vacances de Nadal amb la tranquil·litat que quan tornin a principis del 2020 la llei del Brexit serà ratificada sense dificultats en una Cambra dels Comuns dominada pels tories de Johnson. Com explica Quim Aranda des de Londres, la setmana que ve es posa en marxa el nou Parlament, el dia 19 de desembre s'espera el tradicional discurs de la reina en què s'anuncia el programa de govern i després només quedarà per definir si es programen sessions parlamentàries entre el 26 i el 31 de desembre o si es deixa el procés de ratificació per al dia 6 de gener.

Després del 31 de gener

"El marc temporal és un gran repte, hem de treballar ràpidament i aconseguir el màxim en un període de temps molt curt", ha confessat aquest divendres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El 31 de desembre del 2020 conclou el període de transició, durant el qual en realitat no canviarà res a efectes pràctics però que ha de servir per tancar qüestions tan importants com el règim jurídic i legal a partir del qual es volen relacionar el Regne Unit i la Unió Europea o el nivell de cooperació que volen tenir en matèria de seguretat o policial. El punt de partida és una declaració política que declara les intencions de tenir una relació com més bona i més estreta millor. "No és el final de res, sinó l'inici d'unes relacions excel·lents entre bons veïns", ha dit Von der Leyen.

Però el cert és que a Brussel·les hi ha prudència i, fins i tot, cert temor. Johnson ha aconseguit el que la seva predecessora, Theresa May, no havia pogut, però també ha tensat la corda fins al punt de treure de polleguera alguns líders de Brussel·les i d'amenaçar seriosament amb acabar la situació en un Brexit caòtic amb tot el que això comporta. Per això, Michel Barnier (que continuarà al capdavant de les converses) és conscient que un govern britànic reforçat pot voler tibar encara més la corda per aconseguir contrapartides. Per això, tant Von der Leyen com Angela Merkel i Emmanuel Macron han insistit que les futures converses han de tenir com a base "la igualtat de condicions", evitar la competència deslleial i aconseguir una relació sense aranzels, ni quotes ni dúmping fiscal. No són poques les veus que creuen que és impossible aconseguir-ho en un any i que caldrà prorrogar el període de transició. El 31 de gener, doncs, comença un nou compte enrere perquè el Brexit sigui definitivament una realitat.