Eleccions al Regne Unit: Victòria demolidora del laborisme, segons el sondeig a peu d'urna

LondresCanvi de cicle polític al Regne Unit després de catorze anys de governs conservadors. El Partit Laborista de Keir Starmer hauria aconseguit una victòria molt més que rotunda, amb 410 diputats, en les eleccions generals celebrades aquest dijous. Almenys així ho apunta l'enquesta a peu d'urna feta per Ipsos i difosa per les quatre grans cadenes de televisió del país –BBC, Sky News, ITV i Channel 4– a les 22 h, hora local, moment en què han tancat els poc més de 40.000 centres de votació escampats per totes les illes. El resultat dels conservadors és el pitjor de la seva història i, així i tot, poden sentir-se alleujats, perquè alguns sondejos els donaven, fins i tot, menys de cent diputats i les dades provisionals apunten als 131. Destaca també l'augment de l'extrema dreta de Nigel Farage, que hauria obtingut 13 escons, i que irromp amb força a la Cambra dels Comuns.

El partit que des de la primavera del 2020 comanda Starmer, virtual nou premier, donaria un tomb espectacular a les xifres de les darreres eleccions, celebrades el 2019 i que van suposar el pic de popularitat de Boris Johnson. Però ara Johnson és història dels anys més recents de la petita aldea de Westminster, i el labour, a l'oposició des de la derrota de Gordon Brown davant de David Cameron l'any 2010, ha doblat amb escreix el nombre de parlamentaris de fa quatre anys i mig, quan només en va obtenir 202. Si les dades s'acaben confirmant a mesura que avanci el recompte durant la matinada, Starmer hauria obtingut un mandat excepcional. La majoria en relació amb la resta de partits és de 170 escons (és a dir, té 170 escons més que la resta de partits sumats). La de Tony Blair el 1997 va ser de 179 i el 2001 de 167.

Els liberaldemòcrates, el germà petit entre els tres grans partits britànics, també haurien aconseguit uns bons resultats. L'esmentada enquesta els dona 61 diputats. El 2019 va tenir uns decebedors 11 escons.

La creu de la moneda, òbviament, són Rishi Sunak i el Partit Conservador, que no ha pogut superar el seu rècord històric de quatre triomfs consecutius, que va tenir lloc en el cicle 1979-1992, de Margaret Thatcher a John Major.

Els tories, sempre d'acord amb les dades de l'enquesta, surten tremendament malparats d'una jornada que es pot considerar catastròfica, amb només 131 diputats. El 2019 van arribar als 365, amb un percentatge de vot del 43,6%, 11,4 punts més que el segon partit, aleshores sota el lideratge de Jeremy Corbyn, que representava el sector més a l'esquerra del laborisme, i que en aquesta ocasió s'havia presentat com a independent.

Una altra gran decepció se l'emportaria el Partit Nacional Escocès, també sempre segons el sondeig, que hauria obtingut 10 diputats. L'independentisme escocès ha concorregut als comicis en uns moments molt difícils, amb la crisi que viu el partit des de la renúncia, l'any passat, de Nicola Sturgeon, la investigació policial en marxa per presumpte frau que afecta el seu marit, i amb el relleu, encara no fa ni deu setmanes, del primer ministre Humza Yousaf, que havia sigut el recanvi de Sturgeon. En nou anys, des del 2015, l'independentisme escocès ha perdut pistonada a les eleccions de Westminster i ha passat dels 56 diputats que va obtenir llavors als esmentats 10 que li atribueix la demoscòpia.

Dos models oposats

Els britànics elegien en aquests comicis 650 diputats. Però, més enllà de les xifres i dels seients a ocupar a la Cambra dels Comuns, s'enfrontaven a una elecció molt més fonamental. Escollien entre dos models: un conservadorisme que a poc a poc s'ha anat escorant a la dreta, i fins i tot a l'extrema dreta, alhora que s'allunyava del centre que havia ocupat entre els anys 2010 i 2015, i un Partit Laborista que havia il·lusionat un sector molt jove de la població sota Jeremy Corbyn, però al qual era impossible que la gran majoria dels britànics atorguessin la seva confiança. El retorn del laborisme al centre sumat a l'esgotament de catorze anys tories, molts dels quals caòtics gràcies al Brexit i les disputes internes, ha donat com a resultat les dades que projecta l'enquesta. I, de fet, tradicionalment, el sondeig a peu d'urna acostuma a fer curt en la projecció dels escons.

Les dades d'aquesta nit de dijous han resolt, almenys provisionalment i a falta que es vagin coneixent els resultats oficials de cada circumscripció, la gran incògnita que planava sobre la jornada, tot i que la victòria laborista havia sigut a bastament anunciada per tots els sondejos publicats des que Sunak va avançar les eleccions per sorpresa, el 23 de maig.

Però les conseqüències del gir històric que ha pres el Regne Unit no podran calibrar-se amb precisió fins a les primeres hores del matí d'aquest divendres, un cop ja sigui conegut amb exactitud el nou mapa polític de les illes britàniques.

Entre les importants incògnites que el sondeig no pot aclarir en aquests moments, hi ha el paper del Partit Reformista del xenòfob i populista Nigel Farage. Si es confirmen els bons resultats de la seva opció, els 13 diputats que li atorga el sondeig, l'ou de la serp que s'escampa ja per Europa també ha arribat al Regne Unit. El que ja es pot afirmar és que Farage i la seva retòrica xenòfoba ha perjudicat molt els conservadors, que es veuran temptats a extremar-la encara més.

La primera dada oficial s'ha conegut a les 23:14, hora local, quan s'ha fet públic el resultat de Sunderland, on ha guanyat la laborista Bridget Phillioson. La gran majoria de les circumscripcions difondran el recompte entre les dues i les sis de la matinada d'aquest divendres, però.