Eleccions al Regne Unit: victòria demolidora del laborisme

LondresCanvi de cicle polític al Regne Unit després de catorze anys de governs conservadors. El Partit Laborista de Keir Starmer ha aconseguit una victòria rotunda en les eleccions generals d'aquest dijous. Quan encara falta saber els resultats de dos districtes, el laborisme obté 412 escons, que superen àmpliament el llindar de la majoria absoluta, que se situa en 326. El partit que des de la primavera del 2020 comanda Starmer ha donat així un tomb espectacular a les xifres de les últimes eleccions, celebrades el 2019 (202 diputats), en el pic de popularitat de Boris Johnson.

Els laboristes han incrementat en només un 2% el nombre de vots, però. Per la seva banda, havent perdut el 20% dels sufragis en relació amb els anteriors comicis, el resultat dels conservadors és el pitjor dels seus 190 anys d'història i, així i tot, poden sentir-se alleujats, perquè alguns sondejos els donaven menys de cent diputats. Les dades encara provisionals apunten que n'obtindran, a tot estirar, 122, per bé que, de moment, només arriben als 121.

El percentatge de vot dels dos grans partits és el més baix de la història electoral del país: supera escassament el 57,6%. Per al laborisme ha sigut el 33,9% i per als conservadors el 23,7%. Les característiques del sistema electoral provoquen una distorsió enorme pel que fa a la translació en escons, perquè el partit de Keir Starmer aconsegueix el 63,7% dels seients mentre que els tories només se n'enduen el 18%. Una distorsió que perjudica molt els interessos del Partit Reformista, de Nigel Farage, que amb el 15% dels vots obté només el 0,6% dels parlamentaris (4 escons per 4,1 milions de vots), si fa no fa les mateixes xifres que els Verds (4 diputats per 1,9 milions de vots). Al cantó oposat, els liberaldemòcrates se'n beneficien molt: amb el 13% dels sufragis s'han endut l'11% dels representants. Aquest paisatge obrirà una vegada més el debat sobre la reforma del sistema de repartiment dels representants a la Cambra dels Comuns.

Les reaccions al desastre tory no s'han fet esperar. Poc abans de les cinc de la matinada, hora local, en el discurs d'acceptació de la seva acta de diputat, l'encara primer ministre, Rishi Sunak, ha informat que ja havia parlat amb el seu successor per felicitar-lo. A mig matí d'aquest divendres ha presentat la dimissió a Carles III després d'un discurs breu davant de la porta del número 10 de Downing Street. En el seu últim acte com a premier, Sunak ha demanat disculpes per la desfeta, ha anunciat que dimitirà com a líder del partit en el moment en què s'hagi posat en marxa el mecanisme per trobar un relleu, ha tret pit de l'estabilitat aconseguida els últims 20 mesos i també ha afirmat "És important que, després de 14 anys al govern, el Partit Conservador es reconstrueixi, però també que assumeixi el seu paper crucial a l'oposició de manera professional i eficaç".

Els esdeveniments s'han precipitat a continuació, perquè tot seguit el monarca ha demanat a Keir Starmer la formació d'un nou govern. Poc després de migdia, hora local, ha arribat a Downing Street, i s'ha convertit, d'aquesta manera, en el cinquè premier laborista de la història del país.

Si la projecció que en aquests moments fa la BBC és acurada, els laboristes tindran 166 diputats més que la resta de partits sumats. La majoria de Tony Blair el 1997 va ser de 179.

Adreçant-se als simpatitzants des del Turbine Hall de la Tate Modern, al centre de Londres, Starmer ha destacat aquesta matinada quin ha de ser el propòsit principal del seu govern: "Ho hem aconseguit. El canvi comença ara", ha dit. I ha afegit: "Un mandat com aquest comporta una gran responsabilitat. La nostra tasca és, ni més ni menys, renovar les idees que sostenen aquest país. I junts ho hem de fer. Hem de fer una renovació nacional perquè siguis qui siguis, tant és on hagis començat a la teva vida, si treballes de valent, si segueixes les regles del joc, aquest país t'hauria d'oferir bones oportunitats".

El premier electe ha admès els reptes que l'esperen, però. "Us dic que no serà fàcil canviar el país, no és com encendre un interruptor. És un treball dur, un treball pacient, un treball decidit, i ens haurem d'afanyar. Però fins i tot quan les coses es posin difícils, recordaré aquesta nit. Vam dir que acabaríem amb el caos. I ho farem. Vam dir que giraríem full i avui comencem un nou capítol per reconstruir el nostre país".

El suïcidi dels 'tories'

La devastadora nit per als conservadors, "difícil" en paraules de Rishi Sunak, és, com ja s'ha apuntat, la pitjor de la història en els 190 anys d'existència del partit. Fins al punt, per exemple, que no ha obtingut cap representació a Gal·les i només tres a Escòcia. L'estratègia de Sunak d'avançar les eleccions s'ha revelat com un suïcidi. Fins a dotze ministres del govern han perdut l'escó i no menys de vuit secretaris d'estat també han caigut en l'escabetxina. Entre els damnificats de més rellevància, destaca especialment la derrota de l'expremier Liz Truss, que ha perdut l'acta de diputada, al sud-oest de Norfolk (est d'Anglaterra) per només 630 vots.

Per la seva banda, els liberaldemòcrates, el germà petit dels tres grans partits britànics, han aconseguit uns molt bons resultats. A hores d'ara obtenen 71 seients als Comuns. El 2019 en van tenir només 11.

Un altre dels grans damnificats de la nit ha sigut el Partit Nacional Escocès (SNP), que s'ha endut només 9 diputats dels 45 que tenia resultants de les eleccions del 2019. L'independentisme ha concorregut als comicis en uns moments molt difícils, amb la crisi que viu des de la renúncia, l'any passat, de Nicola Sturgeon, la investigació policial en marxa per presumpte frau en les finances del partit que afecta el seu marit, i amb el relleu, encara no fa ni deu setmanes, del primer ministre Humza Yousaf –el recanvi de Sturgeon– per John Swinney. En nou anys, des del 2015, l'independentisme escocès ha perdut pistonada. En aquesta ocasió, Escòcia només tenia 56 districtes en joc, tres menys que el 2019.

Dos partits diferents del 2019

Més enllà dels diputats, els britànics han escollit entre partits diferents dels que es van presentar el 2019. Els conservadors s'han allunyat del centre i s'han escorat a la dreta o l'extrema dreta. Els laboristes tampoc són els de Jeremy Corbyn –ha revalidat el seu escó, ara com a independent–, que havia il·lusionat sectors joves de la població, però al qual la majoria del país no va fer confiança. El retorn del laborisme al centre, sumat a l'esgotament de catorze anys tories, molts dels quals caòtics pel Brexit i les contínues disputes internes, ha donat com a resultat un canvi radical del paisatge polític de les illes, només quatre anys i mig després que Boris Johnson aconseguís 365 diputats.

L'altra dada rellevant de la nit ha sigut l'entrada per primera vegada als Comuns del xenòfob i extremista Nigel Farage, líder del Partit Reformista. Era la vuitena vegada que ho intentava, fins ara sense èxit. El grup ha aconseguit quatre representants. I l'objectiu de Farage, segons ha expressat en el discurs d'acceptació del mandat, és esdevenir la "veritable" oposició al laborisme, al qual poc menys que ha declarat la guerra assegurant que "anem per ells".