Victòria dels camperols a l'Índia: Modi revoca la reforma agrària

Els agricultors porten un any acampats als afores de Nova Delhi contra les noves lleis que volien liberalitzar l'agricultura índia

Agricultors indis celebren la seva victòria després que Modi hagi anunciat la retirada de les tres noves lleis agràries.
4 min

BarcelonaEl pols ha durat un any sencer, però l'han guanyat. Les desenes de milers d'agricultors que porten un any sencer acampats a les carreteres d'entrada a Nova Delhi ja poden tornar a casa. Havien advertit que no ho farien fins que el govern derogués completament les tres noves lleis agràries aprovades el setembre del 2020. I així ha estat. "Hem decidit revocar les tres lleis agràries. Començarem el procés de revocació de totes tres en la sessió del Parlament que comença a finals d'aquest mes", ha dit el primer ministre indi, Narendra Modi, en una aparició per sorpresa aquest divendres.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Crido tots els agricultors que formen part de la protesta a marxar ara a les seves llars. Torneu amb els vostres éssers estimats, a les vostres granges i amb la vostra família. Comencen de zero i avancem", ha afegit el líder populista, oferint així una victòria contundent al poderós sector camperol indi, que concentra el 43% dels llocs de treball del país. Una derrota en tota regla per a Modi i el seu intent de liberalitzar l'agricultura índia i obrir-la a les lleis del mercat, una reforma que els agricultors denunciaven que els posava en mans de les grans corporacions.

Les grans protestes contra la polèmica llei de ciutadania –que ofereix la nacionalitat índia als migrants sempre que no siguin musulmans– o la suspensió de l'autonomia del Caixmir –on manté un conflicte obert amb el Pakistan– no han tingut la força dels agricultors, que s'han convertit en l'únic rival a l'altura del totpoderós Modi. Tampoc la mala gestió del covid-19, que va generar una falta mortal d'oxigen als hospitals i ha deixat mig milió de morts al país. I és que, més enllà de l'ocupació, la població índia que depèn de l’agricultura per viure és de prop del 60%, segons alguns càlculs. En el segon país més poblat del món, que va camí de convertir-se en el primer, amb més de 1.300 milions de persones, això són uns 800 milions de persones.

Els camperols celebraven ja aquest divendres la seva victòria. Tot just fa un any, el 26 de novembre del 2020, milers de camperols van arribar a les portes de Nova Delhi amb els seus tractors i s'hi van instal·lar. Molts han dormit en els seus vehicles o sota tendals instal·lats a la carretera des de llavors. Ni tan sols la decisió del Tribunal Suprem de l’Índia, que al gener va deixar en suspens l’aplicació de les tres noves lleis agràries, no els va fer desistir. Modi també va oferir una suspensió per negociar modificacions a les lleis. Però els camperols volien la derogació total. En alguns moments l'acampada ha reunit més de 300.000 persones. Cap al febrer, la protesta va derivar en violència quan una gran marxa d'agricultors va entrar a la capital el Dia de la República i va ser rebuda amb gasos lacrimògens.

Proximitat d'eleccions clau

Després d'assegurar durant mesos que no donaria el braç a tòrcer, Modi finalment ha hagut de recular. Aquest divendres deia que havia decidit revocar les tres lleis perquè havia sigut "incapaç de convèncer els camperols" de les bondats de la seva reforma. Però alguns partits de l'oposició apuntaven que el motiu del canvi és la proximitat de les eleccions al Punjab i Uttar Pradesh, feus del partit de Modi, el Bharatiya Janata Party (BJP).

Els colorits turbants sikh predominaven en la protesta. És l'ètnia majoritària al Punjab, un dels tres estats que han liderat la batalla contra Modi. Punjab, Haryana i l’oest d’Utter Pradesh són els tres grans estats d’excedent verd del país, on es concentren els monocultius de blat i arròs. El sistema agrícola de l'Índia, el qual els agricultors lluitaven per protegir, és hereu de la Revolució Verda dels anys 60 i 70, que va impulsar l'agricultura intensiva –a base de tecnologia, fertilitzants i pesticides– i va instaurar un sistema d'adquisició pública i preus mínims garantits per a alguns aliments bàsics. En aquests tres grans estats del nord, "entre el 80% i el 85% de la producció és adquirida del govern”, explica Devesh Roy, investigador de l'International Food Policy Research Institute (IFPRI).

Aquestes provisions públiques fan que l'Índia disposi d'unes reserves d'aliments bàsics que van permetre al govern de Modi repartir ajuda alimentària a 800 milions de persones en ple confinament per la pandèmia de covid-19. Però alhora comporten un sistema d'agricultura intensiva que està degradant la terra i esgotant els recursos hídrics del país: un estudi de la NASA de fa uns anys preveia que el Punjab podia convertir-se en un desert en un període de vint anys. A nivell social, a més, un 26% de l'Índia rural està encara sota el llindar de la pobresa.

Però tot i ser un sistema defectuós, la reforma agrària que plantejaven les tres noves lleis de Modi buscaven deixar la solució en mans de les lleis del mercat. Els pagesos en revolta asseguraven que eren "lleis antiagricultors i pro corporacions". La proximitat del mateix Modi a alguns dels homes més rics del país, propietaris de grans conglomerats empresarials com Reliance Industries o Andani Group, incrementava les sospites dels agricultors en aquest sentit.

La majoria de les 500 organitzacions camperoles de tota l'Índia s'havien sumat a la protesta, tot i que els que han estat acampats tot l'any a la carretera fossin agricultors d'aquests tres grans estats del nord. En un país on prop del 70% de camperols tenen menys d’una hectàrea de terra, tots temien que la liberalització signifiqués imposar la llei del més fort. Falta veure ara si la revocació obre pas a un diàleg per reformar de manera constructiva un sistema agrari insostenible o si simplement es deixa tot tal com està.

stats