Volodímir Zelenski: "La victòria d'Ucraïna només és qüestió de temps"

KíivEl 25 de març, el president ucraïnès va parlar amb The Economist al búnquer que tant ell com el seu equip anomenen la fortalesa. Després de passar per una entrada protegida amb sacs de sorra, franctiradors i sistemes de defensa antiaeris, ens escorten per un laberint de passadissos i escales i ens demanen que deixem tots els dispositius a l'entrada, qualsevol cosa que es pugui utilitzar per localitzar-nos. La majoria del personal no s'ha mogut d'aquest lloc des del primer dia de la guerra. Continuem avançant fins que ens trobem a la sala de comandament, amb la taula de fòrmica blanca, les butaques i les grans pantalles que, des de fa setmanes, és el teló de fons dels discursos del president. Entra un soldat d'aspecte seriós: "Atenció!" Deu segons després, el president irromp a la sala, acompanyat d'un grapat d'homes armats amb metralladores.

Sempre ha sigut tan valent?

— No es tracta de ser valent. Faig el que haig de fer. Cap de nosaltres estava preparat per a la guerra abans que comencés. Fa molts mesos vaig entendre què passava. Tot això és molt gros. No es tracta només d'Ucraïna. Es tracta del món, dels polítics del món, i crec que en podrem parlar quan hàgim guanyat. Perquè n'estic segur, que guanyarem. Per això dic que no soc un heroi. No es tracta de qui té més armes o més diners o gas, petroli, etc. Els ucraïnesos som un poble al mateix nivell que els dels Estats Units, Europa i Rússia.

Creu que hi ha alguna possibilitat de guanyar?

— Creiem en la victòria. És impossible no creure-hi. Sens dubte que guanyarem, perquè això és casa nostra, la nostra terra, la nostra independència. Només és qüestió de temps.

Com seria una victòria d'Ucraïna?

— La victòria és poder salvar tantes vides com sigui possible. Perquè sense això no tindria sentit res. La nostra terra és important, sí, però en definitiva només és territori. No sé quant durarà la guerra, però lluitarem fins a l'última ciutat que tinguem controlada. La meva feina és donar un senyal perquè la gent sàpiga com actuar. [La meva decisió de quedar-me] va ser el meu senyal a la gent sobre com hauríem de respondre a l'atac. Es tracta de com va començar la guerra i com s'acabarà. S'acabarà amb nosaltres encara aquí defensant-nos. La nostra victòria pot ser temporal, potser no resoldrà tots els problemes, però és el camí que hem triat per avançar.

Necessiten més ajuda per guanyar? I, si és així, de quin tipus?

— Tenim una llarga llista de necessitats. La primera cosa és posar-se en el nostre lloc i actuar de manera preventiva, no quan la situació ja s'ha complicat. Estic segur que si s'haguessin aplicat sancions més dures abans, Rússia no ens hauria atacat a gran escala. Què no s'ha fet? [Els nostres socis occidentals] no han completat les sancions per desconnectar el sistema bancari rus del Swift. Han fet passos molt importants per donar-nos suport, però el Banc Central de Rússia no s'ha desconnectat. Ni s'ha imposat un embargament a les exportacions de petroli i gas russos. Les sancions que s'han aprovat són incompletes: en molts casos són amenaces que no s'han implementat. Ara diuen que la decisió depèn de si Rússia ens llança un atac químic. No és l'enfocament correcte. No som conillets d'Índies amb qui fer experiments. Els ucraïnesos estan morint. I els russos no saben què passa. No ho entenen. S'han tancat les xarxes socials i molta gent, crec que el 90% o el 95%, veu la televisió, un percentatge molt més alt que a Ucraïna i Europa. És un gran problema perquè [el Kremlin] controla tots els nivells de poder i tota aquesta informació. Mentrestant, els russos han bloquejat els nostres subministraments a Mariúpol, Melitòpol, Berdiansk, Kherson o Khàrkiv, però no han pogut entrar-hi. I què fan? A Melitòpol i Berdiansk estan introduint els rubles i hi segresten els alcaldes: alguns han mort, uns altres estan desapareguts i d'altres han estat destituïts. Estan fent el mateix que van fer al Donbass el 2014. Són coses que hem d'abordar avui, no d'aquí un parell de setmanes.

Quan demanaven més armes, el president francès Emmanuel Macron va dir que les ofensives com els tancs eren una línia vermella que els socis d'Ucraïna no podien traspassar. Per què?

— Perquè tenen por de Rússia. I punt. Tothom té interessos diferents. A Occident hi ha a qui no li importa una guerra llarga perquè suposaria esgotar Rússia, encara que això signifiqui la desaparició d'Ucraïna i es faci a costa de vides ucraïneses. És sens dubte l'interès d'alguns països. Per a uns altres seria millor que la guerra s'acabés ràpidament, perquè Rússia és un mercat gran i les seves economies pateixen. Els agradaria que Rússia mantingués determinats mercats. Altres països, realment rics, veuen i reconeixen el nazisme a Rússia i volen que Ucraïna en surti victoriosa. I encara hi ha països, més petits, que ens donen tot el suport, però són estats més liberals i preocupats pels temes humanitaris: volen que la guerra s'acabi ràpidament a qualsevol preu, perquè creuen que la gent és la prioritat. I després hi ha la categoria de països que volen que la guerra s'acabi ràpidament i de qualsevol manera possible perquè es poden considerar oficines de la Federació Russa a Europa.

Què és el que més necessita d'Occident?

— Avions, tancs i vehicles de transport blindats. No en tenim tants com els que necessitem. Hem pres molt material als russos. Estan fugint. Tenen por dels nostres soldats i corren. Crec que ahir vam obtenir dotze o disset tancs. Els russos tenen milers de vehicles militars, i en venen cap aquí més i més. Si podem fer broma en aquesta situació, en faré: hi ha algunes ciutats amb tants tancs, que no en poden marxar; tenen embussos de tancs. Els russos tenen milers de vehicles militars. No és que Ucraïna no tingui tancs, però cada cop en són menys perquè ningú ens ven tancs i vehicles blindats. És un gran problema per a nosaltres. No hem rebut avions, vehicles blindats ni tancs. Ja hem donat una llista de la maquinària militar que busquem. Sabem què volem, on és i la quantitat necessària. Hi ha maquinària soviètica disponible. D'acord, tant ens fa. Tots els països que posseeixen aquest equipament han rebut cartes nostres. Depèn de la voluntat d'aquests països i dels EUA, l'OTAN. Molts d'aquests països, sobretot els europeus, diuen que necessiten el permís de l'OTAN i no el reben.

Hi pot haver una pau duradora amb Vladímir Putin al Kremlin?

— No ho sé. No sé si Putin sap la resposta d'aquesta pregunta. Crec que molts factors influiran en la seva decisió. No crec que ell visualitzi dins el seu cap la mateixa Ucraïna que veiem nosaltres. Veu Ucraïna com una part del seu món, però això no es correspon amb el que ha passat durant els últims trenta anys. Putin no ha estat en un búnquer dues setmanes o sis mesos, sinó més de dues dècades. No ho dic literalment, sinó en el sentit que ha estat aïllat, rebent només la informació del seu entorn. I Ucraïna, mentre ell s'ha estat en aquest búnquer, ha canviat significativament. Així que la seva manera de veure Ucraïna és molt diferent de la Ucraïna que realment existeix a la vida real.

Com es pot guanyar, salvar vides i al mateix temps salvar el país?

— Salvar tothom, defensar tots els interessos i no renunciar al territori probablement és impossible, és cert. Les decisions són difícils. Però no són "bones" ni "dolentes" per se. La cosa important és prendre-les d'acord amb la gent. Només cal mirar la gent de Kherson, que han sortit amb les mans buides al carrer per aturar els tancs [russos]. Van decidir aixecar-se per voluntat pròpia. No els hauria pogut ordenar que no ho fessin o que es llancessin sota els tancs. Jo seré al seu costat fins al final. És possible que hàgim d'acceptar alguns compromisos, que no amenacen la nostra supervivència física, per salvar la vida de milers de persones. Però no acceptarem mai allò que pugui portar a la desintegració del país, que és el que Putin planteja o més aviat imposa com a ultimàtum. Mai. Guanyarem sempre que estiguem decidits a no cedir a aquestes demandes. Crec que estem guanyant. La situació militar és difícil, però estem rebutjant els atacs. Els invasors ni tan sols ploren les seves baixes, no ho puc entendre. A Ucraïna hem perdut 15.000 vides en vuit anys de guerra. Vuit anys! I Rússia ha perdut 15.000 soldats en un mes! Està abocant soldats russos com si fossin llenya a una locomotora. I ni tan sols els enterren. En canvi, els nostres soldats continuen defensant Mariúpol. Podrien haver-ne marxat ara, si ho haguessin volgut. I sap per què s'hi han volgut quedar? Perquè encara hi ha supervivents a la ciutat, a més dels seus companys ferits. I també hi ha els morts, els companys caiguts. Mentre les persones encara siguin vives, les hem de protegir. I aquesta és la diferència fonamental entre la manera com els bàndols oposats en aquesta guerra veuen el món.