Les víctimes italianes del covid-19 es preparen per a la batalla legal

MilàCada 2 de juny Itàlia recorda amb orgull el referèndum que el 1946 va acabar amb la monarquia i va instaurar un règim nou. Però aquest dimarts el país transalpí ha celebrat la Festa de la República més convulsa dels últims anys. Tres mesos després que s'identifiqués el primer contagi autòcton de covid-19 a Codogno, una petita població de la Llombardia, el cap de l'estat, Sergio Mattarella, ha visitat aquest dimarts la localitat i ha llançat una crida a la "unitat" mentre a Roma, la dreta liderada per Matteo Salvini prenia els carrers per protestar contra la gestió de l'emergència del govern de Giuseppe Conte. No han sigut els únics. Familiars de víctimes de coronavirus s'han unit per exigir "veritat i justícia" als responsables polítics d'un país amb 33.530 morts.

"Tot va començar l'11 de març amb una petita febre, però a partir del 15 la febre va començar a pujar sense que els fàrmacs fessin efecte", explica Giuseppina Galbo, dona de Pietro Ragazzoni, "un home fort" i "sa" que "dedicava al seu hort moltes hores a el dia". La salut del Pietro es va precipitar en només cinc dies. El metge d'atenció primària s'havia negat a visitar-lo a casa i quan per fi la seva família va aconseguir que una ambulància el portés a l'hospital els metges van rebutjar intubar-lo perquè tenia més de 80 anys. Fins a l'1 d'abril –deu dies després del seu ingrés– els responsables sanitaris no van accedir a ingressar-lo en cures intensives. Va morir quatre dies més tard. "El Pietro ha sigut víctima no només del coronavirus, sinó sobretot del mal funcionament de sistema sanitari", denuncien la Giuseppina i les seves dues filles, la Stefania i l'Elena.

Com ells, centenars de famílies busquen ara respostes a dies angoixants en què els morts fregaven el miler i els camions militars transportaven els taüts fora de la Llombardia perquè els crematoris, com els hospitals, estaven col·lapsats. El Luca i l'Stefano, fill i net respectivament d'Antonio Fusco, mort als 85 anys a Bèrgam a causa del covid-19, són els impulsors del comitè Nosaltres Denunciarem, una associació que va néixer a finals de març a Facebook i que ja compta amb més de 55.000 membres. "Va entrar pel seu propi peu en una clínica privada per fer rehabilitació i en va sortir en una caixa de fusta", denuncien. Asseguren que la iniciativa no és una croada contra metges i infermers o contra el sistema sanitari llombard, en gran part privatitzat i posat en dubte durant aquesta crisi, sinó que volen descobrir si les autoritats van fer tot el possible per evitar la propagació del contagi, si la urpada de la pandèmia a l'epicentre del coronavirus a Itàlia es podria haver evitat.

Unes preguntes que també s'ha fet la Fiscalia de Bèrgam, que ha obert una investigació per epidèmia dolosa, lesions i homicidi culpós als responsables de la gestió sanitària a la Llombardia, la regió italiana més afectada per la difusió del virus, amb més de 16.100 morts. Els fiscals volen aclarir els motius que van portar a tancar –i a reobrir dues hores després– les urgències a l'hospital d'Alzano, un petit municipi proper a Bèrgam on es va detectar un brot. També volen investigar la gestió dels malalts de covid a les residències de gent gran i si van existir pressions per part de la patronal perquè no es declaressin com a zona vermella a principis de març diversos municipis de Val Seriana, una de les àrees més industrialitzades del nord de país.

La setmana passada el president de la Llombardia, Attilio Fontana, de l'ultradretana Lliga, i el conseller de Sanitat, Giulio Gallera, van acudir a declarar com a testimonis davant els fiscals. A la seva arribada als jutjats, els responsables regionals van ser rebuts per un grup de familiars de víctimes que exigien la dimissió de tots dos polítics per la seva gestió de l'emergència.

Un clima d'indignació que s'estén per tot el país fins a arribar a Roma, on ahir centenars de persones es van concentrar a la cèntrica plaça del Poble de la capital en una manifestació convocada per la dreta per denunciar la gestió de l'emergència del govern de Giuseppe Conte. A la protesta s'hi van unir els integrants d'un nou moviment sorgit a Itàlia, els anomenats armilles taronges, liderats per Antonio Pappalardo, un polèmic exgeneral dels carabinieri que nega l'existència del virus: "És el major engany organitzat en la història de les finances mundials".