Viatge al país de la Unió Europea que no es vol vacunar

Enviat Especial a BulgàriaEl 19 d’octubre del 2020 la direcció del principal cementiri de Sofia feia arribar un avís a tota la població. En lletres vermelles, s’hi llegia: “Atenció! Ja hi ha noves places disponibles al cementiri central. Les podeu adquirir sense un càrrec addicional”. 

Era un moment delicat per a la capital de Bulgària. El cementiri, el més gran del país, s’havia quedat sense espai per enterrar-hi cadàvers, i l’administració es veia forçada a habilitar una zona de 50.000 metres quadrats en uns terrenys del costat. “La versió oficial va ser que l’ampliació estava prevista des de feia temps”, explica a l’ARA un alt càrrec de l’administració del cementiri, que vol mantenir l’anonimat. “Però, evidentment, es va impulsar per l’increment de morts degut al covid-19”, assegura. Les obres es van fer a corre-cuita: sense temps per presentar-ho a concurs públic, s’anaven creant els camins i els plànols a mesura que hi enterraven persones. A la ciutat, la pandèmia no donava treva. “Els dipòsits de cadàvers estaven al límit, i necessitaven espai per rebre’n de nous”, recorda aquesta font. El primer enterrament en aquesta nova àrea es va fer el mateix octubre del 2020. El pitjor encara no havia arribat.

La neu de la matinada cobreix part de les tombes. Ha passat poc més d’un any des que es van començar a sepultar cossos en aquesta zona del cementiri i impacta comprovar que bona part dels terrenys que es van habilitar ja estan plens. Una bandada de corbs i de coloms vola gairebé arran de terra. Hi ha creus cristianes en la majoria de les làpides, i flors que encara no s’han pansit. La data de les defuncions recorda que són morts recents: totes del 2020 i del 2021. Georgi Nalbantov, un periodista búlgar que ha seguit de prop l’evolució de la pandèmia, s’ho mira. “Òbviament no tothom ha mort de covid-19, però una part important, sí”, diu. I les dades li donen la raó. Segons l'Institut Nacional d’Estadística de Bulgària, des de l’inici de la pandèmia hi ha hagut un excés de mortalitat de 53.000 persones, el més gran del món si es calcula la taxa per cada 100.000 habitants. També és el país de la Unió Europea amb l’índex de mortalitat per covid-19 més alt: 4.000 morts per cada milió d’habitants, més del doble que a Espanya.

Però a Bulgària hi ha una altra xifra que inquieta. Aquest país dels Balcans de set milions d’habitants és, de lluny, l’estat de la Unió Europea amb una taxa de vacunació contra el covid-19 més baixa: només el 26,3% de la població té la pauta completa. No cal sortir del cementiri per constatar-ho. En una de els parcel·les tres operaris caven un forat per a un altre fèretre. “Aquesta vacuna no pot ser segura. L’han fet massa ràpid”, diu un d’ells. Cap dels tres, ni les seves famílies, s’ha volgut immunitzar. “No me’n fio”, insisteix. Formen part d’un dels gremis que ha vist de més a prop la crueltat del virus. Però això, a Bulgària, no vol dir res: al novembre, el 30% dels metges i el 45% de les infermeres encara no s’havien volgut immunitzar.

'Infodèmia' i desconfiança

Les primeres dosis es van començar a posar els últims dies del 2020, però la campanya de vacunació massiva va llançar-se, com en altres països de la UE, el març del 2021. Des de llavors, al govern búlgar no li han faltat mai vacunes: si la gran majoria de la població no està immunitzada és perquè ha decidit no vacunar-se. I hi ha episodis ben il·lustratius, com quan fa poques setmanes Bulgària aprovava vendre o regalar a Bòsnia un lot de 500.000 dosis de Pfizer, per evitar que caduquessin. Abans ja havia donat vacunes a països com Noruega, Bangladesh o Macedònia del Nord. És el que molts anomenen “la paradoxa búlgara”: el país menys immunitzat de la UE regalant vacunes, per exemple, a Noruega, que té un 72% de la població amb la pauta completa. 

El doctor Kostadin Angelov ens rep al seu despatx, situat en un dels edificis alts que poblen el districte de Sofia on hi ha bona part dels hospitals. Ell era el ministre de Sanitat del país fins a aquest mes de maig, quan va acabar el mandat del seu govern. Per donar exemple, va ser la primera persona de tot Bulgària en punxar-se. Ho va fer davant les càmeres i va llançar un missatge esperançador: “Quines ganes tinc d’abraçar el meu pare sense por de contagiar-lo”. No va funcionar. Kostadin Angelov argumenta que la incertesa política dels últims mesos –tres eleccions des de la primavera del 2021 degut a la impossibilitat de formar govern– ha donat ales a les teories conspiratives sobre la vacuna i ha alimentat la desconfiança amb les autoritats.

“A Bulgària també patim una infodèmia. La majoria de la societat s’informa a través de les xarxes socials i, per tant, es creuen gairebé tot el que veuen a Facebook. I allí les fake news es propaguen més ràpid que el virus”, diu. A més, que s’hagi estat en campanya electoral permanent ha afavorit que la vacunació sigui un tema tabú: molts representants polítics han evitat defensar-la obertament per por a perdre popularitat.

És difícil comparar el moviment antivacuna del covid-19 a Bulgària amb el d’altres països europeus com França, Itàlia, Alemanya o Àustria, que han ocupat titulars en les últimes setmanes per l’esforç dels respectius governs per convèncer els habitants que encara no s’han immunitzat. En aquests últims casos es tracta d’una part minoritària de la població, de vegades polititzada i fins i tot vinculada a l’extrema dreta. Però en la realitat búlgara, els antivacunes són nois com l'Svetoslav, de 22 anys i estudiant de turisme, que no s’ha volgut immunitzar perquè li fa por no poder tenir fills. O com l'Albena, una advocada de 33 anys que no es vol punxar perquè ja va tenir el covid i es considera protegida. O com la propietària d’una botiga de sabates italianes situada al carrer més comercial de Sofia, d'uns 50 anys, que no s'immunitzarà perquè no confia en el govern i ha llegit que, després de la vacuna, hi ha molts casos d’ictus.

La sensació és que és molt més fàcil trobar gent contrària a la immunització que gent que s’hagi posat una de les dosis. I, en general, insisteixen que defensen les altres vacunes i també la ciència. Excepte en el cas del covid, perquè “s’han fet massa ràpid” –això ho repeteix gairebé tothom– i, per tant, no ha passat prou temps per comprovar que les vacunes són segures.

Alex Simidtxiev és un doctor especializat en pneumologia i el president de la comissió de salut al Parlament de Bulgària. És a dir, un dels grans guies per al govern búlgar des de l’inici de la pandèmia. Resumeix els motius de la poca vacunació amb tres paraules: “desconfiança, confusió i por”. I subratlla un altre factor. “Som un país que va viure durant molts anys sota un règim comunista i la desconfiança actual és l'herència històrica aquells anys”, explica Simidtxiev, que recorda que aquesta situació -no tan agreujada- també s’està vivint en altres països europeus amb passat comunista, com Txèquia o Hongria.

Un certificat estèril

Vuit persones esperen davant d’una caseta prefabricada, al costat del pàrquing de l’Hospital Aleksandrovska, a Sofia. Fan cua per ser vacunades. Són les tres de la tarda i dues infermeres s’ho miren des de la distància. “Esclar que hi ha poca gent esperant-se. ¿Com eren les cues al teu país quan només el 25% de la població estava vacunada?”, pregunta una de les noies. Un home de 32 anys espera per rebre la segona dosi. “No me l’havia volgut posar fins ara perquè estem buscant tenir un fill amb la meva dona. Però ara l'has de tenir per entrar a tot arreu i per viatjar a l'estranger” La seva parella, tot i així, continua sense decidir-se.

El 21 d’octubre, i per lluitar contra aquesta baixa immunització, el govern búlgar va introduir l’obligació de presentar el certificat de vacunació per trepitjar restaurants, bars, centres comercials, gimnasos o cinemes. La mesura de l’actual primer ministre Stefan Yanev va propiciar un petit impuls a la campanya, però va ser efímer. Pocs apliquen l'exigència.

Durant els sis dies que aquest periodista ha estat a Bulgària, només se li ha demanat el certificat dues vegades: per entrar en un centre comercial i en un dels més de quinze restaurants i bars que ha visitat. Fins i tot alguns cambrers confessen que no estan vacunats. “Si realment demanéssim el certificat a tothom, no hi podria venir ningú”, diu entre rialles el treballador d’un restaurant cèntric. 

De tant en tant hi ha breus manifestacions a la capital en contra de l’ús de l’anomenat Green Pass. I hi ha partits que s’hi han posicionat públicament en contra. El cas més rellevant és el de Revival, un grup nacionalista i amb aires d’extrema dreta fundat el 2014 que acaba d’entrar per primer cop al Parlament gràcies, en bona part, al seu discurs contra la vacuna del covid-19 i les restriccions per aturar la pandèmia. “El certificat de vacunació és inhumà, discriminatori, inconstitucional i vergonyós”, diu el president i fundador del grup, Kostadin Kostadinov. Ni ell ni el seu segon es posen la mascareta durant l’hora d’entrevista que mantenen, dins d'una oficina, amb l’ARA. “No ens posem mai la mascareta, ni al Parlament”, es justifiquen.

“Per què li donen tanta importància a una malaltia que té una taxa de mortalitat tan baixa? Per què no s’investiga més sobre quant dura la immunitat natural de les persones que ja s’han contagiat?”, continua Kostadinov. Els pregunto què en pensen de líders europeus, com Ursula Von der Leyen, Emmanuel Macron o Angela Merkel, que demanen constantment a la població que s’immunitzi: “Haurien d’anar a la presó”, diu. I què en pensen sobre Alemanya o Àustria on volen fer obligatòria la vacuna a partir del febrer: “És feixisme, una dictadura sanitària”. Amb milers de seguidors a les xarxes socials i amb una presència força habitual als mitjans de comunicació, el seu missatge arriba amb facilitat.

Una taca negra

Però a Bulgària la vacunació obligatòria no sembla estar sobre la taula. L’exministre de Salut Kostadin Angelov, en canvi, creu que s’hauria de tenir en compte: “Bulgària, si no, corre el gran risc de convertir-se en una taca negra en el mapa de la Unió Europea. Si això passa, desencadenarà unes conseqüències socials i econòmiques devastadores, perquè el país podria quedar aïllat”. És conscient que l’arribada de la variant òmicron, aparentment més contagiosa, dibuixa un futur encara més fosc per al país. Que farmacèutiques com Pfizer ja hagin dit que caldrà una tercera dosi de reforç per garantir l’efectivitat davant la nova variant converteix en encara més insignificant el percentatge de búlgars immunitzats.

Davant la porta de l’edifici on estan aïllats els malalts de covid de l’Hospital Pigorov, amb el servei d’urgències més gran de Sofia, hi ha un home gran, palplantat amb dues bosses d’esport. Truca a la porta fins que un sanitari, vestit amb EPI, l’obre, li agafa les bosses i torna a tancar la porta. L’home se’n va. Es diu Kostantin Iocev, té 70 anys i explica que avui mateix han ingressat la seva dona, també de 70, amb una pulmonia bilateral provocada pel covid-19. Només tenia una dosi de la vacuna, tot i que fa mesos que s’hauria pogut immunitzar. “Ens feia por la vacuna. No teníem la sensació que la malaltia fos una amenaça per a nosaltres”, explica. A les bosses hi portava roba per a ella, també sucs de fruita, sabó i alguna revista. “Espero que es recuperi aviat. Segur que sí”, es diu abans de perdre’s pels carrers freds del centre de la capital búlgara.