Via lliure judicial per castigar econòmicament Polònia i Hongria per la seva deriva autoritària

El TJUE avala condicionar els fons europeus als principis de l'estat de dret i desestima els recursos de Varsòvia i Budapest

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, al ple del Parlament Europeu, a Estrasburg 19 d'octubre del 2021. (Horizontal)
3 min

Brussel·lesLa Comissió Europea ja té via lliure per congelar la concessió de fons europeus a Hongria i Polònia. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dimecres el mecanisme que permet condicionar l'entrega de fons comunitaris a estats membres en funció de si compleixen o no els estàndards de l'estat de dret. La decisió desestima, doncs, el recurs que Hongria i Polònia van presentar per tombar aquest instrument amb el qual la UE va decidir dotar-se quan va aprovar el fons de recuperació antipandèmia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En la seva sentència el TJUE és contundent: "El respecte als valors en què es fonamenta la Unió no pot reduïr-se a l'obligació a la que està subjecte un estat candidat per adherir-se a la Unió i de la que pugui eximir-se'n després d'entrar". A més, destaca que com que el pressupost de la Unió és un mecanisme basat en la solidaritat i la confiança entre estats membres protegir-lo de vulneracions dels valors europeus queda més que justificat. "La bona gestió financera del pressupost de la Unió i els interessos financers de la Unió poden veure's seriosament amenaçats per la vulneració dels principis de l'estat de dret", rebla el tribunal amb seu a Luxemburg que, per tant, considera que un mecanisme de condicionalitat com aquest " està comprès en les conferències que els tractats confereixen a la Unió.

La simple creació d'aquesta via legal per penalitzar la deriva autoritària d'alguns socis europeus va trobar dificultats des del primer minut. L'aprovació de l'inèdit fons de recuperació de 800.000 milions d'euros el 2020 ja va topar amb l'oposició d'Hongria i Polònia, que van segrestar el tràmit amb l'objectiu de desfer-se'n. La seva oposició no va ser suficient, en part perquè la resta de líders van accedir a donar-los la possibilitat de recórrer el mecanisme al TJUE i no posar-lo en marxa sense l'aval de la justícia europea. Això, a la pràctica, ha donat més temps a Varsòvia i Budapest, però no ha servit per tombar-lo perquè el tribunal amb seu a Luxemburg el considera alineat amb la llei europea.

De fet, el mecanisme ja va quedar prou aigualit perquè no sigui tan contundent com alguns governs voldrien. No es tracta d'una eina de control de l'estat de dret de manera directa. És a dir, no vincula per exemple un percentatge concret de l'entrega dels fons antipandèmia o dels fons de cohesió a la independència judicial, però sí que busca protegir la salut financera del pressupost europeu. Així doncs, si es detecten ineficiències que poden provocar el mal ús dels fons europeus (corrupció o poques garanties perquè no hi ha una supervisió judicial adequada o separació de poders) els fons es poden congelar. És doncs una via indirecta de càstig monetari que dota la UE d'una eina més entre les diverses que ja té (majoritàriament lentes i extremadament burocràtiques) per protegir els principis de l'estat de dret.

Aquesta sentència és l'últim pas que necessitava Brussel·les per activar definitivament la via del càstig contra Polònia, després que el desafiament escalés al seu màxim nivell amb la sentència del Tribunal Constitucional polonès que qüestiona la primacia del dret europeu per sobre del nacional, que va ser la gota que va fer vessar el got per a experts, per a alguns governs i també per a l'Eurocambra, que va decidir denunciar la Comissió davant el mateix TJUE per inacció. Fins ara Brussel·les només ha enviat requeriments, però sí que ha congelat fons europeus a Polònia per no haver complert una sanció imposada pel mateix TJUE en el cas del tancament d'una mina.

Però Brussel·les no té pressa per fer-ho. En un comunicat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, s'ha limitat a assegurar que la Comissió "analitzarà amb cura la sentència" i que en "les pròximes setmanes" adoptarà una guia per aplicar el mecanisme a la pràctica. I mentrestant, el govern hongarès no abaixa el to. A través de Twitter, la ministra de Justícia d'Hongria, Judit Varga, ha assegurat que la sentència del TJUE és un "abús de poder" més per part de la UE.

stats