La veu en off del Daeix surt de la foscor

Al-Hassaka (síria)Fa més de quatre anys, l’FBI va fer una crida a la col·laboració ciutadana per identificar la veu en off d’un dels vídeos més coneguts de l’Estat Islàmic, en què es mostraven soldats sirians cavant les seves pròpies tombes abans de ser executats d’un tret al cap. Amb un anglès fluid d’accent nord-americà, la mateixa veu se sent en incomptables vídeos i emissions de ràdio dels jihadistes. Tot un predicador sense rostre dels terroristes per als anglòfons que volien conèixer el seu missatge tòxic. Un ciutadà canadenc de 35 anys format a la Universitat de Toronto que havia treballat en tecnologia de la informació per a una empresa subcontractada per IBM assegura que ell és l’anònima veu.

Mohammed Khalifa va ser capturat a Síria el mes passat per una milícia kurda que tenia el suport dels Estats Units. En la primera entrevista que ha concedit es defineix com un empleat de rang mitjà del ministeri de Mitjans de l’Estat Islàmic (EI), la unitat responsable de difondre imatges tan brutals com la decapitació del periodista nord-americà James Foley i la crema d’un pilot jordà. “No, no me’n penedeixo -assegura Khalifa des d’una presó al nord-est de Síria-. Als interrogatoris ja m’ho van preguntar i els vaig dir el mateix”. Prim i baixet, esclata a riure més d’una vegada durant les hores de conversa amb el New York Times. Khalifa explica que va emigrar de petit de l’Aràbia Saudita a Toronto, on va adquirir l’accent nadiu. A més, un funcionari nord-americà ha confirmat que es tracta de la veu dels vídeos.

El llançament de Flames of war el 19 de setembre del 2014 va marcar un punt d’inflexió per a l’EI, tres mesos després de la fundació del califat. Fins aleshores, el grup havia publicat vídeos més curts i menys ambiciosos. Filmat en part per un combatent jihadista equipat amb una càmera GoPro, el vídeo, de 55 minuts, va ser el primer a crear una experiència immersiva, que mostrava un soldat excavant una trinxera, fent una ronda de vigilància i després en un combat. Narrat en anglès, es va convertir en una pedra de toc per a reclutes d’Austràlia, el Regne Unit i l’Amèrica del Nord.

Per a Khalifa va suposar l’inici d’una carrera prolífica. La seva feina, que es creu que arriba a desenes d’àudios i videoclips, serveix com a mostreig de la propaganda més influent de l’Estat Islàmic. “És un símbol: la veu que surt de l’ISIS, parlant al món de parla anglesa, durant la major part dels últims quatre o cinc anys”, apunta Amarnath Amarasingam, un destacat investigador de Toronto que estudia la radicalització al Canadà.

Presoners al nord de Síria

Khalifa és un dels centenars de combatents jihadistes d’aproximadament 50 països que estan tancats a les presons del nord de Síria. Les seves dones i fills -milers de persones- són en camps de detenció. Khalifa explica que es va unir al califat i va tenir dos fills, però no queda clar on són.

El Canadà és un dels molts països que s’han mostrat reticents a repatriar els seus ciutadans, preocupat perquè les proves del camp de batalla puguin considerar-se inadmissibles davant els tribunals, cosa que en dificulta la persecució judicial. Un mes després que fos capturat, el futur de Khalifa era incert. Diu que no ha rebut cap visita de les autoritats canadenques ni li han ofert ajuda consular. La policia canadenca s’ha negat a comentar la seva detenció, igual que el ministeri d’Exteriors del Canadà. L’FBI tampoc ha volgut fer comentaris.

En un comunicat televisat de dos minuts després de ser capturat per les Forces Democràtiques Sirianes [la coalició liderada pels kurds que compta amb el suport militar de Washington], Khalifa s’identifica com a Mohammed Abdullah Mohammed, combatent del Daeix, admet haver atacat la milícia local kurda però no fa cap esment del seu càrrec de narrador. El breu comunicat va ser suficient perquè els analistes reconeguessin la seva veu.

A l’entrevista amb el New York Times, Khalifa reivindica la seva importància dins l’EI i assegura que només va posar la veu als vídeos però no va aparèixer en cap imatge, cosa difícil de verificar perquè molts dels jihadistes hi apareixien encaputxats. Explica que va néixer a Gidda, a l’Aràbia Saudita, de pares d’ascendència etíop, va obtenir un diploma en tecnologia de sistemes informàtics al Seneca College de Toronto i va tenir bones feines com a especialista en tecnologia de la informació, fins i tot per a Kelly Services, una subcontracta d’IBM. L’empresa va confirmar que un tal Mohammed Khalifa va ser contractat del maig del 2009 a l’abril del 2010 a Markham, Ontario. L’any 2013 Khalifa estava escoltant conferències onlinedel propagandista d’Al-Qaida Anwar al-Awlaki, que segons ell el van convèncer de la necessitat de la jihad. Però va ser un vídeo de YouTube, no gaire diferent dels que ell mateix narraria més tard, el que el va portar a fer el salt. Hi apareixien un grup de combatents britànics en primera línia a Síria que li van confirmar la idea que hi podria entrar.

Khalifa assegura que va arribar a Síria el 2013. Inicialment, es va incorporar a la Brigada Muhajirin wal-Ansar, liderada per Omar al-Xixani, un militant georgià que es convertiria en ministre de Guerra de l’EI. La brigada es va afiliar al Daeix a finals del 2013 i ell va començar a treballar per al ministeri de Mitjans. Primer ho va fer com a traductor i després va començar a posar veu a les imatges. Preguntat sobre els vídeos en què va participar, respon amb sang freda: “M’agrada Flames of war ”.

Quan va ser detingut el mes passat, Khalifa va dir que havia deixat de treballar a la unitat de mitjans i havia agafat un fusell Kalàixnikov per defensar l’Estat Islàmic de l’avenç dels kurds. Després d’un llarg tiroteig, va dir, estava sagnant i sol. Els vídeos que havia narrat estaven plens de fanfarroneria, la seva veu representava un grup que havia promès no abandonar mai. Khalifa va fer el que mai va pensar que fos possible. “Estava esgotat. Se m’havia acabat la munició -va dir-. Seguien cridant-me a rendir-me, així que vaig llençar l’arma”.