Jacinda Adern dona veu als maoris a Nova Zelanda

AucklandQuan l’octubre passat Jacinda Ardern va guanyar les eleccions generals de Nova Zelanda, la primera ministra va encetar el seu mandat formant el govern més divers en la història d’aquest país. 23 dels 120 diputats del Parlament i un 25% de l’executiu provenen de la comunitat maori, el poble indígena autòcton de Nova Zelanda: entre ells destaca la ministra d’Afers Exteriors, Nanaia Mahuta, la primera dona indígena que ocupa un dels càrrecs amb més pes de l’executiu. El seu rostre ha fet la volta al món pel moko kauae que llueix a la barbeta, un tatuatge que els maoris consideren símbol de la seva cultura, identitat i lligams familiars.

Els líders de la comunitat maori celebren aquesta fita com un senyal que Nova Zelanda ha assolit finalment la maduresa com a país. Així ho creu Emily Karaka, una de les pintores contemporànies maoris més reconegudes, que porta tota la vida lluitant, a través de l’art i dels tribunals, pels drets del seu poble. “És el resultat de l’acció afirmativa dels maoris, la nostra lluita política i la voluntat de mantenir-nos ferms. Ara mateix el Parlament està format per un nombre considerable de maoris i, per tant, és lògic que alguns d’ells rebin carteres importants: si això no passés seria considerat com a racista", reflexiona.

Tot i que és un bon inici, Karaka considera que encara s’ha de recórrer molt de camí perquè la comunitat indígena assoleixi la igualtat en les esferes de poder. És el mateix que opina la colíder del Partit Maori Debbie Ngarewa-Packer, que es mira els percentatges amb més esperit crític: "Evidentment, és important que augmenti la quantitat, en termes de representació, del nostre poble al govern i al Parlament. Però la realitat és que les cinc posicions més importants no tenen cap maori. És un bon inici, però nosaltres volem molt més, i hem de continuar pressionant la primera ministra perquè les carteres de Salut, Educació o Economia, les que més afecten el benestar de la població, tinguin ministres maoris, cosa que ara no passa", diu.

Racisme institucional

El Partit Maori ha tornat al Parlament després d’aquestes eleccions amb dos diputats, entre ells Ngarewa-Packer. La formació ha decidit deixar en segon pla la històrica disputa per recuperar les terres confiscades pels colonitzadors britànics i concentrar-se en els problemes més urgents entre el seu electorat, com la crisi de l'habitatge, la pobresa o l’accés a l’educació. El Partit Maori assegura que existeix racisme institucional a Nova Zelanda, una denúncia que secunda el mateix comissari de Drets Humans del país. Hi ha moltes estadístiques que serveixen per justificar aquesta acusació: els maoris moren de mitjana deu anys abans que la resta de la població; els seus joves tenen moltes més probabilitats d’abandonar l’escola, i el risc de patir violència masclista és dues vegades més gran entre les dones i els infants maoris. Per sobre d’aquestes xifres hi ha dos percentatges que causen encara més impacte: tot i que els maoris només representen el 16% de la població, més del 50% dels presoners a Nova Zelanda provenen d’aquesta comunitat. I el 65% dels infants que passen a custòdia estatal són nens indígenes.

Segons la diputada Ngarewa-Packer, el govern laborista d'Ardern hauria d’invertir més recursos en millorar les condicions de vida dels maoris, per trencar alguns dels cercles viciosos que ara mateix s’estan perpetuant. “El que és més trist –assenyala– és que hi ha una alta correlació entre els individus que depenen de les ajudes socials o han estat sota la custòdia de l’estat i els que acaben omplint les presons. Aquesta és la canonada que hem de desconnectar i proporcionar vies alternatives.”

Recuperar la llengua

El Partit Maori considera que la reforma social ha de començar a l’escola, on a poc a poc s’està reescrivint l’ensenyament d’història per reflectir els greuges causats pel colonialisme. La pintora i activista Emily Karaka desitja que aquesta legislatura hi hagi un impuls perquè el te reo maori, la llengua indígena, es converteixi en assignatura obligatòria als centres educatius. "Aquells dies en què ens avergonyíem de ser maoris han desaparegut. El meu pare va viure durant l’època en què a l’escola li pegaven amb una corretja si parlava la seva llengua. Per descomptat, no volia que nosaltres féssim servir el te reo maori ni tan sols a casa, i si la meva àvia ens el parlava hi havia un gran daltabaix”, recorda Karaka. “Ja fa trenta anys que el te reo maori es va reconèixer com a llengua oficial de Nova Zelanda, i tot just ara es comença a ensenyar la història real a les escoles, però fins que la llengua no formi part del currículum acadèmic no tindrem igualtat", afegeix.

La primera ministra Jacinda Ardern i el seu govern s’esforcen des de la legislatura passada per incrementar la presència de la llengua maori a les esferes públiques, començant pels seus mateixos discursos. Tant Karaka com Ngwarea-Packer es mostren esperançades que finalment hagi arribat el moment que la voluntat política i el desig ciutadà s’hagin alineat perquè Aotearoa (el nom amb què els maoris es refereixen a la seva terra) pugui avançar cap a la plena igualtat de tots els seus pobles.